Dues perplexitats i un Mundial de Futbol

Vivim temps de canvis, de canvis forts, i sempre que hi ha canvis hi ha qui s'adapta ràpid i qui va més lent i aquesta diferència de velocitat crea tensions.  Avui en dia tot està tensionat. Tenim el sistema educatiu tensionat, la sanitat tensionada, la tresoreria tensionada i fins i tot les autopistes van tensionades.

• He anat al metge perquè em noto tensionat.
• I t'ha donat la baixa?
• No; m'ha receptat 6 en 1.

El jovent lamenta que serà la primera generació, diuen, que viurà pitjor que l'anterior. Ja ho veurem. De moment són la generació que ha tingut més fàcil els seus primers anys. El sí a tot, els plenos a les cartes als reis i el cotofluix emocional els ha convertit en una generació privilegiada que, a més a més, han gaudit una llibertat sexual inèdita. Ara els toca afrontar un deure pel que han de passar totes les generacions: construir el seu món. Construir un món per habitar-lo ells, per a fer-hi créixer els seus fills i per a cuidar-hi la gent gran. Aquest serà el seu món i si serà millor o pitjor, ja ho veurem, depenent  del que facin.

• Aquest jovent que puja els trobo molt encantats.
• Sí, tot el dia enganxats al mòbil.
• No sé si ens en podem refiar.
• Jo no me'n refiaria, sort que ara tot ho fan les màquines.
• Sort de les màquines.

El 2010 va ser l'any del mundial de Sud-àfrica. Va ser un moment especial, probablement el moment dels últims molts anys en què la unitat d'Espanya ha estat més sòlida. Teníem l'Estatut de Catalunya aprovat des del 2006, l'ETA estava a punt d'anunciar l'abandonament de la lluita armada i a tot això afegim-hi la unitat emocional al voltant d'una selecció espanyola que anava al mundial amb molts bons pronòstics. La selecció espanyola va acabar guanyant aquell mundial amb un gol d'Iniesta a la final contra Holanda l'11 de juliol, però el mal ja estava fet.  A mig campionat, el dia 28 de juny de 2010, tres dies després de la victòria 1-2 contra Xile i un dia abans de la victòria a vuitens de final contra Portugal per 1-0, el Tribunal Constitucional va publicar la sentència que anul·lava apartats fonamentals de l'Estatut de Catalunya i s'iniciava el compte enrere del que acabaria essent el “Procés”. 

Un Tribunal Constitucional partidista, sectari i de legitimat qüestionable per tenir molts càrrecs caducats, van sentenciar que aquella unitat d'Espanya no era la que ells volien i passant per sobre de les aprovacions al Parlament democràtic de Catalunya el setembre del 2005, passant per sobre de les votacions al democràtic Congreso de Diputados de Madrid el 30 de març del 2006 i al Senat el 10 de maig del 2006 i passant per sobre de la voluntat popular expressada en Referèndum el 18 de juny del 2006, van retallar articles clau i van declarar ineficàcia jurídica del terme 'nació' al preàmbul de l'Estatut. 

• Què vas aprendre tu de la sentència del Constitucional?
• Jo?: saber com som els catalans. I tu?
• Jo?: saber com són les esquerres espanyoles.