Optimista o pessimista?

Diuen que un pessimista és un optimista ben informat. I sí, mirant la situació mundial, costa no sentir-se desbordat. Guerres interminables, genocidis, violències, crisi climàtica accelerada, emigracions, injustícies socials, solitud, desarrelament… El panorama és fosc i desconcertant.

Però potser el problema no és ser optimista o pessimista, sinó quedar-nos quiets. Perquè, en realitat, la pregunta clau no és com veiem el món, sinó què estem disposats a fer-hi.

La veritable esperança no és una emoció buida. És una actitud activa. Una decisió. Un compromís amb la vida malgrat el caos. I, sovint, comença en coses petites que poden semblar insignificants, però que tenen una força transformadora immensa.

Cantar per viure

És en aquest esperit que neixen les Cantades Populars pel Planeta i la Pau. Una proposta senzilla i poderosa: dedicar una hora cada dijous a sortir a cantar junts, en places, carrers, rambles, patis o on sigui… llocs públics.

No es tracta només de música. Es tracta de recuperar el teixit comunitari, de fer visible la nostra voluntat de canvi, de tornar a sentir-nos part d’un cos col·lectiu que respira i resisteix. Perquè davant la desconnexió i el consumisme, la comunitat és la veritable revolució.

Cantar plegats és un acte d'afirmació. És posar bellesa allà on hi ha por. És donar veu a un futur que encara podem escriure. Fóra vergonyes!. I és, sobretot, una manera de començar a impulsar sistemes econòmics locals, justos i arrelats al territori. Xarxes de suport mutu que vagin debilitant el sistema especulatiu i destructor que ens ha portat fins aquí.

Una Gran Reconversió que comença en petit

La Gran Reconversió que necessitem –ecològica, econòmica, espiritual– no vindrà de governs ni de cimeres. Vindrà de baix, de nosaltres, dels pobles que decideixen tornar a posar la vida al centre.

Volem que en molts pobles, barris i ciutats sorgeixin grups per fer Cantades Populars pel Planeta i la Pau fins arribar a ser milions de persones dedicant una hora a la setmana a cantar i a la vegada ser inspiració per artistes de tota mena a per fer murals, teatre i tot tipus d’expresions artístiques…

Una hora a la setmana pot semblar poca cosa. Però si cantem junts cada dijous, si ho fem créixer, si ho compartim... aquest degoteig setmanal amb els cants i diari amb l’art i economies col·laboratives, pot convertir-se en una força col·lectiva imparable.

T’esperem turuta.cat