Un mes de l’accident de Gelida: un 25% menys d’usuaris a Rodalies, 700.000 moviments més al Metro i un 5% més de cotxes

La nit del 20 de gener, l’accident fatal d’un comboi de l'R4 a Gelida va desencadenar una crisi sense precedents al sistema ferroviari català. Des d’aleshores la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya acumula incidències, retards i avaries que han reobert el debat sobre l’estat de les infraestructures i la gestió d’un servei que, un mes després, encara no s’ha normalitzat. Renfe està prestant el 80% de l'oferta ferroviària habitual i la demanda de passatgers segueix un 25% per sota, segons l’operadora. El trànsit a la primera corona metropolitana ha incrementat un 5% des de l’accident, el Metro va registrar 700.000 validacions més la setmana després i juntament amb el TRAM i FGC tenen increments interanuals de passatgers fora del normal.

El sinistre a Gelida, on va morir un maquinista en pràctiques, va obligar a interrompre la circulació i va afectar milers d’usuaris. En els dies posteriors, les incidències es van repetir en diverses línies, especialment a l’R2, l’R3 i l’R4, amb problemes de senyalització, avaries en catenàries i limitacions temporals de velocitat. Les afectacions van provocar retards acumulats i cancel·lacions puntuals, en un context marcat per obres de millora i renovació de vies que ja condicionaven el servei. Un servei que es va arribar a interrompre completament durant dos dies.

Tot plegat ha provocat una caiguda dels usuaris de Rodalies i Regionals, que encara avui la companyia xifra en fins a un 25% dels 400.000 usuaris diaris d’aquest servei, és a dir, unes 100.000 persones. L’augment del trànsit a les carreteres d’accés a Barcelona, dels usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), del TRAM i del Metro, són l’altra cara de la crisi ferroviària, tal com mostren totes les dades recollides per l’ACN.

36.000 vehicles diaris més

Pel que fa al trànsit rodat, l’accident de Gelida i la crisi de Rodalies ha suposat l’augment de la intensitat diària de vehicles a les vies d’entrada i sortida de Barcelona, proper a un 5%. A aquest percentatge hi han contribuït els diferents plans alternatius per carretera dissenyats per Renfe, que han arribat a posar fins a 230 autobusos en circulació per suplir els diferents serveis ferroviaris alterats o interromputs.

En un primer moment, es va reforçar un 175% l'oferta habitual de busos interurbans que connecten Barcelona amb el Maresme i el Vallès Occidental. També es va doblar el que uneix amb el Garraf i es va triplicar la connexió amb Tarragona. A les línies amb més demanda hi va haver increments de consideració que en molts casos es mantenen. Com a exemples, al corredor Mollet – La Llagosta – Barcelona es va apujar un 150% l'oferta i la línia que connecta Granollers amb Barcelona es va duplicar.

El percentatge d'increment de trànsit rodat s’ha mantingut a prop d'aquest valor del 5% inicial cada setmana després de l’accident, però la que registra l'augment més gran és la primera setmana laboral sencera immediatament posterior a l’accident, del 26 de gener a l’1 de febrer. Aquells dies, la intensitat mitjana de vehicles va ser un 5,9% superior a la darrera setmana sencera abans del sinistre. En xifres absolutes, si la mitjana diària de vehicles abans de l’accident era de 608.440, el nombre va incrementar en prop de 36.000 vehicles diaris (fins a 644.176) arran de la crisi oberta a Rodalies.

Tot i això, els increments no han estat uniformes i, de fet, a la B-23 (que connecta Barcelona amb l’AP7 al sud de la ciutat), es va produir una baixada del trànsit (entorn d’un 7,5%), probablement relacionada amb el tall parcial i total de l’AP7 en sentit sud a l’altura de l’accident de Gelida. Derivat també d’aquesta afectació, el tram sud de la C31 va incrementar com cap altra la intensitat diària de vehicles, amb fins a un 27% setmanal més. Pel que fa a la resta, destaca l’increment d’un 12,7% dels vehicles a la C-32, que passa per una part de la costa catalana, concretament pel Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme.

L’endemà del sinistre, el servei de Rodalies va quedar totalment suspès fins que es confirmés la seguretat de la xarxa. Renfe va recomanar als usuaris utilitzar mitjans alternatius, mentre els maquinistes advertien que no circularien sense “garanties de seguretat suficients”. El Govern va assegurar inicialment que el servei es reprendria l’endemà, cosa que no va passar i va provocar l’obertura d’un expedient a Renfe. 

Rodalies va començar el 23 de gener a restablir progressivament la circulació després de dos dies d’aturada total, però el cap de setmana del 24 i 25 de gener va tornar a ser caòtic, amb noves suspensions generals i amb el Govern demanant a Adif i Renfe la interrupció del servei fins que es garantís la seguretat i l’operativitat. Tot plegat s’emmarca en un context estructural delicat: les obres a la xarxa fan que algunes línies es mantinguin tallades i les Limitacions Temporals de Velocitat per poder executar-les s’han doblat des del 2018, amb trams afectats des de fa més de vuit anys i un punt en mal estat des del 2005. 

700.000 validacions més al Metro

La xarxa de Metro de Barcelona també ha acusat la crisi de mobilitat a Rodalies en forma d’augment dels usuaris. D’acord amb les dades facilitades per TMB, si es compara el nombre de validacions de la darrera setmana abans de l’accident amb la primera posterior, n'hi va haver 700.000 més, passant de 13,7 milions a 14,4 milions (un 5,1% més). En termes interanuals, el Metro ha registrat un 1,2% més de validacions del 20 de gener (dia de l’accident) al 16 de febrer d’aquest any en comparació amb el mateix període del 2025.

Pel que fa al TRAM, l’operador també ha notat la “pujada” dels usuaris, per bé que en aquest cas les dades facilitades només permeten comparar el moment actual amb el mateix període de l’any passat -i no pas el moment actual amb just abans de l’accident-. El Trambaix, entre el 20 de gener i el 14 de febrer d’aquest any ha comptabilitzat unes 100.000 validacions més (d’1,8 a 1,9 milions) que l’any passat, prop d’un 7% d’increment; Al Trambesòs l’augment encara és més significatiu (un 7,9%), també amb 100.000 usuaris més (d’1 milió a 1,1 milions) en aquesta línia.

Pel que fa a les línies metropolitanes de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), també es registra una pujada d’usuaris per bé que l’increment és “poc rellevant”, segons fonts de la mateixa companyia. En concret, des de l’endemà de l’accident de dimarts al vespre i fins al diumenge següent les validacions van créixer un 4,2% respecte als mateixos dies de la setmana prèvia. Les 58.000 validacions més de l’habitual, sobretot a la línia que uneix la capital catalana amb el Vallès, que és la que més ha notat l’impacte de la crisi amb un 5% més de viatgers en aquest període (48.000 validacions més). Per contra, els passatgers de la línia Baix Llobregat-Anoia, han crescut més moderadament, d’un 2,5% (10.000 validacions més). Segons les dades d’FGC facilitades a l’ACN, és als caps de setmana quan s’ha notat més l’augment d’usuaris, mentre els dies laborables l’afectació va ser poca.

Si es compara la demanda entre el 20 de gener i el 16 febrer aquest any i l’anterior a FGC l’increment a FGC en dies feiners conseqüència de la situació de Rodalies “és poc rellevant”, entorn del 2-3% a les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia. En canvi, els dissabtes hi ha hagut un increment “més rellevant”: a Barcelona-Vallès de l'entorn d'un 18% i a Llobregat-Anoia de l'entorn d'un 12%. Pel que fa als diumenges, l'increment a Barcelona-Vallès ha estat del 5% i a Llobregat-Anoia del 8%.

Pla d’inversions i seguiment polític

En paral·lel a la crisi operativa, es va intensificar la pressió institucional. El secretari d’Estat de Transports va avançar un pacte per ampliar el Pla de Rodalies fins als 8.000 milions d’euros i així millorar el servei. Un moviment que es va anticipar al trasllat temporal de José Antonio Santano a Barcelona per gestionar el conflicte des de la proximitat.

Tot, la presència de Santano i les exigències del Govern van provocar reunions diàries de seguiment de la situació que van portar a obrir peatges i establir la gratuïtat de Rodalies. Tanmateix, molts usuaris van optar pel bus o el vehicle privat com a alternativa estable davant la inestabilitat ferroviària i la falta de confiança.

La crisi també va portar al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a comparèixer al Parlament quan Salvador Illa estava de baixa. Dalmau va demanar un “gran acord de país” per afrontar la crisi tot i les peticions de dimissió contra la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

El que sí que van arribar van ser les destitucions del director de Rodalies i el responsable de manteniment d’Adif, el que va provocar el nomenament d’Óscar Playa com a nou director general de Rodalies de Catalunya.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també va comparèixer al Congrés la setmana passada, i va admetre que la situació a Rodalies és “greu” i va atribuir els problemes a un “dèficit d’inversió” acumulat durant els mandats del PP, assegurant que l’executiu treballa per corregir-lo.

El túnel de Rubí i l’impacte en les mercaderies

La crisi es va agreujar amb la incidència al túnel de Rubí, que des de finals de gener va aturar la circulació de mercaderies cap a França per aquest punt. El tall va provocar afectacions en cadena: no sortien trens del port de Barcelona, una empresa ferroviària va denunciar tenir 23.000 tones d’acer immobilitzades a Portbou i moltes empreses es van passar a la carretera, tot i que l’AP-7 seguia tallada parcialment pel despreniment del talús a Gelida.

Amb tot, el sector logístic va alertar que era “greu” que les mercaderies haguessin de circular per la xarxa de Rodalies i va reclamar duplicar vies. El 5 de febrer, Adif va reobrir parcialment el túnel i va reprendre la circulació de mercaderies.

Pressió social i laboral

El malestar ciutadà es va traduir en mobilitzacions. El 7 de febrer al matí, una manifestació convocada per l’ANC va culminar amb una intervenció de Lluís Llach reclamant als partits independentistes un “avançament electoral plebiscitari”. Aquella mateixa tarda, una altra protesta d’usuaris va reunir 3.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 40.000 segons els organitzadors per denunciar el “caos” a la xarxa.

La setmana després de les mobilitzacions va començar amb una vaga de maquinistes que va quedar desconvocada després de la primera jornada gràcies a un acord amb el Ministeri de Transports, que inclou millores en inversió en infraestructures i seguretat i la contractació de més personal.

En paral·lel, el debat es va estendre a l’àmbit laboral: decrets i instruccions han emparat treballadors que no han pogut arribar al lloc de feina per incidències a Rodalies, fet que ha obert una batalla amb les patronals sobre l’impacte de les absències.