Tota la raó del món…

Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança deien quan l’exèrcit franco-espanyol al servei de Felip V de Borbó, va guanyar la batalla el 25 d’abril de 1707 enfront de les tropes d’una aliança formada per Anglaterra, Províncies Unides, Àustria i Portugal, entre altres, que defensaven la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria al tron espanyol. Va ser la porta a la derrota més tard el 1717 de Catalunya.

Doncs l’Almansa del tancament d’aules a l’escola pública és, creiem, la llei d’Educació de Catalunya que ens va regalar el llavors Conseller Maragall quan va definir el concepte d’escola pública que explica i defineix el servei públic d'educació com un servei essencial de la comunitat que pot ésser prestat pels poders públics i la iniciativa social com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. Contra el criteri del concepte Escola Pública com únic sistema de l’administració de prestar el servei.

Seguim amb la batalla sobre el tancament d’aules a les escoles públiques.

El descens de la natalitat comença a fer efecte sobre les inscripcions que es produeixen.

Segons les previsions del departament caldrà fer el tancament de diverses aules per un pur tema de xifres.

Però el debat és viu en confrontar les ràtios de les aules o bé la contraposició amb l’escola concertada que sembla que no en tancarà gaires.

Professors de diversos centres han demanat a la Conselleria d'Educació i FP de la Generalitat frenar el tancament de línies de l'escola pública amb diverses concentracions davant les seus de les delegacions territorials d’educació. L'acció, l'ha impulsat la plataforma La Pública, L'Escola de Tothom, presentada el passat 11 de març i formada per 22 entitats i sindicats per defensar l'educació pública a Catalunya.

La demanda és clara i diàfana mantenir obertes les 111 línies públiques (43 d'I3 i 68 en ESO) que no s'han ofert en l'oferta inicial per al curs 2025-2026: La conselleria al·lega la baixa demogràfica però la paradoxa està en que al mateix temps hi ha 21 grups més en la concertada.

La pintada doncs és una clara mostra de rebuig al tancament d’aules de l’escola pública però com que per comptes de servei públic es parla de “servei d’interès públic si no en tanques a la concertada i sí a la pública consideren que es compensa dintre del mateix servei. El canvi és el matís semàntic però important sempre es va veure per part de bona part dels mestres i d’organitzacions sindicals com un clar apropament de la Conselleria a les tesis de l’escola concertada en detriment de la pública pel que fa a la planificació general, distribució de l’alumnat i sobre el “control” d’aspectes econòmics de l’escola concertada. I des de que la natalitat ha baixat ha estat l’escola pública la que ha hagut de tancar més aules.

Aquesta contraposició de model ha estat un dels enfrontaments ideològic més importants que ha existit en el camp de la política educativa d’ençà que es van assentar a finals dels anys seixanta els principis sobre els quals es volia fonamentar la nova escola pública catalana. Darrera del text de la Llei i la seva aplicació també hi ha la distribució de fons públics, tot i que amb text l’acompanyament de la norma no s’indicava, i en funció de com es programin poden decantar la balança de les aportacions econòmiques a l’ensenyament concertat-privat.

Per altra banda la baixada de les matrícules que moltes vegades es queda compensada pel que s’anomena “matrícula viva”, és a dir, aquella que arriba al llarg del curs, no s’han contemplat altres alternatives com desdoblar cursos, ràtios més baixes, creació de biblioteques, atenció molt més personalitzada a la diversitat i altres moltes possibilitats que les escoles poden aportar en funció de la seva experiència.

I a més el curs vinent hi haurà renovació dels concerts, és el moment de reduir les línies privades-concertades que no són necessàries per al sistema. Que n’hi ha i que poden ser absorbides per l’escola pública.

Aquest cop sí, aquest cop no sols agraïm la pintada sinó que la compartim al cent per cent!.