Sostenibilitat

No mireu cap avall

Obres d’adequació del carril bici de la rambla Samà. Eix

Obres d’adequació del carril bici de la rambla Samà. Eix

Tothom en parla perquè a diferència de les pel·lícules a les que ens té acostumats Hollywood sobre la fi de la civilització, et fa riure i et remou a parts iguals. És massa real, tot i que el punt de partida sigui descabellat.

Que la pandèmia s’estigui allargant tant, que hagi afectat tant les nostres vides i acabat amb cinc milions de persones, que anem ja per la sisena onada i sembli que estem a la casella de sortida, i que aquest any s’hagin acumulat moltes evidències del col·lapse que ja comencem a encarar ens té probablement més sensibles a distòpies com la de Don’t look up.

Tot i així, i tal i com reflecteix la pel·lícula, molta gent encara es nega a veure allò que és evident i es nega a fer el més mínim esforç pel bé col·lectiu. Alhora, la mediocritat política alimenta el negacionisme i la inacció en benefici propi. Tot i que és evident, d’una forma objectiva, que no tenim futur com a civilització si no fem canvis radicals en la manera com produïm i consumim.

El meteorit de Don’t look up és una força externa que ve a acabar amb la humanitat, però la realitat és que no cal que cap meteorit ens extingeixi, som tan poc intel·ligents com a espècie que nosaltres mateixos ho estem fent. En una generació haurem consumit tants recursos i energia com en tota la història de la humanitat. Fa més de 15 anys que vam assolir el pic d’extracció de petroli. Les fàbriques que aturen la producció perquè no els arriben els materials que necessiten, i quatre de cada deu empreses de la construcció a Catalunya estan cancel·lant o aturant la feina per l’augment del preu dels materials.

Fa dècades que els científics ens avisen, com van avisar els astrònoms de Don’t look up al govern dels Estats Units, que anem cap a un col·lapse climàtic, i l’informe dels científics de l’ONU que ha sortit aquest any ha estat el més demolidor de tots. Afirma que la única forma d’evitar el col·lapse climàtic és deixar de créixer perpètuament.

I és que encara que avui reduíssim les emissions a zero, el nivell del mar a casa nostra pujaria dos metres en el proper segle. Mentrestant, al món vint milions de persones han de marxar cada any de casa seva per culpa d’inundacions, huracans i altres esdeveniments climàtics. Hem provocat l’extinció d’espècies més bèstia dels últims deu milions d’anys. El moviment per no tenir fills degut al temor del canvi climàtic està afectant més la fertilitat que qualsevol altra tendència anterior, i tenim la xifra més alta de suïcidis des del 1906.

Però tot això sembla que a la majoria de persones no els fa replantejar res.

A la nostra ciutat estem fent passos per evitar aquest col·lapse. Estem capgirant la mobilitat i la gestió dels residus, dos àmbits amb un gran impacte sobre el canvi climàtic. I rebem queixes. Queixes de persones que se senten molestes perquè estem tocant el seu dia a dia.

Són canvis que no hauríem de forçar col·lectivament si tots fóssim responsables, féssim un ús racional del cotxe i respectéssim els vianants i les bicicletes (que són el tipus de mobilitat més habitual a la ciutat), si reduíssim i separéssim la brossa. No caldria capgirar la ciutat si la majoria de gent (ni tan sols cal tothom) prioritzés el benestar col·lectiu per sobre del seu personal. Si la majoria de gent fos conscient de les conseqüències dels seus actes i estigués disposada a afrontar certes incomoditats sense que els haguessin d’empènyer a fer-ho. Però ens trobem en el punt que ens trobem, un moment clau de la història en què o actuem o no hi haurà futur.

Mireu cap avall, cap a les voreres, els vianants, els carrers. Mireu el rebut de la brossa, que cada cop puja més a causa del col·lapse dels abocadors. Mireu al mòbil què diuen els científics que estudien com evitar i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Alguns polítics mediocres us diran que estem sembrant el caos a la ciutat, que el nou model de recollida serà un desastre, que imposem les coses sense buscar el consens. Són els que a la pel·lícula, quan el meteorit ja era visible als ulls de tothom, deien a la gent que no miressin cap amunt, que no n’hi havia per tant.

Però al final no som els polítics els que us hem de convèncer.

L’evidència és allà a fora. És cosa vostra decidir què feu i què no. Mireu cap a on creieu que heu de mirar. Ara bé, sigueu conseqüents amb el que decidiu.

Marta Jofra
Regidora d’Espai Públic i Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!