Anys més llargs

Necessitem anys més llargs, amb més mesos, més setmanes i més dies. Calen dies per a reivindicar totes les mancances, necessitats i/o discriminacions que pateixen i patim la humanitat.

Poden ser insuficients o amb poca repercussió i són totalment necessaris tant per a col.lectius majoritaris o minoritaris, el cas és que s’aconsegueixin recursos i sensibilització. Tant són dies reivindicatius sobre la sida, el càncer, el dia de les refugiades i refugiats, del síndrome de Down, etc.

Però hem arribat a un punt en que els calendaris estan tant plens que comencen a solapar-se, amb el que pot passar, és que la població es perdi o una causa fagociti a una altra.

Per exemple: el 8 de març, que sempre havia estat el dia internacional de la dona treballadora, el perquè és ben sabut, doncs el venim celebrant des de 1911, si algú desconeix el procés pot consultar-ho a la Viquipèdia i així no allargem l’escrit. Ja fa temps, les dones, doncs és el nostre dia, vam acordar que fos el dia internacional de les dones, ja que mentre les tasques domèstiques i de cura continuïn recaient sobre nosaltres, la diferencia entre un treball i l’altre es la manca de conveni i de sou.

El 8 de març és un dia de reivindicació sobre les discriminacions i les violències que pateixen les dones a tot el món i també commemorem els 300 anys i escaig de lluita feminista.

No sé si és un fake news, però m’ha arribat que el dia internacional de la dona també serà el dia contra la lgtb+fobia, el fascisme i la injustícia social. No es que no mereixin un dia i més totes aquestes xacres socials, però ficar-les totes juntes, no serà un poti-poti incomprensible per a la ciutadania?

Poso un altre exemple: i si l’1 de maig li afegim el dia dels drets de l’infant i el dia del llibre? No faria d’una commemoració antiga i potent, un dia qualsevol, traient la força reivindicativa del dia del treball?. Ara lamento tornar a parlar de l’esborrat de les dones, però és impossible no vincular-ho.

Torno a repetir que les feministes radikals, antigues, ràncies i tots els insults anem rebent, més les amenaces que ens envien, no tenim cap problema amb les persones LGTB+, les tenim amb la mal anomenada llei trans, ja que no hi veiem cap benefici per a aquest col·lectiu i si molts perjudicis per a les dones i les criatures, siguin o no feministes. A partir d’aquí que es prenguin totes les mesures que calguin per defensar i evitar les discriminacions, violències i mancances que tingui qualsevol colectiu, però no cal, no és necessari com es diu col.loquialment, despullar un sant per a vestir-ne un altre.

Voldria aclarir de passada que el feminisme es també anti LGTB+fòbia, anti feixisme i anti injustícia social, de la que sabem bastant. En fi pot ser tot ha estat un rumor, una innocentada o una mala entesa.

Espero.