El progrés ens deshumanitza

Els demògrafs qualifiquen de generació “Z” (de 16 a 24 anys) al jovent nascut des de mitjans de la dècada dels 90 a mitjans de la del 2000. Un sector de gent que no va néixer amb una barra de pa dessota el braç, sinó amb una tablet o una play-station. Han fet servir Internet des de sempre i es troben còmodes -i suposadament segurs- amb les noves tecnologies. Llegeixen poc i tot ho fien a la immediatesa. A hores d'ara, sembla que representen un 23% de la població mundial.  

Després, trobem la “millennial” (de 25 a 40 anys). Ni uns ni altres no solen telefonar ni els engresca rebre trucades. Sobretot fan servir les xarxes socials i el WhatsApp per relacionar-se. Si de cas, la veu la fan servir pels àudios. Algun sociòleg apunta que, durant 2021,  aquest percentatge fregava el 97% d’aquest jovent. Potser tenen por  de fer-ho, són muts o, fins i tot, poden patir certa ansietat abans de  decidir-s’hi? Tard o d’hora, aquest hàbit pot empobrir les seves  habilitats comunicatives. Ampliant la reflexió al camp escrit, tampoc  és que en sàpiguen massa. Els avergonyeix retratar-se amb llorigons.  

Les relacions humanes canvien i es transformen a velocitat de creuer.  De fet, a la infantesa dels que ara som més adults, per a establir una comunicació, parlàvem. Ni de bon tros podíem imaginar quelcom més enllà d'un telèfon fix (suposant que se'n tinguès, a casa). Per contra, actualment, gairebé tothom té mòbil i ordinador, de ben petit. 

Sense voler-me fer el carrincló, és clar que els temps canvien i avancem. La qual cosa no significa, però, que el progrés ens faci més humans, com referia al títol. I això ens ho hauríem de fer mirar. 

D'ací a cinc dies, farà trenta vuit anys que George Orwell publicava la novel·la titulada “1984”. Són molts els analistes que veuen similituds entre la societat d'aquell any i l’actual. Alhora que correm  el perill de rebre informació distorsionada, molts governs practiquen  un concepte d’uniformació i manipulació social. Dissortadament, la  crisi de la COVID ha servit per a amagar i diluir conductes no prou ajustades a dret per part de polítics sense escrúpols. Només els guia la idea de perpetuar-se al poder. Els mecanismes de control mental i l’afany obsessiu per mantenir entabanat el poble campen arreu. I “la  política no pot encabir mentides, bajanades, odi i follia”, com deia Orwell.