Tocats de festa

La festa ha estat un dels elements més tractats i estudiats per l’autor, però no sols per descriure-la sinó també per investigar-la, per diseccionar motius i raons, n’ha fet un resseguiment històric i social, endinsar-se en veure el seu paper en la societat i l’obligada i necessària transformació per continuar essent clau en la doble vessant que ens indica el subtítol del llibre Espai de convivència i Escola de participació ciutadana. En aquest assaig el Bienve Moya fa un ampli recorregut entre aquells aspectes de la festa que són elements referencials pel col·lectiu i que esdevenen pal de paller d’un seguit d’usos i costum normalitzats al país i a la societat. 

El llibre està editat en la col·lecció Episodis de la Història, una col·lecció, editada des del 1960 per Rafael Dalmau. La col·lecció és un reeixit projecte de divulgació de la historia del país però també treballs d’explicació i coneixement del trets culturals del País. I aquí hi té un lloc aquest estudi del Bienve Moya, aquest assaig sobre la significació social de la festa.

El Bienve Moya és gestor cultural, escriptor. articulista. L’any 2009 obté el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Cultura Popular. Ha treballat per a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació del calendari festiu de la ciutat.

Ha estat director del Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú i promotor del Consorci de Teatres Públics de Catalunya i de la fira internacional de circ Trapezi, productor del projecte d’investigació sobre la música popular Socatalà, membre de l’equip directiu de Festcat (Escola de la Festa del Departament de Cultura de la Generalitat) i membre fundador del col·lectiu Els Altres Andalusos, que aplega catalans d’origen andalús.

És articulista a L’Avenç, Cuadernos de Pedagogía, El Temps, Fiestateatro, El Periódico, El País, Avui, Ara, Eix Diari etc., i fa guions per al programa de ràdio Imaginari, rondalles i llegendes catalanes (Catalunya Ràdio), premi Càmera del Consell Audiovisual Mundial (París).

Té una extensa bibliografia i destaca el seu treball sobre les festes i llegendes que ha generat tota una àmplia bibliografia que constitueix avui una referència pels estudiosos del tema.

Alguns dels seus títols: Llegendes urbanes i narracions suburbials, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf, Una mà de sants. I Els contes del Penedès, Cada dia és festa i darrerament alguns llibres vinculats a la figura de Mir Geribert, i ara arriba l’assaig Tocats de Festa.

El llibre es fonamenta en una afirmació La festa és una creació humana i en tant què humana, arbitraria. És una obvietat. El factor humà és clau i la seva arbitrarietat també esdevé un factor important. Els humans vivim en entorns diversos i també en circumstàncies que poden ser diferents i per tant els usos festius són també divergents, canviants i evolutius.

El llibre està dividit en dues parts. La primera De la festa i les seves raons i la segona La festa és un gran contenidor.

En la primera part en Bienve Moya s’endinsa en el significat de la festa, les seves raons, les seves practiques més ancestrals. Partint de la festa com element de transgressió de la rutina i dels espais  controlats veiem com es conformen les diverses litúrgies que en el fons són la creació d’un perímetre de control de la mateixa festa. La festa té, segons l’autor, dos elements claus, la recança, una certa desconfiança del poder, de l’autoritat per la festa com un instrument que pot subvertir un cert ordre i segon que la festa esdevé un paradigma de l’organització popular.

A partir d’aquí es van desglossant els principals rituals de la mateixa festa i com això s’incardina en la societat i que porta als elements referencials de cada territori.

S’analitza el Carnaval i la Festa Major com a festes d’origen ben divers però en el fons festa, i això ens porta a parlar de l’espectacularitat de la mateixa festa, el gaudi, la transgressió, la condició iniciàtica de molts dels actes festius, la voluntat de participació.

I naturalment la significació social i comunitària, per l’espai on es celebra, pel sentiment de pertinença, de referents propis i també d‘anhel de llibertat que ens porta i dona la festa.

De l’aspecte transgressor i “revolucionari” de la festa en posa tres exemples Woodstock, Paris i Barcelona, tres exemples de moviments amplis i trencadors que han quedat en l’imaginari, Maig 68, cercar la platja sota la llamborda, 1969 el festival de música  Woodstock amb una presència massiva de joves amb ganes de gresca, música i art i Barcelona com lloc de recepció i expansió de la festa i les seves manifestacions culturals provinents del món sencer.

La segona part del llibre és un viatge per l’evolució de la festa des dels cicles solars fins a finals del XIX. En aquesta darrera època la burgesia industrial i associacions obreres prenen protagonisme en l’organització festiva i la festa va perdent el seu caràcter rural. D’aquí ens sorgeix una barreja que portarà a una nova i més àmplia concepció de la festa, on les classes populars prenen protagonisme i neixen noves activitats festives com l’esport que comença a ser un  aspecte imprescindible en qualsevol festa popular.

Finalment analitza el cas de Catalunya des del final del franquisme als nostres dies i com hi ha hagut una explosió de la festa, que manté l’esperit de llibertat i transgressió, la conformació de models festius, amb detalls del Model Penedès i també es parla del “correfoc” com una construcció moderna amb figures de l’imaginari popular tradicional que prenen un nou protagonisme.

El llibre parla de sentiments, d’emocions de la festa, de formes, rituals i del fons que hi ha al darrera de qualsevol acte festiu.

Bienve Moya encertadament posa alguns termes en l’accepció adequada en l’àmbit festiu: En aquest treball no es dona al terme “tradicional” un valor necessàriament vell, antic o històric; ni entenem per “popular” només a allò que és multitudinari. Obrim la possibilitat de donar als dos conceptes -com fins ara hem fet- tradicional i popular, una oportunitat de relacionar-se amb modernitat i del segle, a partir del convenciment, com ja s’ha dit, de que la celebració festiva popular adopta una posició crítica respecte a l’estratègia de falsa racionalització, d’uniformització a la baixa i de banalització universal que caracteritza la modernitat capitalista i tecnològica.  

Una vegada més en aquest assaig Bienve Moya posa negre sobre al blanc la constant i a vegades subtil batalla entre la voluntat d’instrumentalitzar la festa i la voluntat de seguir transgredint l’ordre establert i acceptat comunament durant bona part l’any.

Llibre important per la claredat en l’exposició, per l’argumentació fonamentada i perquè demostra un coneixement notable de la festa, les seves circumstàncies i evolució.

Val la pena recalcar que el llibre conté una llarga i interessant bibliografia que demostra que el treball està molt àmpliament documentat i treballat, així com la profusió de notes ajuda a donar molta més informació que ajuda a la comprensió global del que s’explica i analitza.

Un llibre, amè, ben escrit, fàcil de llegir però profund per la reflexió sobre la festa, una de la creacions col·lectives dels humans més importants que s’han fet.

Llibre indispensable per seguir les reflexions sobre la festa i la seva evolució en el temps i en el mateix concepte de festa.

Una nova i valuosa aportació de Bienve Moya a l’estudi de la cultura del país i de la cultura en general.  

Tocats de festa
Espai de convivència. Escola de participació ciutadana
Bienve Moya
Episodis de la història, 377
Dalmau editor
Barcelona. Març 2024