Que venen els russos!

Recordo una pel·lícula de finals dels anys seixanta, ambientada en plena guerra freda, “Que venen els russos!!!”. Tracta sobre un submarí, l'Sprut, que accidentalment encalla davant del litoral d'una petita localitat de Nova Anglaterra. Es produeix una situació de pànic entre els residents al poble perquè creuen que és una invasió soviètica.

El capitalisme està passant moments de crisis perquè veuen que s’han esgotats els milions del fons Next Generation, i ara pretenen destinar milers de milions a la indústria armamentista amb l’excusa del perill de l’escomesa russa a Uraïna: “Que venen els russos”!!!

Estan creant un pretext tan fals i tan absurd com el de les “armes de destrucció massiva de l'Iraq”? Volen justificar amb això la reducció de la despesa en serveis públics i les pensions i, alhora, augmentar desmesuradament les despeses militars? Aquests diners els pagarem nosaltres.

L’esforç per a obtenir fons està impulsa la darrera reforma de la Llei General de la Seguretat Social feta del govern PSOE-Sumar. Representa un pas decisiu vers la privatització de les pensions: la creació dels plans de pensions d'ocupació, que es poden incloure en els convenis marc. Això vol dir que part del que es negocia com a pujada salarial es destina a un fons de pensions privat i obligatori que gestiona la banca. Amb aquest fons de pensions la banca especula al medi financer per a enriquir-se (més). Aquests fons els gestionaran empreses d'assegurances, com Caser Seguros i grans bancs: Caixabank, BBVA, B. Santander i Ibercaja. En el cas del Conveni de la Construcció, la gestora adjudicatària és de Caixabank.

Les conseqüència d'aquests plans de pensions d'ocupació serien fer baixar la base de cotització que serveix per calcular totes les prestacions. Si la pujada anés tota al salari del treballador, ell i l'empresari haurien de cotitzar sobre aquest augment a la Seguretat Social. Com que part d'aquest sou és desviat al fons de pensions, no cotitza a la Seguretat Social.

Per altra part la pensió que es genera per al treballador és incerta, insegura i inestable, depèn de les fluctuacions del mercat. L’empresa no en surt afectada perquè l'aportació econòmica surt de la pujada salarial que correspon als treballadors. A més a més el Govern desgrava de l'impost de societats fins a un 10% del que ha destinat al fons de pensions. És a dir, els diners els posen els treballadors que reben la pujada salarial, i la desgravació va a parar als empresaris.

Aquesta reforma de les pensions posa a disposició de la banca un capital que, en lloc de gestionar-lo l'Estat, des de la Seguretat Social, el gestionaran ells. I com a banca el faran servir per especular amb els diners fent inversions, no de forma gratuïta, sinó cobrant per la seva gestió.

Com que els Plans Privats de Pensions no van com el món financer voldria,  ara volen obtenir diners, de forma obligatòria, a partir dels plans de pensions d'ocupació. Tant al Regne Unit com a Euskadi, plans d'aquest tipus van fracassar i van haver de ser rescatats per l'Estat, és a dir, amb els nostres diners. Ja és sabut el principi general: els guanys per a la banca, les pèrdues es “socialitzen”. La reforma, que es vol anar introduint progressivament, ja la van implantar al Conveni Marc de la Construcció: afecta més d'un milió de treballadors, i la capitalització d'aquest fons suma uns 1.500 milions d'euros. Amb aquests diners, dels treballadors, ja hi pot especular la banca, CaixaBank en aquest cas. La Banca espera tenir a les seves mans, d’aquí pocs anys, 300.000 milions d'euros, que sortiran de les butxaques dels treballadors. Uns milions que s’hauran tret d’una part de la base reguladora per a la pensió de la Seguretat Social.

El responsable d’impulsar aquesta reforma és el Govern de l’estat, que es sotmet als interessos de la banca. Però també U.G.T. i CC.OO. en surten beneficiats. Un exemple pot ser el Pla de Pensions dels treballadors de l'Administració General de l'Estat. A la gestora hi participa el BBVA (70%) i CCOO i UGT (30%). Entre tots tres es reparteixen prop d'un milió d'euros l'any.