Una mica d’optimisme

Les dades econòmiques que s’han fet públiques per l’Institut Català d’Estadística (Idescat) generen un cert optimisme, cautelós, això sí, però hi ha una millora de moltes de les condicions sociolaborals i econòmiques del nostre territori que fan pensar que potser deixem el cicle més negatiu i anem millorament mot lentament.

L’informe explica que la renda mitjana per habitant a Catalunya va ser de 19.140 euros, i el Garraf, amb 19.432 euros, per tant per sobre d’aquesta mitjana, mentre que les altres comarques, Alt i Baix Penedès i Anoia es van situar lleugerament per sota, tot i que l’Anoia és qui s’emporta la pitjor situació.

També han millorat encara que mot lleugerament les xifres d’aturats i per tant el mercat laboral s’ha activat. El bon comportament del turisme i dels serveis ajuda, sens dubte, a aquest augment tot i que el nivell d’atur del Garraf i de Vilanova en concret és encara massa alt tot i que d’ençà 2023 la baixada es va produint és petita però constant. En els treballs del 2023 la taxa es situava al 10 i escaig, per damunt de la mitjana de Barcelona.

El problema que indiquen tots els estudis que es van publicant i són consultables és la diferència que hi ha dintre la mateixa població de la ciutat, i com no, el tema de l’habitatge és un del factors que pot fer desequilibrar les millores que es van produint i fer fracassar els intents de recuperació i projecció econòmica i social del territori.

Que hi hagi un augment de la renda als territoris de la Vegueria és una bona notícia però que caldria prendre amb tota la prudència possible, perquè aquestes grans dades son en mitjanes que després aplicades a cada ciutat i apropant-se a les xifres menudes veus que hi ha una bretxa salarial important dintre dels mateixos territoris i això suposa que hi ha una certa feblesa en consolidació de llocs de treball i salaris d’una certa qualitat.

De fa temps el nostre territori té una ocupació notable en temes estacionals com el turisme o en sectors com la construcció que són força inestables.

És bo que s’hagin diversificat les fonts de treball, cal seguir mantenint l’aposta per millorar, i augmentar el màxim possible un nou teixit industrial, qualificar el serveis i posar atenció a nous possibles sectors en auge, l’economia verda i la blava vinculada a projectes relacionats amb el mar. Tenim espai notables, una universitat amb força presència en el tema marítim i una possible font de tecnificació i treballs de mitjana indústria.

Les dades que hem conegut obren un ventall d’oportunitats per aprofitar la marxa raonable de l’economia del territori però cal fixar objectius, mesurar els actius que tenim, explorar possibilitats i tanmateix fer polítiques actives de recerca d’activitat i oferir les millors avantatges possibles sense però que malmetin el territori.

La nostra ciutat participa i de manera notable en aquests territori i la millora mínima de les seves xifres globals. El cert és que Vilanova hauria d’assumir el seu paper de capital, de motor del territori i d’estructurar tot un projecte compartit de la Vegueria.

I ara ho pot tenir bé la ciutat té al davant dos projectes estructurals que han de permetre que la ciutat agafi un impuls decidit per obtenir millors resultats de les seves polítiques actives en matèria econòmica, comercial, social i cultural.

Té al davant el debat públic del POUM, la configuració de la trama de la ciutat, de la qualificació dels espais, des de la mobilitat fins les categories del sol. Un instrument que pot condicionar creixements o bé pot equilibrar les necessitats en matèries sensibles com l’habitatge o els terrenys industrials sense perdre el concepte d’un paisatge que preservi la qualitat mediambientals compatibles amb el raonable creixement que necessita la ciutat per ser sostenible.

I per altra banda hi ha el debat estratègic sobre el futur de la ciutat. El debat sobre la disposició que tenim com a ciutat de planificar les actuacions necessàries per situar a la nostra ciutat com una ciutat amb les potencialitats activades. El debat estratègic, avançat en alguns aspectes, assenyalarà objectius en els diversos àmbits que conformen el “global“ de la ciutat i el camí que permet arribar-hi. Avui la ciutat té una realitat o moltes realitats, les que cadascun de nosaltres percebem de la ciutat. Es tracta de contrastar-les i trobar aquelles que poden ser un al·licient col·lectiu per la millora d’alguns aspectes generals.

Debat de planificació per una banda, modular i acompanyar el creixement, posar límits i obrir expectatives i debat, per altra banda de com aprofitem les oportunitats, les que siguem capaços col·lectivament de generar o aquelles que per mor d’altres circumstàncies ens puguin arribar. Els dos aspectes hauran de confluir necessàriament.

Estar amatents doncs al present per trobar, per encarar un futur que no només consolidi aquestes millores en les xifres socioeconòmiques de la ciutat sinó que les millorin substancialment.

Cal eliminar les diferències, cal fer una oferta de vida de qualitat. Les millores de les xifres econòmiques ha de comportar també una millora de les condicions generals a tota la ciutadania.

Els reptes són importants, i cal treballar, cadascú des del lloc que li correspon o vol, per fer possible complir uns objectius de millora generalitzada.

Els xifres conegudes generen un cert optimisme però ni de lluny resolen els problemes que hi ha plantejats en aquets moment.