Ocell de bosc

Ja coneixíem la capacitat narrativa i memorialística d’Antoni Puigverd. Ara fa uns deu anys Puigverd va publicar La finestra discreta.  

Si llavors partia i seguia el relat en un calendari de l’any i que agrupava els temes segons el moment del calendari i les estacions en que succeïen, a Ocell de bosc l'estructura tot evocant les cartes d'un restaurant. El primer capítol és La carta casera, on recupera els plats i les trobades familiars. Segueixen Menús de temporada, Vins i licors, Dinars o cafès (no sempre) de compromís, dos capítols d'aforismes (Petits fours: vocabulari de sobretaula i Bufar en brou gelat). Però cada un dels temes serveix per fer reflexions a l’entorn  de fets importants, de record de moments viscuts per l’autor, de reflexions poètiques o literàries, tot plegat un conjunt literari magnífic i extraordinàriament ben construït. 

Antoni Puigvert i Romaguera (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1954) és un escriptor i poeta que signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd. També el podem considerar un periodista d'opinió, per col·laborar habitualment a la premsa (La Vanguardia, Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d'Andorra, Serra d'Or), ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio), i televisió (BTV, TV3). Llicenciat en filologia hispànica, també ha exercit com a professor de literatura, el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies. Amb Vista cansada (1990, premi Miquel de Palol 1989), Curset de Natació (1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993), La migranya del faune (1995), Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona, i Hivernacle (1997), premi dels Jocs Florals de Barcelona), ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intel·lectual i moral del contingut.

Posteriorment ha conreat la prosa amb els contes aplegats a La pràctica dels vius (1991) i les novel·les amb Paper de vidre (1993) i La gàbia d’or (1999), en les quals hi són presents la crisi de l’edat adulta, la relació de parelles i la confrontació al món contemporani. I els llibres de memòries La finestra discreta i ara Ocell de bosc 

Libros de Vanguardia ens ofereix Ocell de bosc. Mirar, pensar-hi, explicar-se, coure, recordar. La seva lectura esdevé com una mena de compendi de l’obra i els diversos estils literaris que ha conreat Puigverd al llarg de la seva trajectòria com a periodista i escriptor. El llibre barreja diversos estils i gèneres, ens porta a conèixer com l’autor gaudia amb les menges de la seva infantesa que el porten records llunyans i diversos, ens porta a la seva Itàlia tantes vegades esmentada en els seus textos, ens ofereix anàlisi de la situació del país en diversos moments. Reflexiona sobre autors i les seves obres i els nivells d’influència que li han acusat. Eleva la mirada sobre la vida, des de detalls que quasi passen desapercebuts però que l’autor eleva a categoria per poder parlar-nos dels temes més diversos. Tot escrit de manera polida i amb llenguatge ric, precís i  ben estructurat.

Creiem que aquest llibre de Puigverd Ocell de bosc és d’aquells llibres que cal llegir amb pauses, pair el que s’ha llegit, deixar-ho reposar i després tornar-hi. Evidentment es pot fer la lectura sencera, de cap a peus i també es gaudirà de la meravellosa capacitat de l’autor d’expressar idees, conceptes, reflexions, i copsar la importància d’alguns fet i d’alguns moments.

Però obrir el llibre per qualsevol plana a l’atzar i llegir el que hi ha escrit així fer-ho al llarg d’una estona també ens porta a gaudir de la seva prosa, dels seus pensaments, del seu escepticisme a voltes o vegades intueixes un cert pessimisme vital. L’autor mateix ho diu: “No cal llegir-lo del principi al final, com es fa amb un menú dels restaurants artístics.”

El llibre és un convit a entrar en el seu món intel·lectual, és un llibre reflexiu, amb crítiques obertes al que passa al mon d’avui, ho fa acostant-se amb lucidesa i amb realisme als fets. A les seves planes hi podem viure intensament la seva capacitat per descriure el paisatge, la cultura, els jocs amb els seus nets, els canvis que es van produint de manera natural però també d’aquelles en que intervé al ma humana, no sempre constructiva. I Puigverd no amaga la seva posició política allunyada del partidisme i fonamentada en l'aposta pel diàleg i el respecte per les persones independentment de les idees. El capítol sisè Dinars o cafès (no sempre) de compromís, és un capítol molt interessant, Puigverd ens ofereix la crònica comentada i recreada de les trobades compartint taula amb diverses personalitats, des de Mariano Rajoy, Jordi Pujol, Soraia Sáenz de Santamaría, Pasqual Maragall, etcètera, que són una lectura que enganxa per l’estil en que estan explicades i perquè, no ho amagarem, una certa curiositat, de totes elles podríem destacar l’entrada Dinant amb Carles Puigdemont. Una visió personal. La lectura d’aquesta part del llibre ens porta conèixer la llarga relació entre Puigverd i Puigdemont que comença a la redacció d’El Punt, Diari de Girona i es manté al llarg dels anys. Puigverd crític amb el procés i amb com es van fer les coses en aquell moment ha rebut els embats del President per considerar-lo contrari al País i al procés. Puigverd té un comportament exquisit discrepa de la política però té un gran respecte per la persona i pel President. Una clara mostra de com interpreta Puigverd la política, tolerància, respecte, compromís, contrast d’idees...

Llibre com hem dit en que l’autor desgrana les seves reflexions i pensaments des de punts de partida i textos recollits ben diferents, així ho explica. "Sí que hi pot haver articles, reduccions o ampliacions d'articles, però també textos del meu dietari, notes que tenia en brut, fragments descartats, idees reservades, parts de pròlegs, notes de lectura, de presentacions... El calaix d'un escriptor sempre està ple d'arxius. I tot s'aprofita, com del porc. Teoria i pràctica de l'ensaladilla russa, que parteix d'una columneta que va agradar molt en què lloava un plat humil però que ben fet entusiasma a tothom, tirant del fil de l'ensaladilla, recordo que la vaig descobrir a Jerez, mentre feia la mili, en mort, de Catalunya. Vaig tenir relacions polítiques i culturals amb molta gent a Jerez i, com si estirés cireres d'un bol, un record en porta un altre.

Magnífica lectura.

L’exposició pública de les idees, records, paraules i memòria d’un dels intel·lectuals més notables i preclars del país.

Ocell de bosc
Mirar, pensar-hi, explicar-se, coure, recordar
Antoni Puigverd
Llibres de Vanguardia
Barcelona, novembre 2024