Semprun, Buchenwald i els drets humans

El 10 de desembre de 1948 l'Assemblea general de les NNUU proclamava i aprovava a París la declaració universal dels drets humans. Després de l'Holocaust i la barbàrie nazi, aquesta declaració posava al centre del desenvolupament de les nacions i els pobles, els drets i els valors humans, a les persones, a la ciutadania. Valors encarnats sens dubte pels eterns lemes de la revolució francesa o l'americana: llibertat, igualtat, fraternitat….

El 10 de desembre, també, però del 1923 naixia Jorge Semprún, sols un deportat de Buchenwald, com ell s’autoanomenava.

Aquest any 2023 es compleixen el centenari del naixement de Semprún i els 75 anys dels DDHH.

Semprún, Buchenwald i els DDHH tenen diversos elements en comú i estan units per diverses casualitats…o causalitats?

Un dels redactors d'aquesta declaració universal dels drets humans va ser l'intel·lectual francès Stéphane Hessel, un deportat també a Buchenwald. Sens dubte que el Jurament de Buchenwald va inspirar Hessel a l'hora de redactar la declaració. Un Jurament que va cridar al món: “L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca” I  "El nostre ideal és la construcció d´un món nou en la pau i la llibertat".

Entre la seva obra Hessel ens ha deixat pel  futur, especialment per als joves el seu llibre “Indigneu-vos” cridant-nos a ser actius contra la injustícia.

Hessel i Semprún ens criden a reflexionar sobre el món, sobre les desigualtats, a combatre el totalitarisme i ser part activa de la societat. Ambdós representen excel·lents símbols contra la barbàrie i de la llibertat i la fraternitat. Aquest any, en motiu del seu centenari reivindiquem la figura de Semprún com el gran polític i escriptor de la memòria antifeixista.

Hessel i Semprún, com molts altres deportats a Buchenwald, entre ells els 643 republicans espanyols, van quedar marcats per sempre per aquesta traumàtica experiència. Per aquell “llarg viatge” fins arribar al camp, per la fredor del vent del turó Ettersberg, per les paraules “ cadascú el que es mereix” a la porta o la proximitat del zoo al fil ferrat dels presoners, que junt amb tants elements de vida extrema els van permetre reflexionar sobre la condició humana i el futur d’Europa i de la humanitat.  En paraules de Jorge Semprún, el millor lloc per reflexionar sobre Europa, és l'appleplatz de Buchenwald. És un lloc ideal, l'esplanada de Buchenwald, per recordar l'origen d'Europa, però també per pensar en el futur, en aquest moment de crisi, involució, manca d'alè i empenta. Un moment en què ve a la memòria la frase d'Edmund Husserl, pronunciada a Viena el 1935, en ple apogeu dels totalitarismes: "El perill més gran per a Europa és el cansament".

O tornant a Hessel, el pitjor que i pot passar a Europa es que deixí d’indignar-se. Abandoni els seus valors  fundacionals i gira la mirada cap altres llocs per no veure el que està passant a la Mediterrània, i a molts països del món.

Els valors que va defensar Semprún, el seu europeisme, beuen dels valors republicans. Entenem la República, els valors republicans, com una idea genèrica, de democràcia i llibertat que es projecte al món com un concepte que ja és assumit com una ideologia humanista, revolucionària , i si se’m permet, universal. Els valors republicans estan implícits en els juraments de Buchenwald i Mauthausen, i tots ells desemboquen d’una manera o altre a la declaració universal dels DDHH, drets i valors que amb el temps possiblement han anat canviant de forma i receptacle, però que mantenen el mateix fons . Fons que avui veiem reflectits en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i a l'agenda 20/30 de les NNUU.

Fem fora la fatiga i la resignació i assumim d’una vegada per totes la indignació.

Enric Garriga
President de l’Amical de Buchenwald
Vicepresident per Espanya del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora