Recollir és car

Cada tardor els ajuntaments aproven l’augment de les taxes i impostos municipals. Es formalitza el capítol d’entrades del que serà després el pressupost municipal per l’exercici de l’any següent. La taxa és una aportació  finalista per finançar un servei concret i no es pot usar per res més, i impost és l’aplicació de la recaptació sobre activitats econòmiques, béns i propietats pel finançament general de l’administració general i els usos. Com hem dit, s’aplica sobre les propietats i altres aspectes vinculats a la riquesa i les transaccions econòmiques o patrimonials

La tendència general és que les taxes s’apropin a equilibrar el màxim als costos del servei. La despesa moltes vegades és molt elevada i llavors hi ha una aportació econòmica del pressupost general i s'apaivaga el cost que paguen els ciutadans. Hi ha taxes per serveis de caràcter general com les escombraries i d'altres que afecten només a serveis sectorials, com per exemple les taxes dels serveis de les escoles de música o a les llars d’infants.

Aquestes també s’intenta i es procura que els costos i les aportacions dels ciutadans s’acostin cada cop més, que la forquilla entre pagament i despeses sigui la mínima possible. També és cert que en determinats serveis tenen també aportacions d’altres administracions que minimitzen la part del pagament  que correspondria a la ciutadania.

Quan el Ple Municipal debatia el projecte de fer una recollida de les escombraries de manera “manual” o 'porta a porta', l’interventor de l’Ajuntament emetia un informe que deia entre altres punts

3.- Això significa que si es vol adoptar el nou model caldrà disposar de nous ingressos pressupostaris o d’una reducció significativa d’altres serveis i activitats municipals que permetessin alliberar recursos financers per la implantació del nou sistema de recollida. A la documentació revisada de l’expedient no figuren propostes de nous recursos financers suficients que possibilitin equilibrar l’increment de cost del nou servei. 4.- L’ajust de la taxa de recollida de residus al seu cost, que es la forma que preveu la llei per finançar la cobertura del servei, comporta que serà necessari un augment del rendiment de la taxa d’un 21,09% en el pressupost del 2022 i d’un 17,51% en el del 2023, amb la previsió de reduir el rendiment el 2024 un 4,38 %.

Estava cantat, teníem mala peça el teler, pagaríem i molt més.

I així s’ha confirmat.

Enguany l’Ajuntament de Vilanova ha aprovat apujar la taxa de recollida d’escombraries en un 20%. Augment que supera en molt el que s’havia apujat en els darrers anys.

La pujada del cost de la taxa sembla induït per la voluntat del govern municipal d’implementar la recollida porta a porta. I ben segur que l’augment no s’acabarà aquest any, ja que -segons l’informe fet per l’interventor municipal- caldrà fer augments al llarg de tres o quatre anys per equilibrar costos i despesa. Potser l’any vinent no s'apujarà la taxa, ja que al cap d’uns mesos, maig de 2023, hi haurà eleccions i no es tracta d’arribar a les mateixes portant la xacra d’una apujada de la pressió fiscal municipal excessiva.

Té una certa lògica apropar les aportacions de la ciutadania al real cost dels serveis. Sigui servei per tothom, sigui servei que només usen uns quants ciutadans o ciutadanes a través de les aportacions generals.

Evidentment, l’augment ja ha generat la polèmica corresponent. Quan la tendència a mantenir la pressió fiscal o augmentar-la, el que la inflació marqui, aquí l’Ajuntament es llança a pujar el 20 % aquest any les escombraries -comparativament, Vilafranca ho apujarà el 5%- i l’excusa és el cost que tindrà la recollida porta a porta.

I per minimitzar l’impacte es diu que això significarà només uns 23 euros a l’any, uns 2 € al mes, o sigui que ens haurem de deixar de prendre un cafè o dos per poder assumir el cost al mes. Res que no es pugui aguantar. El problema no són aquest dos euros de més, que també, sinó sumar-ho al tant de l’electricitat, del gas i etc... Una  perspectiva gens afalagadora.

El govern ho justifica “per la necessitat d'ajustar el preu a les despeses del servei, que durant el proper any estrenarà la recollida porta a porta. Al mateix temps, l'executiu assegura que a la ciutat s'hi recicla poc, i això que encareix les despeses. "La recollida de residus és un servei que no està dimensionat a la realitat i resulta precari", ha assegurat la regidora d'Hisenda, Conxi Martínez, que ha lamentat que a Vilanova només es recicla un 25% de la brossa generada”( Eix Diari)

Res que no haguem sentit en els darrers trenta anys. Però si els que ara (i fa temps) governen quan estaven a l’oposició criticarien abrandadament qualsevol apujada per damunt de l’IPC (hemeroteques canten), segur.

I atribuir l’alça al poc reciclatge de la ciutadania és com a mínim agosarat veient que el servei que hauria de prestar l'Ajuntament no funciona del tot bé. Manifestament millorable, vaja.

Però segurament i al nostre entendre el problema no són els dos euros al mes de l’exercici del 22, ni els que vindran, sinó la manera com s’ha fet, la poca explicació, la nul·la pedagogia que s’ha fet sobre un canvi que possiblement és necessari però que canvia situacions ja molta assumides i, per tant, cal explicar-ho i justificar-ho àmpliament.

Perquè no hi ha hagut un debat ampli per entendre si la recollida porta a porta és millor que la que es fa ara o si una millora del que s’està fent seria oportú uns anys més, abans d’afrontar un canvi tant radical.

Es fan debats per tot fins i tot d’esbiaixats com el dels pressupostos participatius, que masses vegades acaben aportant diners a manteniment de la ciutat que ja hauria d’estar previst en partides ordinàries. Contents perquè hem participat i s’ha triat la nostra opció, però sabent que no deixa de ser una fal·làcia en ocasions.

Segur que el tema de les escombraries i la seva recollida es mereix un debat ampli, sensat, obert i sense pressa.

Ara que un jutge ha dictat l’aturada del projecte seria un bon moment per recapacitar i fer el que no s’ha fet, donar raons, arguments i sobretot cercar la complicitat ciutadana.

I podem, si volem criticar al jutge que ha suspès momentàniament l’acord i que segur que no serà cap desgràcia ni perjudici per la ciutat que no es pugui revertir. Sobretot si s’augmenta el control.  

I podem culpar al PSC i CiU com fan alguns, però vaja, no cola, ja que els qui avui governen fa com a mínim, alguns d’ells, més de cinc anys al govern, temps més que suficient per revertir coses que es podrien haver fet hipotèticament  malament.

En fi podem seguir buscant excuses i el que possiblement cal fer és analitzar com es pot fer millor sobretot en el moment en que les grans ciutats que van optar per la recollida porta a porta han començat a repensar-ho. (1)

Però a Vilanova, pot anar bé? Sí, si hi ha la suficient consciència que el servei serà millor del que és avui.

I recollir és car certament i, si cal anar ajustant al cost real, encara més però si t’han donat raons prou convincents i arguments comprensibles i constatables, malgrat ens dolgui a la butxaca, ja ens estarà bé, ens conformarem millor.

(1) És interessant el reportatge publicat al diari El País del dia 24 d’octubre: “Las grandes ciudades se resisten a la recogida de basura puerta a  puerta".