Més dubtes que certeses

Vet aquí que aquells que venim del món analògic, de la consulta a l’enciclopèdia Espasa, que era el nostre Internet d’antes, que el màxim de mòbil que coneixíem i que tenien era el que donava el cordó del telèfon penjat a la paret del passadís de casa i que funcionava amb una maneta (manivela en el moment) que feies rodar amb energia per connectar amb la centraleta, aquest,  hem vist com l’evolució de les tecnologies ha avançat de manera imparable amb una progressió exponencial. Ens hem anat acostumant als avenços tècnics tot i que una àmplia majoria desconeixem els entrellats que conformen  aquestes tecnologies, el seu funcionament i, qui la controla i com la controla. O si serveix per controlar-nos molt més del que ens pensem. 

Si fem una mirada retrospectiva ens quedem admirats de com ha evolucionat tota la maquinària que ha anat sorgint i les múltiples aplicacions i els avenços amb la informació, i cal dir que amb excepcions la majoria ens han ajudat i facilitat moltes tasques.

Però ara hem quedat una mica -molt- sorpresos de les informacions i el debat que ha esclat d’un dia per l’altre a l’entorn de la IA.

Ja havíem llegit en algun relat de ciència ficció que algun dia les màquines es rebel·larien contra els humans i ens tocaria corre i molt. Ja coneixem la història de Frankenstein creant vida artificial i com aquesta es desmarxa i genera situacions més que incòmodes pel creador però també pels altres.

Ja havíem escoltat i llegit comentaris negatius al voltant de l’evolució de la intel·ligència artificial, patíem pel domini sobre els continguts i comunicacions. Es qüestionava la seva funció ja que podia comportar una pèrdua notable de llocs de treball però s’intuïa, també, que podria ser un molt bon instrument per això que en diuen la guerra híbrida I fins i tot es podien manipular campanyes i resultats electorals. Tot això fa basarda però ens conteníem perquè per altra banda també ens explicaven els avantatges que podria tenir en temes sensibles com la salut i com podia ajudar en intervencions quirúrgiques complicades i també podia millorar la qualitat de vida a molta gent.

Ignorants o coneixedors superficials del que fa a la IA ens generava molts dubtes, poques certeses per tant a l’aguait del que podia venir.

Però vet aquí que ara de cop i volta ha esclatat la crisi i amb molta contundència, cridòria i efervescència. El detonant sembla que va ser la dimissió d’un alt executiu d’una de l’empresa, Anthropic, líder del sector. I justificava la seva dimissió perquè considerava que el desenvolupament desenfrenat de l’IA podia posar en perill l’espècie humana. Fort! eh.

Però encara més fort va ser que un dels fundadors de l’empresa Dario Amodei no sols ratificava el que deia el seu enginyer, en un extens treball, sinó que anava més enllà i per això reclamava que s’aturés l’avenç de la IA per poder regular-ne les funcions, l’ús per poder-ne retenir el control. Advertia que aquesta Intel·ligència podia sortir de mare i actuar de manera autònoma i per tant caure en mans errònies que la facin servir amb intencions malèvoles. 

A partir d’aquí es genera una gran debat sobre el perill i les oportunitats de la IA, ara no són els tècnics o els professors sinó que els principals capitostos de les empreses demanen regular possibles excessos de la IA. Hi ha qui hi veu una gran operació de màrqueting per frenar els treballs per no haver d’invertir tants diners sense uns retorns de beneficis immediats. Altres creuen que la polèmica és interessada per intentar frenar els competidors de la Xina i altres  països, i encara alguns esperen a veure com evoluciona la borsa.

Es tracta, segons els experts, que la IA no s’escapi de les mans i es converteixi en un problema irreversible i incontrolable, però tampoc cal oblidar que si això és així la responsabilitats serà dels humans que en definitiva som els que fornim i engreixem les dades per aquesta intel·ligència.

Que siguin els propis directius de les empreses que reclamin regulació i participació en fer-ho sorprèn i encara més que apel·lin als governs perquè hi hagi un control democràtic dels avenços de la IA. Tot fa pensar en un joc d’estratègia i de poder però també fa desconfiar una mica perquè hi ha molts diners en joc i resulta poc creïble que les empreses frenin les seves actuacions, potser les alentiran per poder fer inversions més pausades i esglaonades, però ja sabem que el negoci és el negoci.

La nota grotesca l’ha posat el President Trump, com no podia ser d’altra manera: Tenim un enorme poder sobre aquestes companyies. Hi ha una conspiració malaltissa contra la IA i els centres de dades, i l'única a la qual això posa contenta és a la Xina. Qui guanyi en la IA guanyarà la competició tecnològica. Ara com ara estem guanyant a ells i als altres, i continuarem fent-ho. Aneu amb compte, conspiracionistes, traïdors i filtradors!“.

I ho ha acabat fent-se un elogi de si mateix: "l'únic control o barrera de seguretat que necessita la IA és un president fort i intel·ligent, d'alt coeficient intel·lectual".

Tot resolt, la intel·ligència, natural aquest cop, d’un farsant ens salvarà.

Si això ha de ser així, seguirem amb més dubtes que certeses i a esperar...