El Suprem avala l'eutanàsia de la Noèlia de Sant Pere de Ribes i la considera ferma, però Advocats Cristians anuncia recurs al TC

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs d'Advocats Cristians contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va avalar l'eutanàsia de la Noèlia, una jove paraplègica de 24 anys a qui se li va autoritzar la mort digna l'estiu del 2024 però que va ser paralitzada pel recurs del seu pare. El Suprem considera que no hi ha interès cassacional en el recurs. No obstant això, l'entitat ultraconservadora ha anunciat que presentarà un nou recurs davant del Tribunal Constitucional, malgrat que el Suprem assegura que la interlocutòria no es pot recórrer i és ferma.

El Suprem no entra en el fons de l'assumpte i limita la seva decisió a qüestions tècniques, ja que considera que no concorre interès cassacional objectiu, i evita així pronunciar-se. Segons diu el tribunal en la interlocutòria, la pretensió de la part recurrent de revocar la decisió administrativa d'autoritzar l'eutanàsia de la filla "ja ha estat examinada" en seu jurisdiccional, tant en primera instància com en apel·lació per la sentència recorreguda. "Ambdues han arribat a la conclusió, després de la pràctica de la prova, que la part recurrent no havia aconseguit desvirtuar la concurrència de tots els elements necessaris per aprovar l'eutanàsia de la sol·licitant", es recull.

Sobre això, el Suprem recorda que el sistema cassacional vigent té "una marcada vocació" de protecció de la norma jurídica i de generació de jurisprudència uniforme. Així, apunta que "no és un recurs ordinari més", i, per tant, "no hi tenen cabuda qüestions en què la part manifesta la seva discrepància amb el resultat valoratiu de la prova realitzat per les instàncies inferiors".

Pel que fa als elements reglats del procediment administratiu tampoc no revesteix, per al Suprem, interès cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència. Recorda sobre això que, si bé l'actuació de l'anomenada dupla medicoforense en el cas de la Noèlia és, en paraules de la mateixa sentència recorreguda, una "irregularitat procedimental" que es pot qualificar de "sorprenent alhora que censurable", la veritat, diu, és que "no va tenir cap efecte sobre el procediment".

Tampoc va canviar el resultat del procediment, al parer del Suprem, el fet que els integrants d'aquesta dupla fingissin el seu desacord per així elevar la decisió a la Comissió de Garantia i Avaluació el cas i "forçar" una suposada major garantia en la presa de decisions. "Tampoc no va causar cap indefensió material, ni a la sol·licitant de l'eutanàsia, ni al recurrent", conclou la interlocutòria.

Advocats Cristians diu que la inadmissió no és un aval

Per a Advocats Cristians, aquesta interlocutòria "va en la línia que segueix últimament el Suprem d'inadmetre de ple totes les qüestions contràries a la ideologia del govern, a favor de la vida, la família o la llibertat religiosa". Recorden que aquesta inadmissió no suposa un aval al procediment d'eutanàsia ni una validació de la seva legalitat, sinó només una decisió processal. La mateixa interlocutòria reconeix l'existència d'una irregularitat procedimental “sorprenent i censurable” en l'actuació de l'anomenada dupla medico-jurídica, encara que el Suprem entén que aquesta irregularitat no altera el resultat administratiu.

Advocats Cristians assegura que segueixen vigents les mesures cautelars que suspenen l'eutanàsia, per la qual cosa, avui dia, no es pot posar fi a la vida de Noèlia, tot i que el Suprem diu que la decisió és ferma.

Així mateix, l'entitat manté oberta la via penal contra els membres de la dupla que van aprovar l'eutanàsia després de suposadament fingir un desacord entre ells per elevar l'expedient a la Comissió de Garantia i Avaluació, fets que són investigats per un presumpte delicte de prevaricació i falsedat.

L'organització insisteix que no és admissible que una autorització per posar fi a la vida d'una persona quedi fora d'un control judicial ple per motius merament formals. La presidenta d'Advocats Cristians, Polonia Castellanos, adverteix que la fundació ajudarà la família a "salvar" la vida de Noèlia “fins on calgui” per frenar aquest cas: “Ens posem al lloc d'aquest pare i aquesta mare i no ens podem rendir”. "Si cal acudirem a Estrasburg. No es pot permetre que s'autoritzi posar fi a la vida d'una persona sense un control judicial real i efectiu”, conclou.

La interlocutòria del TSJC deia que l'eutanàsia es va concedir correctament, però admetia que els familiars hi podien presentar recurs, cosa que va permetre al pare seguir recorrent en contra al Suprem i paralitzar de moment el suïcidi assistit fins que hi hagi sentència ferma.

El jutjat contenciós-administratiu número 12 de Barcelona va rebutjar al març de l'any passat el recurs del pare contra la decisió de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya d'autoritzar la mort assistida de la Noèlia, i ara el TSJC ha ratificat aquella decisió. Els magistrats consideren que la noia tenia plenes facultats per demanar l'eutanàsia i que es van seguir tots els requisits legals i mèdics que estableix la llei d'eutanàsia. Alhora, però considera que els pares i altres persones legitimades han de poder recórrer contra la decisió, per si no s'han seguit tots els requisits. En el cas concret, recorda que pare i filla mantenen una relació quasi diària i que, per això, el progenitor té dret a demanar la suspensió de l'eutanàsia. Com que es tracta d'una decisió que no pot tenir marxa enrere, el tribunal admet que se suspèn cautelarment.

La jove, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l'adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d'autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes. Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurorehabilitar-la psiquiàtricament. La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que la noia necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat.

La noia, en canvi, al·lega que té doble incontinència i moltes dificultats per viure. A més, actualment ja no pot caminar perquè ha perdut força i no té sensibilitat per sota dels genolls. A més, la medicació per apaivagar el dolor té molts efectes secundaris.

Durant aquells mesos de rehabilitació a la Guttmann, la noia ja havia dit que volia iniciar el procediment d’eutanàsia, però es va acordar esperar un any des de l’accident per veure l’estabilització de les lesions i també comprovar si la voluntat era fruit d’una frustració temporal o es mantenia en el temps. De la Clínica Guttmann va passar a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf), on encara segueix ingressada.

En aquest últim hospital, la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Alt Penedès-Garraf va reunir-se el novembre del 2023, el gener del 2024 i l’abril del 2024 per estudiar la petició, que van concloure que la noia era conscient de la seva decisió.

El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.

El 29 de juliol la gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès va rebre un correu electrònic on dues suposades amigues de la noia deien que ella havia canviat d’opinió i adjuntaven una carta manuscrita i elevada davant de notari on ella demanava un ajornament de sis mesos. La directora de l’hospital del Garraf va tornar a recordar a la jove que podia fer-se enrere en qualsevol moment, però ella li va ratificar la intenció d’acabar la seva vida amb l’eutanàsia i va dir que no recordava haver escrit amb lucidesa cap document on es fes enrere. De fet, va dir que dues conegudes d’una comunitat religiosa havien entrat a la seva habitació, l’havien despertat i li havien dictat el text mentre ella encara estava mig adormida.

L’endemà, un notari de Sant Pere de Ribes es va entrevistar amb la pacient, que va ratificar-li la voluntat de continuar amb el procediment. L'eutanàsia se li havia de practicar el 2 d’agost, però un dia abans el jutjat ho va paralitzar a petició del pare.