'Shizen', o la mística de la Natura

En el seu noble, sensible i pedagògic esforç per anostrar el haiku a Occident, Vicente Haya, traductor de poesia japonesa i deixeble del mestre Reiji Nagakawa, acaba de publicar Shizen. Mística de la Naturaleza y naturaleza de la mística en el haiku (Kairós). Haya és autor, entre altres títols, d’Aware: iniciación al haiku japonés i Haiku-dô: el haiku como camino espiritual. En llengua catalana l’any 2008 Vicente Haya va publicar Herba roja de tardor. Cent estances del haiku japonès (Pagès editors), que vaig traduir, prologar i entrar amb passos petits, com cal als profans, en la naturalesa del haiku.

En la cultura japonesa shizen significa natural, o bellesa sense artifici, també en podríem dir harmonia. Però per entendre bé la cultura japonesa hauríem d’habitar aquesta cultura, ser dins d’aquesta cultura, la qual cosa no és impossible per a un occidental, però sí molt difícil. D’aquí ve que en els seus llibres, i capítol a capítol, el professor Vicente Haya ens vulgui oferir la possibilitat d’entrar en la realitat japonesa per comprendre bé el haiku, que és més que un poema formal de tres versos amb les síl·labes comptades. En el haiku, tal com l’entenen i viuen els japonesos, es dona, mitjançant l’expressió poètica, una mística de la Natura que si bé hi pot haver una creença no necessàriament respon a una creença sinó al que aquí, a Occident, en podríem dir una comunió amb la Natura.

El conreu del haiku és una via de contemplació, un camí espiritual mitjançant l’expressió per la sorpresa, per la meravella de la bellesa que es desprèn de les petites o grans manifestacions de la Natura, de la Vida, totes elles igualment respirades, viscudes des d’aquesta sensibilitat interior que toca el més profund de l’ésser que no és exactament el jo. Més aviat el jo –que tendeix a pensar, a analitzar, a jutjar- fa nosa perquè interfereix en la manifestació d’aquesta emoció pura, genuïna, transparent, una cosa així com la sorpresa i l’admiració mostrada pels infants en el moment de la descoberta, i que tan bé queda reflectida en aquest haiku traduït pel professor Haya: «Sin decir nada/ el niño señala el ciruelo/ de lejos». I el lector veu, i combrega, participa amb l’astorament de l’infant, que encara potser no parla, com amb la seva maneta assenyala una prunera de lluny, qui sap si florida a la primavera.

     Un haijin, que així és com s’anomena el poeta que compon haikus, és com aquest infant que s’admira de la bellesa de la prunera i l’escriu en una forma poètica breu, despullada de tota retòrica. «Ensenyava Shiki –i tradueixo les paraules de Vicente Haya- que els haikus no són proposicions lògiques i a la superfície no hi ha de surar cap procés de raonament».

     Vet aquí la dificultat dels occidentals per escriure un haiku segons la tradició japonesa. Perquè l’haiku no s’ha de pensar sinó viure i mostrar aquesta vivència corprenedora de manera simple, amb unes poques paraules. «No es tracta de mirar intensament un objecte, sinó de “ser-hi”», escriu el professor Haya. És per aquest motiu que el haiku, tal com l’entén la cultura japonesa, és una forma d’adoració al sagrat. I sagrat ho és tot, en la Natura i en la Vida, però no podem negar que ja fa molt de temps que Occident s’ha anat allunyant tant de la Natura com de la vivència del sagrat. Això no impossibilita escriure haikus, de fet se n’escriuen més que mai, però per ser honestos amb l’esperit del haiku, que és japonès, d’aquests poemes breus potser n’hauríem de dir poemes a la manera de haiku.

     Des de principis del segle XX aquí grans poetes han experimentat en l’escriptura de haikus, tal vegada perquè tenim una llengua que conté moltes paraules curtes i s’avé amb la llengua japonesa, que també és sintètica, com s’hi avé per una certa sensibilitat per la Natura i pels silencis entre paraules, que en els haikus són tant o més importants que les paraules mateixes. Per aquest motiu, en el haiku «la paraula japonesa es despulla, es despulla, i es despulla, i es despulla: de metàfores, al·legories, de cultismes, de figures literàries», escriu per a orientar-nos en la comprensió del haiku japonès, el professor Vicente Haya a Shizen.