L’emergència de construir habitatges

El 14.08.2025 vaig publicar un escrit que titulava ‘L’habitatge, urgència o emergència’, concretant que és una emergència i que calen nous camins. També el 31.07.2025 la Vanguardia publicava que Barcelona només pot tenir 70.000 habitatges més; i la resta, on?

Avui 13.10.26, la Vanguardia publica ‘Sòls buits que agreugen la crisi de l’habitatge’, de l’articulista Fernando H. Valls.

Què cal fer?

1- Controlar l’allau d’emigrants a Espanya, per terra, mar i aire. En necessitem? Sí, però amb papers i que tinguin feina. Per tant, control-acord des de l’origen. Això es feina dels governs.

2- Tenim prou sòl urbanitzat (buits urbans, en mans de fons i altres) que el tenen retingut per una qüestió de plusvàlua. Des de  la Llei del Sòl de 1.956 el sòl urbà neix amb la voluntat de ser edificat. També parla de portar un registre municipal dels solars lliures d’edificacions. Caldria revisar, dels 947 municipis que té Catalunya, quants tenen aquest registre. Declarant  l’emergència jurídicament, es podria disposar de solars per edificar en un temps curt. Això és feina dels propietaris dels solars i dels ajuntaments, amb la intervenció de gabinets jurídics de solvència i la Generalitat, donar-hi tot el suport per obtenir els solars a un preu raonable.

3- La industrialització de la construcció ha de ser una nova manera d’escurçar els passos d’execució.

4- Una llicència d’obra s’ha de lliurar en 1 mes, hi ha tecnologia suficient per fer-ho possible.

5- Al 2009 la Generalitat va finançar i aprovar els plans parcials anomenats ARES. Un total de 69 plans en 59 municipis. Això ho va fer la Generalitat perquè es preveia que la crisi seria llarga i hauria mancança d’habitatges pel normal creixement de la població.

6- Les Entitats financeres, també han de donar tot el suport i facilitats per tirar endavant aquesta emergència.

7- Les fórmules han de ser de fàcil procediment, tot posant d’acord les variables de privat, públic o públicoprivat. També renda lliure, lloguer i lloguer assequible.

8- Si la demanda és superior a la oferta els preus pugen, tant els habitatges de lliure mercat com els de lloguer. Perquè el mercat s’activi haurà de baixar el preu del solar i els seus impostos.

Una societat avança quan les persones parlen i es posen d'acord, tothom ha de cedir perquè hi hagi consens. Sense consens no hi ha societat plurar ni democràcia, i sense ella hi ha molt de perill.

Així ho veig.