Literatura

Tutti frutti, d’August Bover

Coberta de 'Tutti frutti', d'August Bover. Eix

Coberta de 'Tutti frutti', d'August Bover. Eix

Com aquells gelats a la italiana que preníem de joves en què en els més elaborats s’hi trobaven didalets de diverses fruites, l’escriptor August Bover ha titulat Tutti frutti (Edicions Documenta Balear) el seu recull de 131 anècdotes «vistes o sentides», com hauria dit Apel·les Mestres.

Recopilades en tres blocs: Tutti frutti, Llengua amb tàperes i Catalans pel món, a Tutti frutti trobem un variadísssim conjunt d’anècdotes unes viscudes per ell o la seva família, les altres caçades al vol ja sigui en el veïnat, en els viatges o en esdeveniments culturals i, encara, unes altres explicades per amics i col·legues (al final del relat August Bover n’esmenta el nom) que fan les delícies del lector per la seva gracilitat i deixant sempre una estela d’humor blanc, intel·ligent, mesurat, civilitzat, que alegra i sorprèn atesa la proliferació en el panorama actual d’unes gracietes grolleres i sovint de mal gust que per a res fan cap gràcia, més aviat són collita de la mala educació ambient.

Cal celebrar que de manera pacient i ordenada el filòleg vocacional que és el catedràtic emèrit August Bover hagi anat recollint aquests fragments que conten fets reals escrits amb un to divertit, humorístic, que posa un somriure als llavis del lector per la imaginació creativa que sovint s’hi manifesta, ja que en la tria de les anècdotes s’hi veu el que en podríem dir la biografia de l’atenció de Bover sobre temes diversos i preferentment sobre la llengua, la seva especialitat acadèmica, i encara les anècdotes protagonitzades pels catalans que van pel món. Com el mateix Bover quan exercia de professor universitari i s’aventurava mars i països enllà, observant atentament l’entorn, la seva gent, la seva cultura, la seva parla. Tot plegat ha constituït un bon rebost per elaborar amb bons recursos estilístics les petites narracions que integren el llibre Tutti frutti.

Com a exemple d’aquesta bonhomia i mirada aguda, atenta, del professor Bover a l’hora d’escriure durant anys les anècdotes aplegades a Tutti frutti, reprodueixo la titulada, fent l’ullet al lector que en sap els detalls, Poblet no identificat: «Em sembla que devia ser el mes de setembre de 1976, quan al monestir de Poblet es van celebrar els actes de clausura de la commemoració del setè centenari de la mort de Jaume I, amb l’assistència dels aleshores reis d’Espanya Juan Carlos I i Sofia. El telenotícies de TVE d’aquell vespre titulà la notícia de manera poc precisa: «Los reyes visitan un pueblecito de Cataluña».

I tant, «poc precisa». Llavors, com ara, la ignorància sobre Catalunya, la seva riquesa cultural i la seva llengua, a Espanya s’exhibeix sense cap vergonya, fet que va ser recollit per August Bover sens dubte amb un gran sentit de la crònica dels disbarats que omplirien una bíblia, però també en un sentit didàctic per il·lustrar la curiositat de les noves generacions, sempre amb bon humor.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!