Política municipal

Treball digne, serveis públics de qualitat

Cada vegada és més habitual, i és que a cada reunió amb comitès d'empresa o representants de treballadores ens expliquen el mateix: com les baixes estan augmentant a molts sectors per culpa de l'estrès laboral de treballar en una feina amb cada vegada amb pitjors condicions. No parlem de "privilegiats", no ens referim a alts càrrecs, ens referim a la primera línia dels serveis públics municipals més bàsics: treballadores de cures, residència, servei d'atenció domiciliaria, treballadores de la recollida d'escombraries, neteja viària, jardineria, administratius de primera línia... És a dir, la principal cara dels serveis més fonamentals i necessaris que fan que ciutat funcionin i que no depenen de la Generalitat (com l'educació o la sanitat) sinó de l'administració local.
 
Amb la recollida d'escombraries és molt visual: amb un contracte caducat des del 2018, tenim una flota de camions que no es renova, amb un servei pensat per l'any 2010 que no està adaptat per a entre d'altres l'augment massiu de residus com el cartró provocat per la popularització de la venda online, un servei deficient i una demanda que sobrepassa a les treballadores i treballadors. Una plantilla que ve reclamant coses tan bàsiques com que la nova licitació inclogui les millores laborals guanyades al darrer conveni pactat. Però, que es troben amb una ciutadania que cada vegada els assenyala més i responsabilitza d'una gestió que no és culpa seva i que amb desconeixement els assenyala. Tots hem sentit frases com "es porten el cubell sense agafar les bosses que hi ha fora". Afirmacions que ignoren la realitat del dia a dia de com es treballa, de les obligacions contractuals als que es sotmeten les treballadores i treballadors, dels serveis mínims de suport que els manquen i que a més de suportar anar a treballar, amb la pressió que encara que facis bé la teva feina el resultat no serà positiu i se't tiraran a sobre per qüestions que no són responsabilitat teva.
 
Treballadores i treballadors que ens expliquen que ara els graven amb el mòbil i ho pengen per xarxes socials, que inclús han rebut cops al camió mentre treballaven... Un enuig creixent de la ciutadania que s'ho estan menjant les que no en tenen la culpa i que a sobre encara les patiran un any més, per culpa del recent pacte del govern amb PSC i Cs per ajornar la recent gestió amb Valoriza.
 
El cas de les treballadores de cures és denigrant, primera línia de foc a la crisi de la pandèmia i a les residències i que han hagut de lluitar a Vilanova coses tan bàsiques com que els compressin guants nous. La seva lluita hauria d'avergonyir el govern de Vilanova: reivindiquen simplement les mateixes condicions laborals que la resta de treballadores de l'Ajuntament, dret que tenen reconegut des del 2018 com a treballadores municipals amb ple dret. Però, en comptes de veure al seu govern procedir per a fer-ho efectiu el compliment dels seus drets, comproven com, en canvi, maniobra per l'esquena, de forma deslleial, per desmantellar tot l'organisme municipal assistencial perquè es mengi la pilota alguna empresa que no sigui ni del territori i així pugui fer retallades sense immutar-se. Com no voleu que augmentin les baixes si veus que per exercir la teva vocació, la teva feina, d'assistir i ajudar gent vulnerable no la pots fer en condicions i que t'has de menjar el gripau tota sola? Si veus que governen deliberadament contra tu? Si veus que et diuen que no hi ha diners per material nou o per als teus drets però si per augmentar 20 mil euros el sou dels alts càrrecs? O per fer que la plaça de Gerència d’AISSA tingui un sou de més de 100 mil euros?
 
O la plantilla de la jardineria, ens explicaven recentment la impotència que senten quan veuen que han de recollir les deixalles en sòl de terra però no en l'asfalt, amb el conseqüent retret o escridassada de la ciutadania assistent. Ens deien: "ens poden sancionar per denúncia de l'empresa perquè contractualment, no és competència nostra, però som els primers que no ho entenem i que ho canviariem!" Un servei públic que encara que estigui externalitzat també se'ls ha de tractar com el que són, treballadores i treballadors de la ciutat. Parlem d'un servei públic en el qual la plantilla té el plus de perillositat reconegut per l'ús de maquinària pesant i el treball en alçada, però que no tenen reconeguda ni la prejubilació ni el reglament de la 2a activitat, amb un envelliment creixent de la plantilla en ser la darrera contractació fa dotze anys…
 
En aquest sentit, quina autoritat té l’Ajuntament per avaluar que les empreses del nou centre comercial no precaritzaran a les treballadores, si, en canvi, el mateix consistori no és exemplar amb la seva plantilla municipal i les condicions laborals dels serveis que licita.
 
El dramaturg i poeta Bertolt Bretch va escriure el poema "Preguntes d'un treballador que llegeix". 
 
“Qui va construir Tebes, la de les set Portes?
 
En els llibres figuren els noms dels reis.
 
Eren els reis els qui arrossegaven els blocs de pedra?
 
Reivindicava que la història no la fan aquells apareixen als llibres com a protagonistes de la història, sinó la gent treballadora, que és qui arrossega les pedres. Les ciutats no les fan els seus governs, que són els que apareixen a la premsa, sinó la gent que penca dia a dia. Veïnes i veïns, amb noms i cognoms que per culpa d'una deficient gestió acaben patint les queixes de la ciutadania, com si fossin ells els que van concendir els serveis a grans empreses, com si haguessin escrit uns contractes que donen el poder a aquestes per fer i desfer a plaer, que no els obliga a cumplir i encara menys a garantir unes condicions de treball dignes.
 
És per això que vers les polítiques neoliberals, retallades de serveis públics, menysteniment de drets laborals (com l'obertura dels diumenges), desnaturalització de les ciutats i precarització del comerç local (centres comercials multinacionals als afores), reivindiquem ara més que mai la necessitat de la unitat i l’organització de la classe treballadora. Per això SOM VNG ho tenim clar, no es pot imposar la lògica mercantil en la gestió dels serveis públics: ni és més eficient ni tan sols és més econòmica (inclòs a costa dels drets laborals). Assenyalem qui són els autèntics responsables, on és la causa dels problemes, i treballem per una solució real:  una gestió directa dels serveis públics que tingui com a objectiu un servei de més qualitat, més eficient, una gestió més propera i més participativa.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local