Hi ha una pregunta que fa temps que em ronda pel cap: en quin moment vam decidir que sempre havíem d'anar de pressa?
Com pot ser que en una societat on el coneixement està més a prop que mai, a tocar d’un sol dit, hi hagi cada vegada menys cultura, menys joventut amb ganes d’estudiar, menys adults amb ganes d’exercir el seu dret purament humà al pensament?
La transformació digital en salut no es pot entendre com una suma d’eines noves, sinó com una manera de construir un sistema més connectat, més intel·ligent i més útil per a les persones
Cada dia que passa la tecnologia ens controla més, però no, no és culpa nostra
Més enllà de la moda retro o del boom dels objectes “vintage”, el que em sembla realment interessant és com aquest fenomen ens parla de la nostra relació amb la tecnologia
Creixerà la suspicàcia i la desconfiança en els articles que llegim, en els textos que arribin a les nostres mans?.
L’equilibri entre eficiència i equitat serà clau per definir si aquesta revolució digital esdevé realment una millora per al conjunt de la societat
És l’únic aparell que, sota l’aparença d’un “gadget” més o menys modern, pot amagar un perill que, literalment, ens exploti entre els dits dintre d’uns quants anys, setmanes o dies?
I com en una cadena de fitxes de dominó tot anava caient, que si pagaments electrònics, que si algunes televisions perdien la imatge, que bizum fallava, que si serveis d’identificació...
Les tres autoritats implicades en aconseguir que els nostres joves no tinguin accés a aquests continguts “tòxics” mitjançant els seus aparells, no semblen estar en una línia coincident
Un cop tot ho fem des del mòbil, ja ens diran: ara us posarem un xip, no us farà cap mal, ni us adonareu de res
Obtenen notes similars però abandonen menys els estudis a les universitats presencials
Sense voler-me fer el carrincló, és clar que els temps canvien i avancem. La qual cosa no significa, però, que el progrés ens faci més humans, com referia al títol. I això ens ho hauríem de fer mirar
El futur ens està esperant aquí a la cantonada. El temps amb el seu lent tic tac va marxant amb fermesa cap a un futur que segurament serà ben diferent al que tenim ara mateix a les nostres mans
Ja no està de moda imposar res, només cal insinuar una mica com la part final d’un conegut anunci de cervesa. Volíem ser originals, però només som un més
Que ens agafin confessats i llavors enyorarem el paper
Mentre es determina amb fets concrets com es construirà la república digital, seria bo no perdre de vista les mancances digitals actuals a la no-república on vivim cada dia
Avui la gent vol aprendre a treure el màxim profit als mòbils i també anglès perquè qualsevol cosa perquè sembli més interessant t’ho posen amb aquesta llengua i espavila perquè és una cosa que es porta i queda bé
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local