Myroslava Kopcha

A través de la newsletter número 530 de la FISAE (federació d’associacions d’exlibristes d’arreu del món), el seu impulsor i editor, el danès Klaus Rödel, ens informa, dolgut, de la mort d’una jove i prometedora artista ucraïnesa: Myroslava Kopcha.

En un mitjà de comunicació ucraïnès llegeixo que l’artista i soldat Myroslava Kopcha va morir en una missió de combat que l’havia dut a la frontera amb Rússia, a la regió de Txernihiv. Hi va morir juntament amb un company. Myra, que així és com era anomenada per la família i amics, tenia 25 anys. Com a gravadora, pintora, dissenyadora i il·lustradora era coneguda amb el nom d’Akira. El disseny d’exlibris havia atret la seva creativitat i ja n’havia fet uns quants amb el seu estil remarcable.

Myroslava Kopcha va néixer a Berezhany, a la regió de Ternopil, però va passar la major part de la seva vida a Lviv. Diuen els qui van conèixer i estimar la jove Myra que per a ella «l’art era una manera singular de veure el món, i el servei era un deure que es prenia molt seriosament». Segons Halyna Kopcha, la mare que la plora, Myra «sabia combinar l’art i la lluita i veia bellesa en tot».

Myroslava Kopcha va servir com a soldat voluntari en una unitat de reconeixement aeri que es dedicava a la vigilància i recopilació de dades des de l’aire. La seva devoció per Ucraïna era tan gran com era gran el seu esperit d’artista. En l’article necrològic, publicat el dia 13 de desembre de 2025, a poc més de dues setmanes de la mort de Myroslava Kopcha, es llegeix: «La llum que la Myra desprenia s’expandia tothora al front: va conservar intacta la sensibilitat per la bellesa i percebia llum fins i tot enmig de tanta foscor».

Foscor, morts i tant dolor com el que veiem en les imatges que arriben a intermitències, segons l’actualitat informativa, tant del front com de les ciutats ucraïneses bombardejades i saquejades. Ara farà quatre anys de l’inici de la invasió russa a Ucraïna i fa mal al cor saber que s’han sacrificat tantes vides com la de Myroslava Kopcha de la qual se’n recorda «la creativitat i el coratge que la va convertir en una llum en la fosca de la guerra», tal com va repetint l’escriptor de l’article que li fa homenatge, i encara afegeix que «el seu record inspira perquè la llum de l’art viu en cadascun de nosaltres quan arriba el moment de defensar un futur millor». L’art no és només un fet estètic sinó també, i sobretot, un fet moral, és a dir: un fruit de l’esperit.