'En la piel de los héroes'

La Transició democràtica és una obra col·lectiva.

La Transició democràtica és part de la nostra història.

La Transició democràtica va ser una història perfeccionable.

Foren molts els grups, associacions, partits polítics, sindicats, entitats i mil grups més diversos i dispersos, els que varen unir forces per intentar passar de la dictadura a la democràcia sense que això es convertís novament en un terrabastall. No va ser fàcil i segur que imperfecte. De la ruptura democràtica a la reforma pactada hi ha, sens dubte, elements de molta subtilesa. Però el cert és que es va avançar i molt. Segurament es podria haver fet millor, segurament es podria haver fet d’una altra manera, però la realitat és que “reforma” es va fer amb realisme i, sí,també amb possibilisme.

Un dels grups que van treballar pel retorn de la democràcia i ho van fer en posicions molt difícil i fins i tot de perill alt van ser els membres de la Unión Militar Democràtica, l’UMD, els coneguts com a “húmedos”. Un grup reduït d’oficials que dintre del mateix exèrcit van treballar per acostar a les forces armades al que serien els estàndards democràtics d’altres països europeus.

Van ser pocs, potser un centenar llarg, però van posar una falca  forta dintre de la institució militar, la més repatània, per descomptat, a incorporar avenços democràtics. 

Xosé Fortes Bouzán (Pontevedra, 1934) és militar de carrera i llicenciat en Filosofia i Lletres. En 1974 va ser un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica, un fet pel qual va ser processat i condemnat en un consell de guerra un any després. Indultat en 1976, va poder reincorporar-se finalment a les forces armades amb el grau de coronel i en 2010, ell i els seus companys de la UMD van veure reconeguda la seva defensa de les llibertats amb la Medalla al Mèrit Militar. Com a periodista, ha col·laborat en mitjans com La Veu de Galícia i El Faro de Vigo. És autor de diversos llibres d'història i altres dedicats a les forces armades, i durant alguns anys va coordinar a Galícia els cursos de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Xabier Fortes López (Pontevedra, 1966) és periodista i presentador de televisió. Ha dirigit diversos documentals sobre història i naturalesa.

En la Piel de los  héroes fa un recordatori de la creació de la UMD i com es van desenvolupant els esdeveniments fins que són detinguts i sotmesos a un consell de guerra i condemnats. La història ens situa als anys setanta. Dues actuacions de dos exèrcits centren l’atenció, per una banda el cop d’estat de Xile on els militars trancaran el procés democràtic del govern Allende, però a l‘any 1974 un altre exèrcit, el portuguès, molt més proper a Espanya, protagonitzen un cop contra la dictadura, un cop incruent, la revolució dels clavells, que va tornar la democràcia a Portugal. El debat a les sales de banderes de les casernes és general, hi ha expectació però en general els militars espanyols critiquen les actuacions dels portuguesos mentre lloen al xilè. L’exèrcit espanyol encara té una bona part de l’oficialitat i dels alts comandaments provinents dels “alferes provisionals” molt condicionats per la guerra civil i pel franquisme sociològic, però també comencen a entrar noves generacions d’oficials, en que majoritàriament adeptes al règim també hi havia una minoria amb sentiments democràtics.

Aquest militars van establir contacte amb els seus col·legues portuguesos i van començar a trobar-se i van establir un seguit de treballs per donar-se a conèixer entre el seus companys i captar noves adhesions i per altra banda donar-se a conèixer a les forces polítiques per explicar el seu propòsit i objectius.

Els militars van ser denunciats, detinguts i condemnats per inducció a la rebel·lió en 1975. Sobre els motius que van provocar el seu empresonament, Fortes explica en el llibre que es va tractar d'un judici "improcedent" i que a causa de la condemna que li van imposar a ell i a altres membres de la UMD, "alguns" militars van creure que eren uns colpistes. Les condemnes van comportar l’expulsió de l’exèrcit. Fortes va iniciar una carrera en el camp de l‘ensenyament, era llicenciat en història, i va també dirigir algunes publicacions i també va ser regidor municipal.

Fortes en el llibre va explicant els problemes que es van trobar els militars condemnats que van patir el rebuig dels seus companys i també van patir una certa repressió encoberta.

Van ser amnistiat a l’any 1976 però no va poder tornar a l’exèrcit, aquesta reincorporació no va ser fins el 1987 que Fortes es va reincorporar amb el grau de Coronel. Mai però van poder exercir comandament de tropa ni poder seguir ascendint.

A l’any 2010 la ministra Carme Chacón els va condecorar amb Creus del Mèrit Militar i Aeronàutica a 14 antics membres de la Unió Militar Democràtica (UMD) per la “valentia” que van demostrar en col·laborar “decididament” en el camí cap a la democràcia a Espanya i pel paper de la qual alguns van ser “empresonats”, jutjats.   

Ara s’han  complert 50 anys de la fundació de la UMD. Una organització que va trencar amb la imatge d’un exèrcit amb arrels colpistes i que van procurar seguir amb al seva vocació militar i fer-la compatible amb la democràcia i els postulats d’un sistema parlamentari i sense que l’exèrcit tingui cap mena de protagonisme, més enllà del que li pertoca, en i sense interferències amb el poder civil.

Cal reconèixer la feina i recordar els noms de Julio Busquets, Luis Otero, Xosé Fortes, Restituto Valero, Tony García Márquez, Jesús Martín-Consuegra, Fernando Reinlein, Abel Ruiz Cillero, Manolo  

Lago i Fermín Ibarra. Els nou detinguts el 28 de juliol de 1975. Altres militars es van mantenir fidels a l’UMD i van procurar ajudar als seus companys fins que va ser rehabilitats. Van protagonitzar també algunes accions que van tenir un fort impacte com la roda de premsa a París a rel de les detencions que va fer un dels membres de l’UMD Jesús Domínguez que va impactar a l’opinió pública  europea i creant una corrent de simpatia pels militars demòcrates.

El llibre és un cop més treure de l’oblit aquestes persones, aquesta organització que en la seva mesura va ajudar a donar una empenta a la lluita per la democràcia en un moments certament difícils i complexos. Ben escrit amb una narrativa àgil i sense concessions, dient el que va passar i també assenyalant, sens rancúnia però amb claredat, els que van reprimir el projecte de democratització de l’exèrcit.     

El llibre conté un epíleg del fill de l’autor el periodista Xabier Fortes que recupera la memòria del temps en que el seu pare va estar empresonat i ho fa a través de la memòria d’un nen que desperta a la realitat molt de sobte. Els dies del col·legi i la relació amb els companys, les visites a la presó, les poques que podien, amb els seus germans algunes vegades impedides pels militars, els seus 9 anys en què disputava partits de futbol, la medalla que li van concedir per una victòria sense que ningú de la seva família ho veiés. I explica  "El meu pare seguia a la presó, la meva mare s'havia desplaçat a visitar-lo i la meva àvia no tenia ganes de veure a ningú. Mai em vaig sentir més orfe que aquell dia [...] En els successius trasllats de casa, més de mitja dotzena, he perdut objectes de gran valor, però continuo conservant aquella medalla de l'estiu del 75 a mode de record i recompensa per tot el que vam haver de passar en aquell temps interminable".

Un llibre molt interessant per la manera d’explicar i recuperar la història i també carregat de sentiments.

'En la piel de los héroes' Una conspiración democrática en el ejército franquista
Xosé Fortes
Epilogo de Xabier Fortes
Colección Tiempo de memoria 162
Tusquets Editores
Barcelona, octubre 2024