Pessebre

La “vall inquietant” del pessebre Black Mirror de la plaça de la Vila

Pessebre de la plaça de la Vila de Vilanova. Eix

Pessebre de la plaça de la Vila de Vilanova. Eix

Com a bon arqueòleg soc ateu, no crec en cap Déu ni en cap religió. De petit van obligar-me a fer la comunió i vaig fer catequesi, però tinc un gran record del pare Rafa de Les Roquetes el qual sempre va tenir un tracte molt proper amb nosaltres. No em va tornar creient, però vaig aprendre i interessar-me per alguns aspectes de la religió catòlica, que al cap i a la fi, també formen part de la nostra cultura fins i tot de la dels ateus com jo.

A casa jo era l’encarregat de muntar el pessebre, el típic de figures de plàstic despintades i desproporcionades que durant dècades vam reutilitzar. Cada any baixo a veure el pessebre que munten a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. Aquests pessebres no tenen res a veure amb els que jo feia  a casa, estan fets per artesans, gent que en sap molt i que creen uns diorames espectaculars; tant que penso que val la pena gaudir-los des d’un punt de vista, no només de contingut, sinó estètic; són una obra d’art efímera al carrer sobre una història que tots més o menys coneixem.

Aquestes obres d’art efímeres a vegades tenen vinculacions amb d’altres cultures del passat, com el pessebre de l’any 2014 que tenia elements de l’Antic Egipte i l’Orient Mitjà, amb escenaris com Petra que no forma part de la tradició cristiana sobre el naixement de Jesús. A vegades formen vincles amb la ciutat de Vilanova; l’any 2015 l’artista Sergi Salvo Iakare, va modelar les figures que van ser inspirades per vilanovins actuals. Els personatges estaven situats en un impressionant diorama ple de vida que mostrava la plaça de la Vila en plena celebració nadalenca (amb mini pessebre inclòs).

L’art sovint és provocador. El pessebre de la plaça de la Vila d’enguany ha traslladat el naixement de Jesús a l’actualitat; apareixen temes com la desigualtat social, la crisi dels refugiats, el canvi climàtic i fins i tot referències a la sèrie de TV de l’any; El joc del calamar. Les figures tornen a ser obra de Sergi Salvo Iakare i tot i que tenen el mateix esperit alegre i juganer que l’any 2015 la situació en la que estan situades cadascuna fa reflexionar a l’espectador. A les xarxes guanyen els comentaris negatius i al mateix pessebre, algun brètol havia escrit la seva opinió “és una merda”. Val a dir que tampoc s’ha de fer gaire cas de les xarxes socials; Umberto Eco ja deia que aquestes posaven al mateix nivell qualsevol opinió d’un ignorant a la d’un intel·lectual.

Existeix una teoria respecte al disseny dels robots que s’anomena “la vall inquietant”. Pel que es veu, l’ésser humà pot acceptar amb certa normalitat els androides, robots amb forma humana, però contra més reals semblen més rebuig generen. Amb el pessebre d’aquest any algunes persones estan sentint un rebuig semblant a “la vall inquietant”. Els diorames són inquietantment reals; podíem fer-nos nostre un pessebre com el de l’any 2015 amb una plaça de la Vila plena d’alegria però si en canvi veiem un com el d’aquest any en el qual apareix gent malvivint a naus industrials com passa a l’actualitat a Vilanova llavors moltes persones expressen la seva disconformitat amb el pessebre. No importa que Maria i Josep fossin refugiats i que hagués de néixer Jesús en condicions que ara qualificaríem d’infrahumanes; si posem refugiats com els que veiem als nostres temps i actualitzem la història hi ha qui li sembla que és anar en contra les tradicions.

Precisament la bondat d’aquest pessebre radica en ser un mirall fosc de la nostra societat i la denúncia dels problemes que vivim cada dia; els pastors s’han vist substituïts per recollidors de ferralla (pregunta’t quants pastors veus al teu dia a dia envers recollidors de ferralla), Greta Thunberg apareix protestant pel canvi climàtic, un migrant protagonitza un diorama en el qual es mira cara a cara amb un soldat armat (disfressat d’El joc del calamar) mentre una distància que sembla un món els separa mitjançant una reixa de filferro espinat, en un altre unes siluetes anònimes semblen fugir per les muntanyes per arribar a un lloc millor.

Crec que si a algú no li agrada aquest pessebre, no és tant per com està muntat sinó per la vergonya que deu sentir de veure’ns reflectits com a societat. S’assembla massa a com de desiguals són les nostres societats i això ens genera rebuig. I per alguns, dins la dinàmica egoista i egocèntrica en la qual viuen, el més fàcil és atacar a qui intenta denunciar o canviar les desigualtats que no pas enfrontar-les.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!