Fa por una auditoria

I, sovint, introduir elements de discrepància per trencar la possible oposició a aquestes mesures: baralleu-vos per les molles, que el pa el seguiré tenint jo...

Ara ens diuen que les pensions no poden aguantar-se, que cada cop es mengen una proporció més important de la riquesa generada, del Producte Interior Brut, una proporció que, per cert, és igual a la mitjana europea.

Ja fa temps que els moviments pensionistes demanen analitzar bé les despeses de la S S, que un organisme autònom realitzi una auditoria. La Llei 21/2021 de 28 de desembre, a la seva disposició addicional sisena deia que "En el termini màxim d’un mes des de l’aprovació d’aquesta llei, el Govern encarregarà l’elaboració d’un informe d’auditoria relatiu als ingressos provinents de cotitzacions socials i les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social... Aquest informe, que serà realitzat en un termini màxim de sis mesos per a la seva elevació a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords de Pacte de Toledo, comprendrà la quantificació dels conceptes esmentats i el seu finançament durant el període comprès entre els anys 1967 i 2019 , ambdós inclosos".

Un mes per a l’informe de l’auditoria, sis mesos per elaborar l’informe. Si era 28 de desembre, l’informe ja deu estar enllestit des del mes de juny o juliol. Ni s’ha entregat l’informe ni s’ha encomanat l’auditoria.

La Comissió de Seguiment i Avaluació dels acords del Pacte de Toledo, com és que no reclama el que per llei ja s'hauria d'haver lliurat? Per fer aquesta llei 21/2021 de 28 de desembre hi van participar els representants dels partits a la Comissió, els sindicats CCOO i UGT i  la patronal CEOE i CEPYME.  Per què cap d’ells no reclama (no de paraula, amb fets) el compliment de la legalitat i no exigeix aquesta auditoria? La llei també va passar pel Senat, i tampoc han mostrat la seva disconformitat davant l’absència de l’auditoria.

Pot ser que el gobierno, pugui saltar-se el compliment de la llei?

Aquesta auditoria autònoma té una importància vital per a més de deu milions de pensionistes. Els missatges catastrofistes parlen de la manca de recursos per fer front a les pensions de les generacions futures, avui treballadors en actiu. Els pensionistes actuals i futurs volen saber que se n’ha fet de les aportacions que durant moltes dècades s’han fet a la S S, com s’han gastat milers i milers de milions excedents de les cotitzacions.

Els interessats en els fons privats de pensions parlen de la fallida de la Seguretat Social i de la necessitat urgent que s’apliquin noves retallades i es rebaixi la despesa de les pensions. Pensem que una auditoria autònoma demostraria que aquestes afirmacions són mentides. És aquesta la por? Per això no és fa?

Que els mateixos que pregonen la incapacitat financera per atendre les pensions contributives es neguin a auditar els comptes de la Seguretat Social demostra que temen que perdin força les seves previsions catastrofistes, que  es pugui demostrar que els recursos existeixen però desviats a usos impropis. Temen que l'auditoria pugui evidenciar que les retallades i la privatització són innecessàries.

El mateix Escrivà va reconèixer que només el darrer exercici tancat, 2021, les cotitzacions utilitzades per finançar les anomenades despeses impropis superaven els 22.000 milions d'euros. Es tracta d'unes pràctiques que van contra el patrimoni de la Seguretat Social, ja que les cotitzacions socials no es poden destinar a fins diferents dels reconeguts a la llei.

Una auditoria recent del Tribunal de Comptes quantifica les despeses no contributives suportades per la Seguretat Social en un import estimat en 103.690 milions d'euros, però és un estudi d’un període i d’uns conceptes delimitats que hauria d’haver assumit l’Estat i que es van carregar a les cotitzacions socials. És a dir que el seu finançament dels hauria d’haver anat a càrrec de l'Estat i no de les cotitzacions socials de la SS.

Un treball d'Economistes Davant de la Crisi parla d’un valor del desviament  de cotitzacions de la Seguretat Social a l'Administració central de l'Estat de més de 800.000 milions d'euros.

Darrerament els mitjans donen informacions tendencioses, que tenen una certa part de veritat però, alhora, una bona part busca desfigurar i falcejar la realitat. És important denunciar i posar en evidència aquestes mentides