Davant la Festa internacional del Treball

Com cada any, cal no defallir en la lluita ni en les reivindicacions, especialment en l’ambient de retrocés social que ens envolta.

La data es va fixar el juliol de 1889, en una sessió del Congrés Internacional Socialista, amb la finalitat de concentrar, en un dia de lluita internacional, i arreu del món, les reivindicacions de la classe obrera enfront de la patronal.

Es va escollir aquesta data, per recordar els fets ocorreguts durant la vaga general de Chicago i d’altres ciutats nord-americanes, que va tenir lloc el dia 1 de maig de 1886.

I la recordem cada any per tal que quedi en la memòria col·lectiva amb la importància que va tenir i que té. Aquella vaga va ser convocada per a reivindicar la jornada de 8 hores, que avui en dia tanta gent encara excedeix amb escreix.

Va ser una gran jornada de vaga i protesta, que van seguir unes 200.000 persones.

Com a resultat de la brutal repressió, 4 manifestants van ser condemnats a mort i executats, desprès d’ un judici ple d’irregularitats. 

El seu funeral va ser un acte massiu de repercussió internacional.

Ara, en ple 2023, estem encara davant una clara involució en els nostres drets com a classe treballadora; les diferents reformes laborals han deixat la classe obrera més i més desprotegida, amb treballs cada cop més precaris, contractes brossa cada cop més efímers, uns habitatges inassequibles, una joventut amb una taxa inacceptable d’atur, contractacions dins una economia submergida que ens defrauden a totes, condicions infrahumanes de les persones migrades, escletxes salarials entre dones i homes totalment injustes i il·legals, i un llarg etcètera.

Les darreres reformes de l’actual govern, no arriben a solucionar cap d’aquests problemes, sigui per manca de pressupost, d’instruments tècnics, o de veritable voluntat política...

Tenint en compte que la classe treballadora som la majoria de la ciutadania, aquestes condicions tan precàries fan que la majoria de la població visqui en condicions inacceptables; condicions que hem vist agreujades per la pandèmia, que ha posat de manifest la vulnerabilitat d’una sanitat pública esquilada, d’un dret a l‘habitatge desprotegit, d’un increment de la sobrecàrrega del treball femení, d’un agreujament de la feminització de la pobresa, d’uns maltractaments masclistes ignorats que dia a dia van en augment...

Aquest 1r de maig, un cop més i amb més força que mai haurem d’estar amb força al carrer a reivindicar una vida plena i digna per a totes!!!

Neus Benavent i Vallès

Garraf per la República