Literatura

Vides Catalanes que han fet història

Coberta de 'Vides Catalanes que han fet història'. Eix

Coberta de 'Vides Catalanes que han fet història'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest llibre complementa l’anterior volum sobre la història de Catalunya: Història mundial de Catalunya publicat el 2018.

El llibre dirigit per Borja de Riquer compta amb un consell assessor format per diversos experts. Entre els assessors del llibre hi ha, Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i autor de La guerra de Sucesión de España (2010); Margarida Casacuberta, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona; Isabel Rodà, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Josep M. Salrach, professor d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Borja de Riquer i Permanyer és catedràtic emèrit d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en història del catalanisme polític i del franquisme, les seves darreres publicacions han estat La Dictadura de Franco (2010), Reportaje de la Historia (2010, en col·laboració amb Martí de Riquer), Alfonso XIII y CambóLa monarquía y el catalanismo político (2013), Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política (2016) i Anar de debò. Els catalans i Espanya (2016). Ha dirigit l’obra Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1995-1999) i La corrupción política en la España Contemporánea (2018). Col·labora també amb articles periodístics en alguns periòdics com La Vanguardia.

Hi ha criteris de selecció i no sempre fàcils ni potser compartits pels lectors. Ben segur que cadascú dels que llegeixin els llibre potser hi trobarà a faltar el seu autor, el seu músic o aquells polítics que valora. El mateix Riquer explica que: Pel que fa el món contemporani entre els personatges posteriors a la Guerra Civil hi ha dos polítics, que són Joan Antoni Samaranch i Josep Benet. "No hem entrat a més contemporanis a la transició perquè la majoria estan vius. Jo no volia posar polítics vius en aquest llibre". 

Bé, és un criteri de qui fa el llibre.

El conjunt d’autors de les biografies és llarg i notable però a més de fer l’esbós biogràfic -entre cinc i deu pàgines- els autors dels textos  també fan una valoració interpretativa de cada personatge biografiat, el text va més enllà de la objectivitat sinó que també es situa en l’àmbit i el context en que es mou i viu. Per tant a més de saber més coses dels biografiats els autors aporten la seva peculiar visió i moltes vegades aporten també novetats que fins ara eren poc conegudes. A parer de Riquer "Alguns autors entren al debat del personatge i hi diuen la seva amb un cert rigor".

El llibre recull cent vint biografies comencem amb els ilerdencs Indibil i Mandoni que van revoltar-se contra el romans, fins l’escriptora Montserrat Roig que tanca l’índex de biografiats i naturalment entremig hi apareixen Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, Elisenda e Montcada, Gaspar de Portolà, Victor Balaguer, Josep Benet, Josep Fontana... fins les cent vint personalitats que han marcat alguna fita en la història dels nostre país.

Les biografies majoritàriament es centren en els segles XIX i XX, i alguns morts ja el XXI.

I cal constatar positivament l’augment significatiu de personatges femenins entre els biografiats. Hi ha de tot des de monges feministes, esportistes, artistes, escriptors i escriptores, editors... en fi el conjunt -o un conjunt- de persones que han excel·lit en el seu sector i que han esdevingut referent d’una bona part de la societat.

El llibre més enllà de ser un bon exponent de l’aportació de personatges al conjunt dels valors de la nostra societat és també una manera d’apropar-se a la història d’una manera diferent, molt més atractiva en trobar els protagonistes que ens porten al seus entorns, a la història Colectiva.

En el pròleg Borja de Riquer manifesta: “Us oferim així, un conjunt de cent vides de dones i d’homes amb les seves virtuts i defectes, contradiccions i passions. Tant la diversitat dels personatges  seleccionats com la varietat i el nom del autors, que hi participen dona al llibre una concepció polifònica, tret, que el fa original, diferent i atractiu. Amb aquesta obra pretenem també reforçar i prestigiar els vincles entre els historiadors i el gran públic. Els lectors diran si ho hem aconseguit”.

Al nostre entendre s’aconsegueix abastament, es llegeix molt bé, amb interès i amb la possibilitat d’anar espigolant i llegir el llibre en funció dels personatges que triem dels 120. D’aquestes persones n’hi ha de conegudes i això ens fa ampliar el nostre coneixement i d’altres són personatges coneguts, alguns fins i tot desconeguts per la majoria però que la seva acció fa que calgui ressituar-los, rescatar-los per fer present la seva projecció al nostre país i les aportacions que van fer al conjunt de la història.

El llibre ens permet acostar-nos al món de la història a través de persones concretes que van fer aportacions interessants. 200 anys de la història concretada en 120 personatges és una tasca ingent, de selecció, de tria de incloure i excloure, feina doncs gens fàcil però amb un resultat excel·lent.

El llibre és llegeix molt bé i ens apropa a la història i als problemes reals que van tenir homes i dones que conformen en part la nostra història col·lectiva.

Vides Catalanes que han fet història
Direcció de Borja de Riquer
Edicions 62
Barcelona, novembre 2020

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local