Proses de l’entreclaror

El llibre ja atrau per la portada on es veu un dibuix amb la imatge de l’autor i de fons l’església de Santa Maria de Vilafranca, ell va per un camí entre vinyes.

Així doncs la imatge ja ens aporta, ens dóna a entendre, que el llibre és fruit de les caminades que Llavina fa pels camins que volten la capital penedesenca. És un llibre que combina l’observació de l’entorn per on passa l’autor, amb la reflexió que li generen els diversos elements que va trobant o pensant, que fixa la mirada a vegades en elements minúsculs i en altres s’obre a reflexions molt estructurades o simplement constata fets, dates o persones.

No és aquesta la primera vegada que Llavina utilitza la prosa en els seus texts, amb una sòlida i notable trajectòria en la poesia, hi retorna ara amb la voluntat d’oferir-nos unes proses descriptives que són d’una bellesa formal excel·lent.

El llibre es va presentar a Vilanova fa uns dies amb un “mano a mano” entre Francesc-Marc Álvaro i en Jordi Llavina, una estona deliciosa de diàleg, de conversa sobre el llibre, la literatura, la vida i molt més..

En la seva presentació Francesc Marc Álvaro va definir el llibre com un text de maduresa de l’autor perquè ja té la suficient perspectiva i bagatge per sentir-se alliberat de molts perjudicis i escriure amb llibertat el que li ve de gust i amb reflexions, que venen donades,  pel pou de coneixements sobre la literatura i el pòsit que s’ha anat acumulant amb les experiències vitals.

I encara Francesc Marc Álvaro va usar un terme per definir el llibre, va considerar-lo un llibre “melós” (paraula heretada de la seva mare) en el sentit de que és un llibre que entra de manera gustosa, que té una construcció sòlida i ben estructurada i que es pot llegir fruint-lo, intentant fer l’abstracció d’acompanyar a l’escriptor en la seva creació.

I certament el llibre es llegeix amb plaer, amb interès per situar-te gairebé al costat de l’autor i acompanyar-lo pels camins i participant en les seves reflexions, observacions, històries...

Jordi Llavina és professor, escriptor, poeta i crític literari. S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals (Avui, El Temps, La Vanguardia, Catalunya Cultura i televisió). Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novel·la La matèria del temps, a la qual han seguit La mà tallada Nitrato de Chile (premi Josep Pla) i El llaütista i la captaire

Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia, Ningú ha escombrat les fulles i Londres nevat. Per als infants, és autor dels contes de La capa d’ozó i L’arqueta dels rellotges. Fou creador del programa Fum d’estampa, de Catalunya Cultura, guardonat amb el premi Atlàntida, dins la Nit de l’Edició de l’any 2001. L'any 2023 publicà Proses de l’entreclaror.

Com a crític literari és autor de l’estudi i l’antologia Les veus de l’experiència. Antologia de la poesia catalana actual. Ha col·laborat en l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra dirigida per Narcís Garolera, iniciada el 1994. El 2012 guanyà el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb L’home que encara fa servir barret, sobre l’escriptor Joan Rendé i Masdéu. Fou també comissari de l’Any Vinyoli (2014), autor sobre el qual aquest any publicà Neu, fang, rosada, constel·lació. El 2015 adaptà la Crònica de Ramon Muntaner en una versió per als lectors contemporanis.

El 2006 publicà el primer recull de poemes, La corda del gronxador (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), al qual seguiren Diari d’un setembrista, (premis Alfons el Magnànim i Crítica Serra d’Or 2008) i País de vent (2011, premi Vila de Martorell). L’any 2011 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés amb el recull Entrada de fosc (publicat l’any següent amb el títol Vetlla), que el 2013 fou guardonat amb el premi de la Crítica de poesia catalana. Aquest any publicà Contrada, al qual seguiren els poemaris Matí de la mort i Ermita, guardonat el 2018 amb el premi Lletra d’Or. El 2019 guanyà el premi Marià Manent amb el poemari El magraner, i el 2022 el premi Carles Riba per Un llum que crema.

Proses de l’entreclaror està format per un conjunt de textos, una vuitantena, són proses breus, que van ser escrites entre el 2019 i 2021 i ara aplegades en aquest llibre. La particularitats és que  aquests textos són diversos, van des de les observacions, fins les reflexions passant per narracions i contes. Aquest textos van sorgint  mentre l’autor llegeix, tot caminant pels camins de l’entorn de Vilafranca, camins planers, camins coneguts, camins resseguits mes d’una vegada entremig de vinyes i amb espais coneguts. L’autor a més de llegir, mira, observa, reté detalls que podrien semblar minúsculs però que generen després un text atractiu formalment amb un llenguatge molt acurat i precís amb descripcions excel·lents.

El diversos textos que composen Les proses d’entreclaror hi podem trobar algunes reflexions sobre llibres i autors, fruit del seu ampli bagatge literari, fins a descripció d’elements que va observant, ara una creu que després no és res més que uns ferros que prenien aquella forma sense cap significació especial, alguns animals que va trobant, els ceps, un tros de ceràmica d’aquest que es troben en moltes vinyes, ceràmica blanca i blava, el so, la significació i encant de les campanes... detalls que potser escaparien a la majoria de les persones però un observador com Llavina les veu, les observa, a voltes les dissecciona i les transforma en uns textos d’una precisió literària magnifica, les acaba convertint en paraules després de les observacions de les caminades a bona hora del matí.

El prologuista del llibre el filòsof Ferran Sáez Mateu ens diu d’aquesta mirada prodigiosa que es transforma després en paraula precisa : “La mirada és la substància d’aquest llibre. Les descripcions són excel·lents en la mesura que al mirada de Llavina  és notarialment precisa i alhora juganera. Es fixa en coses que no són el que semblen, i manté el suspens el lector fins que ajusta el zoom del substantius i els adjectius”      

Llibre altament recomanable, amb una literatura per fruir de valent, d’empeltar-nos d’aquesta quotidianitat de qui camina de bon matí i del caminar en surten unes texts magnífics, plaents, entretinguts, diversos, profunds, interpel·ladors juganers...

No us el perdeu. Val al pena de debò.

Proses de l’entreclaror
Jordi Llavina
Pròleg Ferran Sáez Mateu, Dibuix portada Àngel del Pozo, Il·lustracions Anna Gallés.
Col·lecció narratives 10
Editorial Gavarres,
Cassà de la Selva, setembre 2023