Una biblioteca per aprendre a llegir

Ai… els experts! Que em perdonin la gosadia de discrepar però és que una biblioteca per aprendre a llegir és com un centre de computació per aprendre matemàtiques. En general, a les biblioteques els trobes el gust quan saps llegir i no abans. Si no és que vas a la biblioteca a fer allò que s’hauria de poder fer a les classes; com si vas al centre de computació amb uns àbacs i muntes una activitat súper guai. Ei, que podem anar-hi eh! Només faltaria! Però sembla evident que no es tracta del lloc, ni de l’espai ni de tenir moltes prestatgeries plenes, es tracta d’aprendre a llegir. El que no passarà és que algú trobi el gust per la lectura sense saber llegir. El que és substancial no és la biblioteca o els coixins a terra o la música de fons. El que és realment decisiu és ensenyar a llegir. D’això se n’ocupen els mestres.

El principal problema de l’aprenentatge de la lectura és que no dona imatges guais per penjar a l’Instagram. Llegir requereix concentració (una manera fina de dir silenci) atenció, quietud, pràctica repetitiva… Ufff… Amb aquests condicionants no tindrem ni quatre likes! Posem els nanos davant un tub d’assaig o experimentant amb cossos geomètrics o bellugant-se pels múltiples espais súper ben decorats que tenim a l’aula. Que no sembli una aula! Que no sembli una classe! Que monos… En canvi, la lectura en veu alta, l’escolta, la lectura silenciosa, la pràctica de la comprensió lectora, la correcció oportuna, són terrenys àrids. Ens agrada la fotografia de la rematada a gol però ens avorreix veure les jornades de treball físic que hi ha al darrere. Fer abdominals no li agrada a ningú, però si no t’hi deixes el fetge, després no guanyes la cursa. Sovint es confon l’activitat de l’alumne -necessària per a qualsevol aprenentatge- amb el moviment, l’espontaneïtat o la conversa. Llegir és una activitat intensa de l’alumne, d’una profunditat més important que molts treballets, però d’una naturalesa diferent. És activitat silenciosa, íntima, personal, callada i reflexiva. Gairebé contracultural.

A llegir se n’aprèn a l’escola. Que no ens vinguin amb orgues. Ni la família ni l’entorn. L’escola és la columna central de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de l’aprendre de lletra. Si no fem això, pleguem. Metodologies? Les trobarem, i n’hi ha més de dues i de tres. Recursos? No tant. Tenir una biblioteca en condicions a les escoles em sembla una meravella, de debò. Ara bé, que molts centres no tinguin biblioteca tot i ser obligatòria em sembla més un símptoma de la cultura que es respira que no pas una causa de l’afebliment lector. Primer ens desentenem de la cultura escrita, del paper i del llibre, després no es veu necessària la biblioteca i després ens adonem que no saben llegir. Un cicle viciós previsible. La biblioteca és essencial? Només quan sigui harmònica , quan resulti natural en un entorn. Ara mateix encara anem en direcció a un model més tecnològic digital. La biblioteca és una imatge massa llunyana. Hem de ser capaços de convertir-la en quelcom natural i no impostat.