Ferrer i Guàrdia encara espera justícia

Una vegada més, i confiem en que aquesta sigui la darrera, s’ha iniciat una campanya per restituir la figura del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

Recordo a l’any 2009, que amb la vehemència i passió verbal que li és característica quan defensa una causa justa, que el llavors diputat d’ERC Joan Tardà en una comissió del Congrés defensava que l’any 2009 fos l‘any Ferrer i Guàrdia i que propiciés la seva rehabilitació. La proposta es va acceptar i va prosperar per unanimitat. Però d’ençà el 2009 han passat molts anys, ha plogut  força, menys del que voldríem, i el més calent és l’aigüera. Com en tantes ocasions un acord polític s’oblida i no passa res.

Ara la Fundació Ferrer i Guàrdia, amb el suport de l'Ajuntament d'Alella, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana han començat una campanya perquè sigui anul·lada formalment la sentència que va condemnar a Francesc Ferrer i Guàrdia, l’ànima d’un ensenyament lliure i fundador de l’Escola  Moderna. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat el 1909 al castell de Montjuic després d'un consell de guerra sense garanties i una acusació falsa de ser l’instigador dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona. Més d'un segle després, la seva condemna no ha estat anul·lada i el seu pensament pedagògic, basat en el laïcisme, el pensament crític i l'emancipació social, continua absent dels relats institucionals tot i que té un reconeixement important en molts països. 

La figura de Ferrer i Guàrdia és indiscutiblement una figura per reivindicar i per recuperar-la i extreure’n aquells aspectes i valors que avui poden ser, salvant la distància, actuals, sobretot, per la seva trajectòria política que el va portar del republicanisme a l’anarquisme, per la seva implicació en la modernització de l’educació racional. Fundador de l’Escola Moderna i també dissortadament sobresurt a la història pel seu afusellament per part del militars intentat carregar-li la responsabilitat ideològica i formal de la Setmana Tràgica de Barcelona. Condemnat en judici sumaríssim com correspon a l’exèrcit però judici, també, fraudulent fins l’extrem que l’historiador Virella i Bloda explica hi hagué “acusacions d’una covardia i vilesa increïble” implicant-hi fins i tot a qui havia estat director de l’escola de Ferrer i Guàrdia a Vilanova i al Geltrú“ (1). Es promogué la intercessió d’autoritats mundials i també per part d’intel·lectuals nacionals per frenar l’assassinat legal, el paradigma d’aquesta acció humanitària és el magnífic article de Joan Maragall, “La ciutat del perdó” (2), d’una sensibilitat extraordinària que dissortadament no va ser publicat quan calia. En la seva defensa hi va participar activament la també anarquista vinculada a la nostra ciutat Teresa Mañé.

La nostra ciutat el 1904 (3) va albergar una secció de l’Escola Moderna, una de les creacions més importants del pensament de Ferrer i Guàrdia, fonamentada en el racionalisme i incorporant temes que en el seu moment van crear polèmica, temes com la coeducació, la higiene, el respecte a la natura, la publicació de revistes escolars... són elements que van caracteritzar aquesta nova idea pedagògica que va llençar Ferrer. El nivell d’influència deuria ser alt que fins tot va aparèixer un suplement del periòdic “La Defensa” anomenada  “El Centinella vilanoví”, de clara tendència dretana, eclesial i reaccionària amb l’objectiu de combatre precisament les idees que l’escola Moderna estenia per la ciutat...

Més d'un segle després del seu afusellament, s'ha constituït el grup motor que impulsa la reclamació formal de l'anul·lació de la sentència de mort contra Francisco Ferrer i Guàrdia i s’ha fet públic un manifest on es reclama que s’actuï per revisar i anul·lar la seva condemna injusta; i suport institucional i social a totes les iniciatives orientades a la seva reparació històrica per impulsar la revisió i anul·lació de la sentència contra Ferrer. En concret el manifest reclama cinc punts: l’anul·lació de la condemna a mort, el reconeixement públic i institucional del llegat pedagògic, humanista i llibertari de Ferrer i Guàrdia, l’assumpció de responsabilitats per part de les institucions, l’impuls de mesures de reparació simbòlica, educativa i memorialística, i la integració del cas en les polítiques públiques de memòria històrica. I acaba amb una afirmació prou interessant: Reivindicar la figura de Ferrer i Guàrdia, és també una forma de “combatre la intolerància, el fanatisme i l’autoritarisme, i defensar una educació compromesa amb els drets humans, el pensament crític i la transformació social”.

No estaria de més, i donat que la nostra ciutat està en el mapa on hi va haver Escoles Modernes, l’Ajuntament s’adherís a la demanda i al manifest i que es confegís també un programa d’activitats, modest si es vol però concret, que recordin la figura de Ferrer i Guàrdia i la seva obra, bàsicament els postulats de la Escola Moderna que en els temps van significar un important avenç pedagògic combatut per la reacció local vilanovina i nacional però que avui encara tenen vigència.

Combatre les injustícies històriques és també una manera de posicionar-se en el present.

(1) “la Setmana Tràgica”. La guerra del dotze segles. Albert Virella i Bloda. “Setmanari de Vilanova.” Nº 35 de 7 d’octubre de 1977

(2) Fragment de text “La ciutat del perdó” de Joan Maragall:

 "¿Com vos podeu estar axís tranquils a casa vostra i en el vostres quefers sabent que un dia, al bon solet del dematí, allà dalt de Montjuich, treuràn del castell un home lligat y el passaràn per davant del cel y del mon y del mar, y del port que trafiqueja y de la ciutat que s'aixeca indiferent, y poch a poch, ben poch a poch, perquè no s'hagi d'esperar, el portarà a un recó del fosso, y allí, quan toqui l'hora, aquell home, aquella obra magna de Deu en cos i ànima, viu, en totes ses potencies y sentits, ab aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s'ajenollarà de cara al mur, y li ficaràn quatre bales al cap, y ell farà un salt y caurà mort com un conill?". 

(3) Sobre l’Escola Moderna de Vilanova i al Geltrú al Web de la Fundació Francesc Ferrer i Guardia diu:

Any de fundació: 1904

Any de clausura: 1909

Ubicació: c/ Col·legi, 36, 1r

Samuel Torner va ser el primer director d'aquesta escola, que es va inaugurar el 26 de novembre de 1904. L'escola oferia un ensenyament 'racional i científic' seguint les pautes de la pedagogia racionalista. Comptava amb un centenar d’alumnes d’ambdós sexes i un programa atapeït, consistent en lectura, escriptura, gramàtica, geometria, geografia, física, química i dibuix.

El 1905, sectors catòlics vilanovins contraris al laïcisme de l'ensenyament de l'escola van assaltar el local. El 1906, arran de l'atemptat del bibliotecari de l'Escola Moderna, Mateo Morral, contra el rei Alfons XIII, l'escola fou clausurada. Entre 1906 i 1907, mentre durava el processament de Ferrer per aquesta causa, del qual finalment va sortir absolt, Torner es va ocupar de la coordinació de les diverses escoles modernes existents. Després de l'absolució de Ferrer, es va instal·lar a València, on va fundar una important escola moderna.

Professors o impulsors:

Director Samuel Torner (futur professor de la important Escola Moderna de València). 

Fonts: DALMAU, Antoni, "Samuel Torner, mestre racionalista i activista llibertari (1881-?)", Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 18 (juliol-desembre, 2011), pàg. 205-226; DELGADO, Buenaventura, La Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia, Barcelona, CEAC 1979, pP. 162-16