‘Ninis’, quan la determinació política genera avenços i esperances

En un moment com l’actual, en que la gent està molt preocupada perquè la cosa - per a dir-ho de forma senzilla- està complicada.  Quan les nostres economies familiars i el consum domèstic es veu amenaçat i afectat per l’increment dels preus generalitzat, que arran la guerra d'Ucraïna ha disparat a màxims els preus de l'energia - la llum és 10 vegades més cara que fa un any i el gas i el petroli freguen el rècord històric -, pot sobtar que algú ens pugui donar bones notícies.  I més, d’aquelles que afecten  a un col·lectiu callat i silenciat, sobre el que massa sovint es ‘passa de puntetes’. Sobre el que recau segurament i en bona mesura el futur de l’economia i el funcionament de la nostra societat, socialment i políticament parlant. Em refereixo al col·lectiu de joves que ni estudien ni treballen, que sovint mal anomenem com a  ‘ninis’.

Una petita notícia apareixia fa uns dies, passant força desapercebuda en aquest mar d’informació interessada i plegat d’amenaces constants amb que darrerament ens venen bombardejant i angoixant:

“El grup de persones joves que no cursen estudis ni tenen feina, que va ser estigmatitzat com a 'nini', ha caigut a l'11,25% gràcies a l'empenta del mercat laboral i l'ocupació estable posterior a la pandèmia i a la reforma laboral”

Malauradament, hem encapçalat durant molt de temps l’índex més alt d’Europa-després d’Itàlia-  de joves que ni estudien ni treballen.   Les dades indiquen que passada la pandèmia,  la taxa s'ha reduït amb intensitat i rapidesa, fins a superar la barrera en que ens havíem situat a les crisis anteriors de les bombolles financeres i immobiliàries.

En aquest punt, cal tenir present que per aquesta reducció també de les polítiques educatives impulsades per acabar amb el fracàs escolar i per a  incentivar la formació professional han estat claus.   Però el que ha donar l’empenta definitiva a l'ocupació jove, ha estat darrerament, segons valoren tan la patronal com els sindicats, la nova reforma laboral.

Crec que és molt saludable i oportú que hi hagi un reconeixement a qui ha fet possible aquesta bona notícia que brinda oportunitats a uns i unes joves que havien estat abandonats i a qui socialment es culpava de la seva sort.  Perquè se’ls ha considerat sempre com un problema, estigmatitzant-los i menystenint-los com a ganduls, inconscients, insolidaris i egoistes respecte altres generacions.

Contràriament,  ara les xifres ens donen la raó a qui defensaven que la culpa no era dels joves, sinó d’una normativa i un model laboral i ocupacional injust que els expulsava i els precaritzava.

És pertinent que siguem crítics i exigents amb qui ens governa. Cal demanar-los els de resultats de la seva actuació i seguir insistint en que busquin alternatives i solucions als problemes que patim com a ciutadania . Però també, és de justícia reconèixer a qui compleix i en dona solucions.

És merescut felicitar qui ha contribuït i fet possible aquesta esperançadora notícia de reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen.
Avui, hem de reconèixer la reivindicació i la lluita durant aquests darrers anys dels sindicats del país per derogar les anteriors reformes laborals, i en especial, el resultar de la tenacitat  i determinació política d’una dona, la vicepresidenta i ministra de treball, Yolanda Díaz. 

Moltes gràcies Yolanda, per treballar per l’esperança!

Iolanda Sánchez
Exregidora de l’Ajuntament de Vilanova i membre de Vilanova en Comú