Ahir explicava als alumnes de batxillerat que la finalitat de l’acció política segons John Stuart Mill és la felicitat dels ciutadans. Recordo les seves cares d’escepticisme
De debò, tan humiliant resulta acceptar mecanismes que fan els altres i implantar-los a casa nostra?
Els articles estan fets en aquets sis anys en que hi hagut canvis més que espectaculars en la polítics catalana. Sis anys que han canviat significativament el panorama de la política del nostre país
La política, per altra banda, ja fa temps que demostra ser un territori abonat per amics circumstancials i ventres agraïts. Una mena de versió cínica de la cançó L’estaca
Tornar cap a enrere serà faltar-li al respecte a la dignitat de les decisions que es van prendre per més de dos milions de persones senzilles enfront de les bandes de polítics corruptes que prostitueixen les institucions i els estats als quals declaren defensar.
A veure si, al final, la línia que separa l’idealisme del realisme, en comptes de marcar-la la lògica, la marcarà la manipulació informativa i l’estratègia publicitària de les idees?
No creieu que el maremàgnum català hauria de cedir protagonisme a tot el que anem saber del funcionament del PP valencià i, per extensió, del nacional?
Mentre els legisladors es renoven cada quatre anys mitjançant la participació dels ciutadans en unes eleccions, els jutges, fiscals, etc... es renoven, en teoria, per les decisions de la pròpia judicatura i, per tant, de forma més o menys endogàmica
El dia 21 de desembre els tres amics de sempre es tornaran a trobar per esmorzar abans d’anar a votar. Cadascú té les seves idees que han evolucionat diferentment als llarg dels anys, però per sobre de tot són amics. Primer la família i una mica més enllà ja queda la política
Aquesta presumpta transició que els principals partits polítics ens van vendre com a democràcia amb sobirania popular inclosa era del tot una gran farsa que vàrem poder provar en viu i en directe el passat 1r d’octubre
A poques setmanes de les eleccions, en plena precampanya, el lector curiós i interessat pel tema, segurament coincidirà amb mi que cada cop surten a la llum més contradiccions que fan incertes les previsions sobre el seu resultat final
A mi, que per qüestions d’origen no puc obviar ser un individu de cultura mestissa, un català, doncs, normalet, em fa una certa angunia pensar que el concepte de mestissatge, no sigui altra cosa que “excuses de mal pagador” per no abordar altres qüestions
Aquests mitjans de comunicació... Majoritàriament estan d’acord en castigar el PDeCAT. Perquè dic castigar? Com ho diríeu si el que passa és que la majoria de mitjans estan significativament pendents de criticar el que fa, opina i diu la gent PDeCAT?
Quan certs periodistes esportius s’esforcen en persuadir que la política no ha d’interferir mai en l’esport, es cobreixen de glòria
Tornar a signar s’ha convertit en un hàbit com ho va ser en el procés de la transició democràtica, però alerta no és veritat que qualsevol temps passat fou millor
La realitat política, arran de l’aturada de país, vaga general o digueu-li com vulgueu, del dimecres, m’ha generat una sensació similar de desfasament
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local