Bancs i caixes

S’acaba la bonança hipotecària

Hipoteques. Eix

Hipoteques. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Vet ací que -contra tota lògica- aquest proppassat cap de setmana han tornat a canviar l'horari. Fa un munt d'anys que anuncien la fi de la mesura, però els seus responsables deuen tenir pa a l’ull. En tot cas, per altra banda, podem dir gairebé que ens han endarrerit el rellotge tres dècades. Si més no perquè ens hauríem de remuntar a l’any olímpic per a retrobar una taxa d’inflació tan disparada com ara. Fa aproximadament un any que la cursa segueix desbocada. Sobretot pels preus de l'energia, per la conjuntura internacional i la guerra d'en Putin. Amb el petroli al cim, l'alça de costos al transport es reflexa en l’alimentació, per pur retruc. 

La política monetària de la UE també sembla que va fent equilibris. Intuint una propera pujada de tipus, és ben fàcil pensar que l’Euribor seguirà per la mateixa dinàmica. De fet, a finals del mes de febrer, ha marcat un -0´38%, el nivell més alt dels darrers 18 mesos. Per tant, les properes revisions de préstecs hipotecaris anuncia esglais. 

Davant de tot plegat, em pregunto què espera el govern espanyol per a posicionar-se fermament. Tinc la percepció que actua a batzegades pel fet que va reaccionant quan la gent surt al carrer, a protestar. No puc acabar d'entendre com encara no s'ha plantejat un gran pacte de partits -tot excloent les opcions ultradretanes- per a bastir un entorn similar al dels Pactes de la Moncloa (de fa uns 44’5 anys). 

Més enllà, si la balança macroeconòmica segueix fent figa, tindran la santa barra d’imputar-ne la responsabilitat a la conjuntura planetària. Es rentaran les mans com Ponç Pilat… La població ja no sap què fer. Dit altrament, per on “tirar”. Se li han anat demanant massa esforços de butxaca i arriba un punt que la corda es trenca. El cinturó no es pot estrènyer més. Molts, quan els escanyi la nova cuota hipotecària mensual, deixaran de pagar. Pujarà la morositat. La banca exigirà noves “atencions” al govern. Un peix que es mossega la cua: tot recau a lloms del consumidor, el darrer esglaó de la cadena. 

Mentrestant, seguirà sense retornar la millonada que li deu al FROB. 

Sense cridar el mal temps i volent-me equivocar, potser haurem  d’encendre la bombeta d’encomanar-nos a la Mare de Déu de  l'empenta. A veure si, des del cel, ens reparteixen un bri de sort! Al  cap i a la fi, tanmateix, sempre paguen justos per pecadors.  

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local