Enoturisme

Elaboradors, propietaris de cellers i agents turístics del Penedès remarquen el valor dels cellers urbans com a identitat vitivinícola

Conviden l’administració a trencar amb la inèrcia d’expulsar aquestes activitats de la ciutat com feia el planejament urbà del segle passat

Redacció Vilafranca del Penedès 02-02-2020 22:00 Lectures 2222
Elaboradors, propietaris de cellers i agents turístics del Penedès remarquen el valor dels cellers urbans com a identitat vitivinícola. EIX

Elaboradors, propietaris de cellers i agents turístics del Penedès remarquen el valor dels cellers urbans com a identitat vitivinícola. EIX

laboradors, propietaris de cellers i professionals de l’enoturisme coincideixen en la necessitat de fer un canvi de mentalitat sobre l’activitat vitivinícola en entorns urbans al Penedès i conviden l’administració a trencar amb la inèrcia dels planejaments urbans del segle passat. Així ho van fer palès en la tertúlia sobre El celler urbà com a recurs enoturístic, organitzada pel CEPvi (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola) i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya dimarts passat.

En un moment en què l’Ajuntament de Vilafranca planeja muntar un viver de cellers en un entorn urbà (Carrer del Comerç), tal com va explicar el president de la DO Penedès, Joan Huguet, des del públic, o que l’Ajuntament de Sant Sadurní no descarta la revisió del Pla d’Ordenació Urbana sobre la ubicació dels cellers al nucli urbà, els propietaris i elaboradors juntament amb els professionals de l’enoturisme reclamen el valor dels cellers urbans en el desenvolupament vitivinícola del Penedès i demanen a les administracions més empatia i valentia per fer un canvi de model respecte a la planificació que ha estat expulsant l’activitat vitivinícola dels nuclis urbans, durant les últimes dècades al Penedès.

Anna Alegret, propietària de l’antic magatzem de vins Jean Mory, Ton Mata, conseller delegat de Recaredo, i Raimon Martínez, director general de la Fundació Sant Joan Baptista (Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges) van coincidir a remarcar el valor patrimonial dels edificis que antigament van acollir els cellers i que, actualment, en molts casos estan en desús. El valor emocional i sentimental va lligat, en els tres casos al valor patrimonial i cultural d’espais que van suposar un canvi en els models tradicionals d’elaboració i comercialització del vi.

“Una de les coses que més valoren les persones que visiten el celler és veure la cava que va construir l’avi amb pic i pala a sota de casa per començar a elaborar escumós”, va explicar Ton Mata. Segons ell, hi ha una part emocional que no es pot traslladar fora del nucli urbà. Mata defesa que Sant Sadurní faci olor de raïm i de vi com feia antigament si vol mantenir el rèdit d’un nucli vitivinícola. En aquest moment, Recaredo és l’únic celler de Sant Sadurní que continua fent tot el procés d’elaboració al nucli antic, amb tots els inconvenients que això comporta, però Mata diu que estan “molt còmodes” i no volen abandonar l’espai on va néixer la marca.

En el cas del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, un espai que destina tots els recursos que ingressa a activitats relacionades amb el tercer sector a través de la Fundació Sant Joan Baptista, Raimon Martínez va explicar que, el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges vol ser un referent tant per als veïns com per als elaboradors d’arreu del país. “Nosaltres volem ser la casa de tots”, va afirmar Martínez per fer entendre que a les 18.000-20.000 ampolles de malvasia que elaboren ells, el Centre hi vol sumar vincles amb tots els elaboradors de malvasia que hi ha arreu del país. Les condicions que el propietari va marcar en el moment de fer la donació han estat determinants per garantir la conservació tant del celler com de la vinya, en mig del nucli urbà, on des de la Fundació es busquen vincles amb veïns a través de programes de dinamització del barri.

En canvi, Anna Alegret lamenta la resposta freda per part de l’administració local de Vilafranca a l’hora de conservar l’antic celler Jean Mory (únic i excepcional per l’alt valor etnogràfic del seu interior), com a conseqüència d’un planejament urbanístic de fa 40 anys. “Jo estic disposada a treballar i invertir en aquest edifici no només per conservar-lo, sinó per destinar-lo a dinamitzar la zona amb activitats relacionades amb el sector del vi i l’enoturisme”, diu Alegret, assegurant que la riquesa i el valor de l’antic celler estan en el seu interior.

Enoturisme i patrimoni

La capacitat de generar recursos turístics o enoturístics mitjançant elements patrimonials (memorials i artístics) és encara una assignatura pendent amb el patrimoni arquitectònic i artístic del Penedès. Així ho va explicar en la introducció a la tertúlia que va fer la historiadora Montserrat Julià, amb un estudi sobre El celler Ludens-Masia Grabuach, de Puig i Cadafalch, que posa en valor aquesta obra d’arquitectura de primer nivell amb diversos estudis realitzats des de la universitat. Julià va lamentar la manca de publicacions, investigacions i estudis històrics i patrimonials al Penedès i l’escassa voluntat dels ajuntaments de treballar no només per conservar, sinó també per promoure el valor del patrimoni industrial vinculat a la indústria del vi. Segons ella, “la conservació dels cellers urbans permetria promoure el valor del patrimoni industrial vinculat a la indústria del vi i enfortiria l’enoturisme”.

L’objectiu de les tertúlies intercongressuals del CEPvi és alimentar el debat generat dins l’espai del Fòrum del Paisatge Vitivinícola del Penedès, i posar sobre la taula els problemes reals que es troben els professionals que treballen i incideixen en el sector. La tertúlia és oberta al públic i forma part del programa curricular de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vilafranca, Meritxell Montserrat, va donar la benvinguda als participants en la primera tertúlia del cicle de 2020 del Fòrum del Paisatge Vitivinícola.

Superfícies comercials

Hi haurà pastís per tothom

Sixte Moral

Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No