Luna Roja

El fanatisme no és certament una virtut sobretot quan vols defensar causes nobles però que acaben convertint-se en un mal somni.

Aquesta extensa novel·la (potser un pèl excessiva la llargària) ens planteja dubte morals a l’entorn de l’acció del animalistes i quan aquets degeneren en actes de violència i de mort.

Evidentment el llibre no critica en absolut, al contrari, els moviments conservacionistes i animalistes sinó que les accions individuals d’alguns dels seus membres en ocasions fugen dels paràmetres normal d’actuacions i no sols provoquen situacions complexes sinó que desacrediten, en part, els moviments socials.

Marta Giron és emprenedora i escriptora, nascuda a Madrid però vivint en una poble del Delta de l’Ebre.

Es va llicenciar en Administració i Finances i va treballar en aquest àmbit durant set anys fins que va decidir donar un nou rumb a la seva trajectòria professional.

Amant de la filosofia, les teràpies alternatives i tot allò que no es pot veure ni entendre, va dedicar llargs anys a investigar en profunditat aquests camps. Va ser en aquesta època que Martín Girón va donar vida a les seves dues primeres novel·les: Un regal familiar i Contracorrent, ambdues sobre desenvolupament personal. Després de la seva publicació l'autora va descobrir la seva veritable vocació i va centrar el treball en la literatura.

Des de llavors ha publicat novel·les de diferents gèneres: romàntica (En aquell últim alè), ciència ficció (Shambhala) i suspens (L'Avinguda dels Gegants) en són alguns. De la sèrie de

L’inspector Yago Reyes, de la que Duomo ediciones ha publicat  amb una bona acollida de públic i crítica, Dama Blanca, Luna Roja i Cada niña que murió.

L’acció passa a València concretament a diverses ciutats. Allà els protagonistes, l'inspector Yago Reyes i la seva mà dreta Aines Collado policies de la comissaria d’Alzira.
En aquesta ocasió els policies hauran de trobar al culpable que ha executat de dos trets a un home al qual troben nu al bosc i del qual posteriorment sabrem que era caçador. L’home ha estat prèviament segrestat i amb signes de maltractaments. En el primer capítol o pròleg del llibre es descriu perfectament com l’assassí mata a la persona. Això ja ens posa en antecedents que la novel·la tingui un preludi del que anirà succeint. La mort es produeix en un bosc de Muela de Cortes, un indret que freqüenten les colles de caçadors  per fer les seves batudes.

Els inspectors Yago Reyes i Aines Collado van a l’escena del fets per fer-se una idea del que ha passat i com pot haver passat. Troben al seu costat, el seu rifle que ha estat precisament utilitzat  com l’arma per a cometre el crim. El que crida l’atenció als inspectors és que la víctima creuen pel que poden veure va ser  retinguda i torturada abans de morir. Això els fa pensar que  l'assassí volia venjar-se a consciència del mort, que hi havia comptes pendents i que el crim ha estat perfectament planejat i executat. L’autor de la mort sembla que vulgui llençar algun missatge.

Paral·lelament  anem veient com s’estructura un grup animalista que va fent les seves accions sobretot en aquelles granges en que els animals estan en condicions deplorables. Els policies però tot i seguir les seves accions no estan convençuts que hagin fet un salt tant espectacular i qualitatiu, de pintar algunes consignes respecte al benestar dels animals a matar de manera brutal.

Succeeixen més morts tots amb alguna cosa vinculada amb la professió del mort o bé a les seves activats vinculada amb negocis del món animal.

Yago Reyes i Aines Collado ben aviat s'adonaran, seran conscients que els crims no són fets aïllats sinó que entre ells estan relacionats d’alguna manera i que qui està darrere de fets tant brutals és algú meticulós i intel·ligent que prepara amb cura els assassinats i la seva posada en escena i que els sembla que actua motivat per uns principis animalistes sòlids que el portaran a vessar tota la sang possible.

La narració té una doble vessant per una banda hi ha capítols que  es narren en primera persona. Coneixent qui parla i la data en que ho fa i per altra banda hi ha capítols en tercera persona que van narrant els fets de les investigacions i com es desenvolupen els fets  i en aquests els protagonistes són corals amb tots els que intervenen en els fets. La narració és ràpida i els capítols no són massa llargs i això li dona agilitat narrativa.

Però hi ha moments en què el ritme de l'acció es torna frenètic,   dóna la sensació de que els policies van de bòlit, que no tenen massa seguretat amb els fils que segueixen en les investigacions. La narració es mou en dos plans, els moments actuals però també hi ha la narració del passat, de fets això sí vinculats amb la investigació que conforma el llibre.   

Sigui com sigui, "Luna roja" resulta una novel·la força entretinguda, potser massa extensa com hem dit. La narració principal està amanida amb una relació dels dos policies que es mouen massa vegades entre l’amor i l’odi una situació plantejada però que no es resol…

Interessant.

Luna Roja
Marta Martín Girón
Col.lecció Los imperdibles
Editorial Duomo
Barcelona setembre 2024