Dos bàndols

En la introducció del llibre “A la recerca de la informació” l’autor recrea els passos sobre la investigació que va fent sobre el personatge central del relat, l’apotecari de Solivella, Ernesto Martínez Rodrigo i la seva actuació durant la guerra civil.

És evident, i així ho explica l’autor, que en els pobles petits la guerra civil va esdevenir un trencament social que va durar molt més anys que la mateixa guerra. Els enfrontaments covats al llarg d’anys entre les dretes i les esquerres (per usar el llenguatge de l’autor) va configurar un ambient carregat de desconfiança, retrets i d’odi primer i de revenja després. Les actuacions d’uns i altres van generar uns enfrontaments que masses vegades es van tancar amb violència indiscriminada i absència total de justícia.

La novel·la  reconstrueix el que va passar al poble de Solivella,  l’episodi que es coneix com els “fets de Solivella”. A través de les declaracions efectuades el gener de 1939, s’exposa la repressió que portà a terme el Comitè Antifeixista de Solivella el 12 de febrer de 1937, contra 50 solivellencs considerats conservadors, sobre els quals es simulà un judici, per rebaixar la seva eufòria i escarmentar-los després de la caiguda de Màlaga en mans dels franquistes. Foren retinguts i traslladats a Sarral per a la seva execució, alguns aconseguiren escapar i molts se salvaren. Acabada la guerra, s’inhumaren els cossos de les víctimes.

Josep M. Sans i Travé (Solivella, Conca de Barberà, 1947). Historiador, llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctor en Lletres i Filosofia per la Universitat de Bolònia. Professor de la Universitat de Barcelona (1972-80) i de la Universitat Internacional de Catalunya (1999-2005). Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona entre 1973 i 1980, cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1980-1992), director general del Patrimoni Cultural (2003-2004) i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, del 1992 al 2017.

Ha col·laborat en obres col·lectives com el Repertorium Fontium Medi Aevi, el Diplomatario del cardenal Gil de Albornoz. Cancilleria Pontificia (1351-1353), Enciclopedia Catalana, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, o Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya.

Ha dirigit l’obra Els comtes sobirans de la casa de Barcelona, del 801 a l’actualitat, i l’edició d’Els Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1411-1714).

Ha publicat Història del Tallat; Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont; El procés dels templers catalans. Entre el turment i la glòria; Els templers catalans. De la rosa a la creu; Col.lecció diplomàtica de la casa del Temple de Barberà (945-1212); Precedents i orígens del monestir de Santa Maria de Vallbona (1154-1185); La defensa dels templers catalans; El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del monestir de Vallbona; La colonització de la Conca de Barberà després de la conquesta feudal: el cas de Vimbodí (1149?/1151-1200).

És membre acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Doctors.

Es cap d’edicions de la Fundació Noguera des de la seva creació, l’any 1976.

La novel·la és el seguiment de la situació que es viu a Solivella al llarg de la guerra civil a través del dietari de l’apotecari del poble.

L’ambient previ al cop d’estat militar del 18 de juliol ja presagia que l’esclat de la violència sembla inexorable. Les dretes, bàsicament carlins, van concentrant forces i preparant a la seva gent per quan arribi el moment de fer costat als insurrectes i fer-se amb el poder. Mentrestant les esquerres tampoc romanen impassibles davant el que sera inexorable i van armant-se per quan arribi el moment.

I clar, quan arriba el moment els enfrontaments violents son inevitables.

El decantament de Catalunya per la fidelitat a la República a Solivella es converteix també amb atacs a la gent de dretes amb la mort d’alguns dels principals representants.

Veiem com l’odi es desferma és prenen decisions més basades en la revenja que en la justícia, els mateixos veïns que convivien amb un cert respecte es converteixen en els principals enemics. Les baralles ancestrals torner a ressorgir.

En mig d’això l’apotecari, un home que milita al PSUC, més per guardar aparences que per convicció intenta posar una mica de seny en el desgavell que es produeix. Els comitès, les milícies antifeixistes prenen les decisions sense contemplacions, i això culmina en el nomenat episodi dels Fets de Solivella. La massacre dels franquistes en la retirada cap a Màlaga, bombardejant les columnes de població civil va provocar una consternació i indignació a les files republicanes i va ser l’excusa per fer detencions de manera indiscriminada entre els ciutadans d’adscripció política conservadora o simplement persones que professaven activament la religió. El resultat uns veïns afusellats i això com és obvi va fer créixer els sentiments de venjança per aquells que ara vençuts acabaran essent els vencedors, que arribat el seu moment no tindran pietat. Durant els primers anys del franquisme, es van dur a terme cent sumaríssims judicis militars, incloent-hi vuit dones, que van resultar en llargues penes de presó per als acusats i 23 sentències de pena capital.

Història i ficció es barregen combinant documentació històrica  rigorosa amb una dosi de ficció per teixir una narració que presenta els esdeveniments a través de la mirada entre crítica i resignada d’un personatge real, de l’Ernest, un apotecari i militant del PSUC, i d’una figura fictícia, la soprano Isa. Aquests protagonistes representen les diferents cares de la repressió i els conflictes que va patir la població, les tensions socials.

El llibres és doncs un testimoni de com el conflicte i la repressió es va fer present en les petites viles i pobles. El cas de Solivella és paradigmàtic, enfrontaments ancestrals, divisions marcades entre dretes i esquerres acaben esclatant quan l’ocasió, el cop d‘estat militar del juliol del 1936, és propicia.

Llibre interessant i cal destacar la segona part amb l’aparició de la Isa, que representa també les víctimes de la guerra des d’una posició no bel·ligerant però que en rep les conseqüències.

Interessant, excel·lentment documentada i molt ben escrita.

Dos bàndols
Josep M. Sans i Travé
Col·lecció Proses 143
Pagès editors.
Lleida, abril 2025