Inici de curs, tot va com una seda

Entre els meus propòsits de nou curs, vull compartir que he decidit mostrar-me més dòcil, més mainstream, deixar una mica de fer el paper del rondinós. Sincerament, ja n’estic tip d’estar sempre de mal rotllo, revolcant-me en un fangar pedagògic. Crec que la meva terapeuta ho agrairà i potser a la llarga m’estalviaré alguna clatellada.

I és per això que no puc començar el curs sense agrair profundament als nostres responsables polítics la davallada de ràtios de la qual presumeixen. Jo, personalment, no he tingut aquesta sort i gaudiré d’una aula de trenta criatures però estic segur que deu ser perquè en moltes altres n’hi deu haver una dotzena. Deu ser casualitat… i que tots els meus professors coneguts de wattsapp estiguin com jo, doncs també, mala sort. Ei, que jo estic encantat, que quants més serem més riurem! Les ràtios han baixat i és un motiu per estar satisfets, en aquesta nova vida d’optimisme i somriures emprenedors m’estimo més quedar-me amb això.

En paral·lel, em felicito també pel gran nombre de professors que s’han incorporat al sistema. Cada any se n’incorporen a milers, ja pateixo que al final no hi cabrem i serà un problema, ja ho veureu. Jo estic tranquil perquè no n’ha aterrat cap a la meva escola, de manera que seguirem fent com podrem, atenent la diversitat d’alumnes amb bona fe, moltes hores i tota la complicitat possible per part de les seves famílies. Però no perdem de vista la dada objectiva, la consellera i el president ens diuen que hi ha molts més professors i això és indubtablement bo per al sistema. Que jo no els vegi és qüestió de mala sort o de manca de perspectiva.

I què me’n dieu dels vetlladors? Mare meva! El dilluns anaven arribant com un exèrcit en formació i distribuint-se per les aules per donar un cop de mà. Quina meravella! No els heu vist? Jo gairebé ensopego amb ells, us podeu creure que em va costar arribar a la meva aula de tants com n’hi havia? El pobre cap d’estudis va estar una bona estona distribuint-los, sort que no ho he de fer jo!

En fi, que tot ha començat meravellosament bé, impecable. Quina diferència respecte els darrers vint anys! Res a veure! Cert que hi ha sindicats que no ho veuen així i que fins i tot parlen de vagues però jo suposo que quan vegin tots aquests professors nous més l’allau de vetlladors i vetlladores i, com a conseqüència, la molt significativa baixada de ràtios, hauran de baixar del burro. No tinc cap dubte que ben aviat veurem els fruits d’aquest esforç i els nostres resultats en proves internacionals ens deixaran enlluernats.

Vinga nois, siguem positius!