D’una Vilanova Tranquil·la i acollidora (III)

Fins aquí, en dos articles anteriors hem exposat els antecedents del que, en el seu temps, havia d’haver estat un bulevard de l’oci cultural de la ciutat a la Vila vella, la part antiga de la ciutat, la del carrer de Sant Gregori en amunt. El projecte consistia en la creació d’un bulevard (un saló en terminologia del moment) de confort pel gaudí cultural li lúdic de la població. Aquest projecte el feia possible l’espai sense urbanitzar que s’obria a la part del darrere del carrer Major en els terrenys del convent dels Carmelites; un espai que comprenia els actuals carrers Joaquim Mir, de l’Ametller, dels Horts, Sant Magí i sant Roc.

Aquest projecte va arribar a una part de la proposta, sobretot al voltant de la rambleta de Sant Josep, amb un saló de ball, un teatre-circ i un gran cafè, presidits per la façana barroca de l’església dels Josepets. Al voltant d’aquest bulevard, i per acompanyar els locals ja en funcionament, es preveia alçar-s’hi belles mansions com la casa que avui ocupa el sindicat de l’UGT, que va ser la residència del pintor Joaquim Mir, també la família de Francesc Macià va construir-hi la seva llar familiar.

Avui d’aquell espai urbà només resten l’antic saló de ball convertit en espai d’art, més una de les mansions que van alçar-se  a la vora del passeig, i també la més singular, l’església dels Josepets, desafecte al culte, però que conserva la seva sòlida carcassa.  

El perquè de la fallada d’aquell projecte, avui ja no és qüestió de debat. Però sí que és qüestió de debat la possibilitat de recuperació del que resta del vell projecte del Saló (bulevard) de Sant Josep. Recuperació, principalment, de l’edifici dels Josepets per a ús social de la ciutat (que res no exclou també el seu parcial ús pietós), com també la desitjable i possible restauració de l’indret per a passeig urbà pacificat i de confort per a vella jove Vilanova. Cal també tenir en compte que actualment en aquest espai s’hi alça també la residència per a la gent gran de la ciutat, cal considerar que seria un bell pensament que els residents en aquesta casa poguessin sentir-se veïns d’un indret integrat a la ciutat viva, ja que com algú va dir, em sembla que va ser Serrat: oblidar els vells és com cremar llibres.

L’assumpte principal d’aquest article, un cop s’ha exposat la història del lloc, és trobar navegants disposats a enrolar-se en el projecte. Entre aquests navegants, semblaria idoni comptar amb algun membre de la Fundació Abad, i aprofitant que entre els membres de la Fundació ja s’hi compten representants de l’ajuntament local, treure’n profit de la sinergia. També cal trobar, per dur el projecte a bon port, navegants de les entitats socials i culturals locals que podrien ser-ne les usufructuaries i dinamitzadores per tirar endavant el projecte que es proposa. I quin és aquest projecte: el projecte és la rehabilitació del vell temple dels Josepets, espai idoni per aquesta proposta. I amb la rehabilitació del vell temple per un ampli ús social, la dinamització del vell saló de Sant Josep, insistim com a espai ciutadà de confort i tranquil·litat.