Cal apartar al president Trump

Ovidi Montllor comença la seva cançó “Lliçó de sumes i verbs” amb tres versos que ara pot ser recomanable recordar:

“Un moment! / No ens precipitem. / Primer pensem”.

Jo no faig apologia de la violència, no defenso l’atemptat, ni el magnicidi ni la mort de ningú. Donald Trump ha de seguir vivint, però el president Trump és una altra cosa.

He dit que jo no faig apologia de la violència; Trump no en fa? Quan es parla de violència contra la dona bàsicament ens referim a la física, a la psicològica i a l’econòmica. Trump practica la violència? El seu poder no es recolza en l’exercici de la violència en tots tres aspectes? Milers de persones són víctimes d’aquesta violència física en forma de bombes i míssils. Iran i Gaza en poden donar testimoni. O de parapolicies (Servei d’Immigració i Control de Duanes ICE) amb carta blanca per a agredir persones amb aspecte hispà com passa a Mineàpolis. Tot el món està patint les conseqüències de la violència econòmica, una violència que tant a Cuba com a Veneçuela ben segur que en podrien parlar molt. Està ofegant les economies de molts estats i afecta, com de costum, als que menys tenen. Es pot dir que el que ofega l’economia és el tancament de l’estret d’Ormuz i que precisament Trump el que està fent és lluitar per a reobrir-lo i eliminar els peatges per a poder-lo creuar. Ho fa pel bé de tots! Així, penso, el que fa Trump és gastar milions en armament i mostrar-se insensible davant de tants morts per deixar Ormuz obert, lliure com estava abans que ell hi posés les grapes? Més enllà de bromes i caricatures, el president Trump es caracteritza per la munió d’amenaces que branda contra tothom. És un exercici groller de violència psicològica, que normalment no es fa efectiva però que paralitza estats, empreses, governs... perquè ell sí que té la possibilitat real d’aplicar aquestes amenaces. Cuba, Greenlàndia, Unió Europea, OTAN...

Quan parlo d’apartar el President Trump no proposo afegir-lo a la llista de Abraham Lincon, James Garfield, William McKinley i John Kennedy, el que argumento és utilitzar la via de l’impeachment. És tracta d’un procés de destitució legal en el que el poder legislatiu pot acusar, jutjar i destituir un funcionari del govern abans d’acabar el seu mandat. S’ha aplicat en un parell de casos: Andrew Johson (1868) i Bill Clinton (1999). En el cas de Johson va ser per incomplir una llei federal que tenia com a objectiu restringir el poder del president per destituir certs càrrecs sense l'aprovació del Senat dels Estats Units. Quantes destitucions encobertes o no ha forçat Trump?.

Clinton va ser destituït per perjurar en sobre la seva relació sexual amb la becària Mònica Lewinsky. Quants cops no ha mentit l’actual president en relació a temes polítics, de nomenament de càrrecs...?.

Quan va ser derrotat per Joe Biden, Trump va propiciar l’assalt al Capitoli (5 i 6 de gener de 2021) amb la intenció de pressionar perquè el Congrés rebutgés el nomenament de Biden. I Trump es va dirigir als assaltants encoratjant-los. Es va iniciar un procés de destitució que la victòria del candidat republicà va paralitzar. Era ja el segon impeachment que s’iniciava contra Trump.

Per poc objectius que siguem, crec que podria ser raonable que el poder legislatiu dels Estats Units prengués mesures contra Trump i evitar així que el  seu criteri erràtic, subjectiu i autocomplaent acabi repercutint en tothom. És una prioritat mundial...