L’ou com balla

Penso que aquesta tradició en motiu de la diada de Corpus no té gaire sentit, en certes poblacions. Sembla ésser que el "costum" va néixer, a Barcelona, fa gairebé sis segles. Amb el pas del temps, uns anys més tard s'estengué a Sitges, Manresa, Vic, Tarragona, Igualada i Manresa. Hi ha qui hi veu un rerefons laic de la fertilitat. Per contra, alguns estaments eclesiàstics -sense base certa, tanmateix- s'ho fan venir bé. És ací on al·leguen una suposada referència al moment de l'elevació del Santíssim, a les misses. Jo no li veig, emperò, la punta al llapis... Malgrat em diguin que l'hòstia ve representada per l'ou i que la copa de la font que recull l'aigua esdevé el calze.

La diada de Corpus era un d'aquells tres dijous lluminosos, com resa un vell adagi. "3 jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión". El tràfec laboral inherent a la societat actual l'han desplaçat al diumenge següent. Tal i com penso que s'hauria de fer amb la gran majoria de festes religioses de l'any (llevat, potser, de Nadal i Any Nou). Una vella promesa dels governs del PP o del PSOE que mai no volen recordar. En els indrets on encara es manté situada al dijous, la gran majoria de gent aprofita per prendre's un pont de cinc dies. Per tant, la fondària religiosa de la diada queda del tot difosa.

Un altre contrasentit -dins una societat laica que reconeix la Constitució- ho podrien ésser les processons que es fan en ple carrer. Calcant l'esquema de Sitges, es fan catifes florals d'una gran bellesa. En si, no em desagraden. Entenc, això sí, que hi hagi gent contrària a l'ús de I’ocupació de la via pública per temes de caire religiós. Des d'aquest prisma, pot arribar el dia que altres confessions demanin el mateix per a algun dels seus actes de fe. Si ho plantegen, ja veurem què passa.

La finalitat bàsica de la festa no és altra que exalçar i venerar el sagrament de l'Eucaristia. Sobretot enfront dels agnòstics. Els orígens s'ubiquen a la fi del segle XIII. Se situa al dijous posterior a l'octava de Pentecosta. Val a dir que, després de Roma, Barcelona i Girona van ésser les primeres ciutats en celebrar-ho amb una processó (any 1320). Ha plogut molt d'aleshores ençà. Nogensmenys que més de set segles.

Dit tot això, de ben segur que cal replantejar-se el quid de l'entrellat. No es tracta pas de matar tot el què és gras. Mal que els pugui pesar als qui defensen uns principis moralistes fins I tot un pèl "integristes", jo m'estimo més expressar els meus sentiments íntims, en aquesta matèria, d'una manera menys popular i més discreta. Altrament, correm el risc de barrejar temes folklòrics amb visions existencials de caire profundament interior.