Comprensió lectora anti-sistema

Òbviament, va faltar temps per a que algú digués el lloc comú, l’expressió políticament més correcta de totes: La culpa és dels professors. I vagi per endavant que la nostra part de culpa tindrem, no diré que no. Ara, què fàcil no? Disparar al professor no denota precisament una gran agudesa ni una penetrant capacitat d’anàlisi. Podríem afinar una miqueta més? O ho deixarem en que com que als mestres no els agrada llegir no ensenyaran bé a llegir?

I que vagi per endavant que no tot el que ensenyem ens agrada. El que ens agrada més és precisament ensenyar, provocar algun canvi en positiu en els nostres alumnes. La geografia potser ens fa més mandra que les matemàtiques, però no vol dir que no li dediquem tot el nostre esforç, perquè no treballem per la geografia sinó per als nens i nenes que tenim a l’aula. El que ens motiva no és la química o el llatí, l’educació física o la literatura. Ens mou el mateix fet d’educar. O sigui que no veig en absolut decisiu el fet que un professor no sigui especialment lector per tal que ensenyi competentment els seus alumnes a llegir. Sort d’això, perquè si no, el problema seria catastròfic.

I és cert, com diu l’article, que molts professors joves no han tingut un ensenyament de la lectura prou profund. (Torneu a llegir aquesta afirmació i us adonareu de fins a quin punt estem cardats) Molts professors no llegeixen, cert, com tampoc no llegeixen els pares, les cunyades o els conductors de metro. I per què els professors joves no van tenir un ensenyament prou profund del tema? Doncs aquí ja hauríem d’anar a mirar al sistema, al mecanisme. Aquests professors novells que assenyalem són víctimes d’un sistema que els ha impel·lit a la universitat sense tenir la lectura i l’escriptura prou consolidades. (Afirmació bèstia que, tot i això, no esborraré)

O sigui, que si hi ha un culpable de tot això és allò que de manera més o menys obscura anomenem “sistema”. El sistema té una columna vertebral configurada per les lleis educatives. Unes lleis que fan entrar i sortir matèries i coneixements, que fan desaparèixer la necessitat d’aprendre per tal d’obtenir títols (tot i que després el mateix sistema pregoni la cultura de l’esforç). Un sistema que per tal d’assolir l’equitat rebaixa els continguts i coneixements fins al nivell de l’anècdota i ens deixa a tots despullats, desvalguts, per enfrontar-nos contra… el sistema.

Per millorar els resultats de comprensió lectora cal arremangar-se i ensenyar a llegir i parlar de les lectures i comprovar sistemàticament el seu nivell i llegir a casa, i tornar a llegir i treballar el vocabulari i parlar-los amb paraules menys infantils i alguna sèrie més de coses. Que jo llegeixi un altre llibre aquest mes no farà millors lectors els meus alumnes. (però llegim-lo, si us plau)