El Gran Duc

Paritat lingüística (?)

On són els Ciutadans-Partido de la Ciudadanía en la seva defensa del bilingüisme?. Ara que els necessitem més que mai perquè facin respectar la paritat idiomàtica i evitar la discriminació lingüística resulta que no piulen ni diuen res. Ciutadans, què passa? On us heu amagat?

Respectar les persones. Segona part (i última)

“Darrera d’aquestes protestes s’amaga un profund malestar amb la política i els seus representants. A les darreres eleccions municipals només va votar el 50% de l’electorat vilanoví, això vol dir que hi ha milers de persones que, senzillament, han deixat de creure en els seus representants. I aquesta n’és la prova”

Respectar les persones. Primera part

“La democràcia té una regles de joc molt clares i unes línies ètiques que no es poden creuar. Si se sobrepassen, llavors ja no es pot tirar enrere. I això passa quan s’acusa a un equip de govern escollit democràticament de “colla d’assassins i genocides”, de “practicar l’eutanàsia”, de “tenir les mans i la consciència tacades de sang” i de “qui ha d’anar a la gossera de Vilafranca és la teva filla”. Després d’això els responsables de les entitats de les protectores d’animals han de saber que la raó, en cas de tenir-la, l’han perduda irremeiablement”.

Alguna cosa es mou

“Eduard Pinilla ha estat substituït per Quim Arrufat en una decisió insòlita i alarmant. Insòlita perquè ningú s’esperava que Pinilla, a qui se li atribueix una bona gestió com a regidor, anunciaria de cop i volta la seva renúncia al càrrec. Alarmant perquè la CUP comença a imitar les males maneres dels grans partits”

Els sous dels regidors

Càrrecs de confiança

“En època de crisi és injustificable -i immoral- la despesa que suposa per a l’erari públic vilanoví el manteniment dels càrrecs de confiança que, cal recordar-ho, han estat escollits a dit i la feina dels quals no se sap ben bé quina és. I tot això, amb el suport de CiU i PP, naturalment...”

Repàs final

Joan Ignasi Elena. Segona part i última

La insòlita manera en què va accedir Joan Ignasi Elena a l’alcaldia substituint Sixte Moral a mitja legislatura quan no era ni el número dos de la llista socialista, la decisió d’acceptar l’entrada -entre d’altres- d’Adolf Montoliu en un càrrec municipal per al qual no té cap experiència, l’augment de l’assignació de fins a 6.000 euros per regidor obtingut per partit i la promesa d’un nou hospital que de moment només existeix a la imaginació d’alguns polítics es poden considerar els desencerts més clamorosos de l’actual legislatura

Joan Ignasi Elena. Primera part

Eduard Pinilla

“Gràcies a una campanya seductora i atractiva, i dient les coses pel seu nom, la CUP va obtenir a les darreres eleccions municipals 1.366 vots i un regidor, el cap de llista Eduard Pinilla. El discurs de la CUP va captar i captivar un determinat segment de joves votants i oferia una alternativa a l’electorat independentista d’ERC desenganyat, cansat i fastiguejat pels problemes interns, les contínues baralles de galls, les conspiracions, els retrets i atacs personals a través de la premsa local i el seguidisme a ulls clucs a tot el que fa el PSC. L’entrada de Pinilla a l’Ajuntament ha suposat també una alenada d’aire fresc, trencar l’endogàmica política municipal vilanovina (la majoria de regidors estan emparentats o directament són família) i accentuar un discurs crític que en les anteriors legislatures era patrimoni exclusiu del dirigent del Partit Popular Santi Rodríguez”

Okupes de primera

“No ens enganyem ni siguem ingenus, la lluita contra l’especulació no depèn de quatre nens de casa bona que avorrits, amb l’estómac ple i una considerable empanada mental es dediquin a ocupar cases que després converteixen en escoles d’incivisme”

Vilanova és un festival

Faraday Stolichnaya, Nowa Reggae, Tranuïta, Manani Rock i Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (Fimpt) són els cinc certàmens musicals que es poden veure amb pocs dies de diferència a Vilanova i la Geltrú.

El nom sí fa la cosa

Esteve Orriols

Ja fa un any, amics...

Les eleccions municipals celebrades el 27 de maig de l’any passat no van modificar substancialment la correlació de forces de l’anterior legislatura però sí van apuntar alguns petits canvis que observats amb lupa poden donar les claus d’un futur proper

Un lapse momentani de la raó