"Oprimits" pel feminisme

“El feminisme d’ara és  una merda perquè les feministes pensen que, com que han estat oprimides molts anys, ara ens toca a nosaltres estar oprimits”; “el feminisme ha anat massa lluny”; “les dones interposen denuncies falses per obtenir avantatges”...

Aquestes són algunes de les perles que es desprenen d’un estudi d’opinió elaborat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials  (ICPS), sobre igualtat i feminisme. En les seves conclusions es mostra un cop més una preocupant tendència entre els nois de 25 anys a Catalunya vers una deriva clarament conservadora i molt més masclista.

Els nois senten que el feminisme els ha convertit a ells en culpables, es veuen com a víctimes d’una discriminació a la inversa i això els ha portat a adoptar actituds provocadores i a declarar-se obertament antifeministes.

De retruc, arran d’aquest posicionament masculinista, moltes noies adopten un posicionament estratègic i decideixen no declarar-se feministes per tal de no generar conflictes amb els companys.

Nois i noies conformen dos mons que conviuen però que no es comuniquen; malgrat compartir aules, grups d’edat, aficions... no comparteixen ni vivències, ni emocions. Els grups d’amics continuen sent majoritàriament del mateix gènere i aquest fet es transforma en discursos cada cop més allunyats

Per sort, l’informe  de l’ICPS també constata que en molts casos aquests discursos de masclisme son més de paraula que no pas pràctics, i apunta que els nois rebaixen la contundència del seu discurs quan les noies els exposen les situacions masclistes que viuen.

La pregunta que cal plantejar-se és què ens ha portat a aquesta situació i quins elements externs poden influir en aquesta generació de nois?

La crisi de la masculinitat tradicional, n’és una, i provoca que ara ja no siguin vàlids els referents antics de masculinitat. Aquest desconeixement pot fer sentir perduts molt nois que no acaben de tenir clar el seu camí, ni individual ni col·lectiu. I això els porta a agafar la via fàcil: és més còmode rebutjar que reflexionar.

Cal treballar sobre nous models de masculinitat, més diversa, més igualitària i més adequada a la vida actual, parlem i reflexionem sobre qui ets i de què va això de les masculinitats.

Si tots plegats no som capaços de fer aquest treball de manera  més o menys conscient, ens veurem abocats a posicionaments que cada vegada s’aproparan més als postulats de l’extrema dreta.

Davant d’això cal demanar valentia als homes, que es comprometin amb la necessitat d’un canvi social i que treballin conjuntament amb les dones per a construir vides i societats més justes.