Administracions públiques

Les polítiques de desigualtat laboral tan optimistes com sempre

Administració pública. Eix

Administració pública. Eix

Hi ha ajuntaments i polítics que cada cop que tiren de la cadena del WC abans de fer qualsevol discurs s’omplen la boca dels grans valors socials com la igualtat, solidaritat, convivència, llibertat, igualtat d’oportunitats i un ampli etcètera que es pot ampliar segons un bon diccionari de sinònims.

Llavors a l’hora de la veritat són incapaços de posar remei a solucions que fa dècades que s’arrosseguen i que van passant de legislatura en legislatura donant tombs amb informes interessats, mocions de tots colors i mil històries més que no fan més que remoure el tema sense que ningú sigui capaç de posar un remei raonable d’una vegada per totes. Per una banda tenim, aquestes empreses subcontractades amb contracte més que caduc en el temps però que ja interessi que estigui aguantat amb un fil perquè mentrestant no poden haver-hi canvis perquè en el moment en què obres l’olla sempre pots tenir sorpreses quan no pots controlar totes les caixes de caldo que tens al mercat.

Aquests autèntics professionals que fan anys i panys que atenen en persona, telèfon i a totes hores donant la cara per les administracions públiques pertanyen a aquestes empreses de serveis immediats a vegades que amb quatre duros sobreviuen uns pocs treballadors mentre algú espavilat va fent caixa i esperant que no s’acabi el xollo. Aquesta trinxera són els primers que donen la cara de l’administració i són claus perquè qualsevol queixa, suggeriment o pregunta que vingui de fora pugui ser solucionada si arriba a un punt clau. Una mala gestió d’aquest personal pot fer molt de mal a una administració perquè són en molts casos el primer filtre que troben els administrats per accedir a l’administració de tot tipus. Evidentment aquest personal fan tasques de personal al servei de l’administració pública però que el consistori ha optat sempre per tenir-los allí d’aquella manera perquè ha preferit llençar diners en obra mal feta o a un estudi que mai veure la llum que dedicar-los als treballadors que són els puntals de l’administració.

Després estan els vinculats a subvencions, ajudes, convenis, plans i un llarg etcètera que estan ocupant realment places estructurals esperant que es converteixin en el que correspon en alguns casos. Una mala praxis d’aquest servei fàcilment quan vas empalmant ajuda  amb subvenció et deixa de peus al carrer amb una mà a cada anca. L’ús d’aquestes places hauria de ser provisional perquè la gent vagi entrant i sortint i no es vagin complimentant les unes amb les altres sense que ningú quedi fora per allò del joc de la cadira entre un petit grup de treballadors que  a la mínima estan al carrer sense recurs cap possibilitat de recurs perquè el sistema utilitzat està totalment pervertit.

Un altre són les grans diferències salarials entre categories similars en especial de tècnics, doblant fins i tot en algunes categories alguns salaris en la mateixa categoria creant unes desigualtats entre companys totalment inadmissibles.

Una clara mostra de tot això és que alguns administratius poden cobrar perfectament més diners que un tècnic sense tenir en compte els triennis ni altres afegits a la nòmina.

Algunes d’aquestes petites empreses subministradores de serveis amb convenis caducats fa anys podrien servir per acollir segones activitats de treballadors que per la seva edat i condicions físiques ja no estan per donar un servei eficient tal com la plaça requereix. La igualtat es pot assolir quan hi ha voluntat real, però en el cas que només es vulguin premiar als quatre “amics” de tota la vida i es vulgui deixar de banda a la gran resta podem arribar a situacions totalment inadmissibles. La voluntat de la immensa majoria de polítics és guanyar eleccions i cada dia tenir un forat més gros sota l’estora per anar posant injustícies acumulades creant un bony més gran per quan arribi la propera legislatura i tornar a començar de zero amb el de sempre. Aquest dia de la marmota ja s’ha tornat insuportable.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local