Posats a reclamar que no quedi.....

Legítimament uns veïns volen que no es faci davant de casa seva un aparcament de furgonetes i camions que abasteixen el mercat. Com que el “figura” del regidor de mobilitat ha trinxat la Rambla Samà, ara han de trinxar una zona verda (petita, diminuta) per posar-hi els vehicles.

Queixar-se, legítim només faltaria.

Sempre hi ha raons per queixar-se i en el tema de la via pública encara més, de com ordenar la ciutat sempre podem trobar-nos en la crítica.

Portem molts i moltes a dintre nostre, un regidor/ora, els més valents fins i tot un alcalde/essa, un entrenador de futbol i encara alguns -els menys- un capellà. Per tant entenem de tot i molt i afirmen amb contundència la nostra opció del que s’hauria de fer i com s’hauria de fer. I des d’aquesta personalitat afegida també ens posicionem i moltes vegades elevem la nostra queixa sense esperança de que sigui escoltada, però sempre hi haurà allò de: jo ja ho havia dit.

Jo ja havia dit que això d’aquest aparcament és una astracanada.... 

Ja fa temps que van sorgir aquells moviments NIMBY és l'acrònim de “not in my back yard” que en la nostra llengua s’ha traduït per no al meu pati del darrere.

És com es coneix la protesta d’un territori quan una administració o empresa planifica una actuació per fer-hi un equipament amb algun element rebutjable.

I clar en moltes actuacions que es fan sobre al via pública, o es construeixen equipaments que poden comprometre -no sempre és així- algun inconvenient o molèstia doncs ens queixem i ens hi posicionament en contra.

Ho hem vist manta vegades. Estem a favor dels equipaments o mesures concretes però que no sigui prop de casa nostre, que no sigui cas que ens arribi la suposada molèstia que pugui tenir.

A vegades no hi ha dubte que amb raó, que els tècnics que no sempre han de tenir la raó, ja que planifiquen les coses des d’una pura òptica administrativa i diuen que racional sense tenir en compte la condició humana, altres vegades segurament la majoria intenten comptabilitzar tots els factors per decidir.

Hi va haver durant un temps allò que es va anomenar la dictadura dels tècnics que imposaven les seves tesis per damunt de qualsevol raonament més global.

Però aquí la queixa ja està formulada i no mancada de part de raó sobretot quan s’explica que el pàrquing de la mateixa plaça del mercat hi ha espai de carrega i descarrega buits, si això és així alguna cosa falla.

La tendència, si és que es vol seguir, és eliminar i complicar la circulació de cotxes pels carrers, potser estaria bé que posessin un aparcament a fora o en el seus límits de ciutat i el repartiment de la mercaderia es fes amb bicicletes i carros com s’havia fet abans...

El veïns seguiran la batalla segur i sobretot perquè expliquen que es senten poc informats i que les coses s’ha fet a la seva esquena.

I posat a fer reclamacions la llista seria més llarga que un dia sense pa:

El veïns que tenim zona blava davant de casa volem que canviïn de color i siguin zona verda.

El veïns que tenim contenidor davant de cas volem que els posin davant la casa del veí.

Els veïns... que cada col·lectiu que hi posin el que vulguin, part de raó tindran.

Però cal que algú aixequi una mica més la mirada i contempli la globalitat amb tots els seus inconvenients i totes els avantatges.