L’'ingenioso' Cervantes

En un exercici d’imaginació en base a la lectura del llibre Cervantes en Barcelona, de l’historiador Martí de Riquer, l’escriptora Núria Valls Molins (Sant Adrià del Besòs, 1945), ha escrit Cervantes, el viatger. L’ex soldat, l’home de lletres, l’escriptor (Editorial Comte d’Aure).

La trama de Cervantes, el viatger: un relat per capítols curts que fa molt amena la lectura, es desenvolupa a Barcelona i Nàpols entre els anys 1610 i 1616 amb un somni de futur: l’escriptor Miguel de Cervantes voldria ser invitat i rebut pel comte de Lemos (amb qui l’unia una gran amistat i va lluitar al seu costat en la famosa batalla de Lepant), per tal de poder formar part de la Cort napolitana. Lemos, home culte que escrivia comèdies per afició, havia estat anomenat Virrei.

En el moment en què s’inicia la història, Cervantes s’allotja en un hostal de Barcelona i sovint se’l veu agafar la ploma i escriure. Amb habilitat narrativa, Núria Valls Molins teixeix a través del personatge Cervantes una ficció inspirada en els capítols en què el mateix Cervantes situa el seu Quixot a Barcelona, en els mateixos escenaris que els lectors posaran sobre el mapa de la Barcelona d’aquell temps, així com també teixeix una ficció inspirada en la trama d’una de les novel·les exemplars de Cervantes: Las dos doncellas. En un vol de fantasia, l’autor disfressa d’home una de les donzelles, un personatge femení que va a la recerca del seu marit que poc després del casament havia desaparegut sense donar cap pista perquè sembla que volia anar a la guerra... No era nova, però, la fantasia de Cervantes. En la realitat es podien trobar personatges històrics femenins vestits d’home. Tenim un exemple en Joana d’Arc, la santa i defensora de la nació francesa contra els anglesos en la Guerra dels Cent Anys. La jove va morir el 1431. La iconografia la representa vestida de soldat.

Entre el 1590 i el 1612, Miguel de Cervantes va escriure un recull de dotze novel·les curtes que van tenir bona acollida com l’havia tingut la primera part del Quixot. Va titular el recull Novelas ejemplares de honestísimo entretenimiento. Ho són, de lectura entretinguda, per enginyoses, si bé les unes apunten més a la idealitat (Las dos doncellas entre elles) i les altres són de caire més realista i crític amb la societat ambient. Recordo que en la meva etapa escolar vaig llegir una de les més realistes novel·les exemplars. Hi apareixia un personatge considerat marginal: La gitanilla. Sembla ser que aquesta novel·la curta està inspirada en un cas real: una història amorosa viscuda per un parent llunyà de Miguel de Cervantes. La gitaneta, però, al final resulta que té un origen noble. És una història molt literària, molt teatral, molt cinematogràfica. Com ho és també la història de Las dos doncellas que Núria Valls Molins recrea amb altres noms i circumstàncies a Cervantes, el viatger.

A Cervantes, el viatger trobem l’home de lletres Cervantes escrivint el viatge de les dues donzelles per Itàlia entreteixit amb el seu propi viatge interior imaginant retrobar-se amb el comte de Lemos en un moment en què experimenta un cert desencís com a escriptor, tot i la bona acollida del Quixot. Cervantes es diu a ell mateix que és pobre i que no sortirà de pobre, però encara li resta prou entusiasme per escriure. Ho va fer amb energia creadora en les Novelas ejemplares i encara en la segona part del Quixot: «Fins a l’any 1916, fou un escriptor incansable, la seva fertilitat literària s’engrandí, el seu enginy s’enriquia a mesura que anava creant la seva obra», escriu Núria Valls Molins. Miguel de Cervantes va morir el 23 d’abril de 1616. Quatre dies abans de morir, havent rebut la Extremunció, encara va escriure una carta al comte de Lemos on li diu com n’estaria, de content, si el pogués veure, tant que això el podria retornar a la vida.