El trastorn de l’espectre alcohòlic fetal

Parlem d’alteracions com discapacitats físiques i cognitives, problemes de conducta i d’aprenentatge, sovint combinades entre elles.

Si consultem els darrers estudis publicats a escala mundial podem llegir que la prevalença de TEAF en infants i joves a Europa és de 19,8 per cada 1.000 habitants.

La conclusió clara i senzilla és que cal no relacionar alcohol i embaràs, malgrat que sigui en petites quantitats, ni molt menys consumir altres drogues.

També podem afirmar que la forma més greu quan parlem d’aquest trastorn és la síndrome alcohòlica fetal, SAF.

En aquest cas podem parlar de dos grups: un en el que apareixen malformacions morfològiques, en concret en forma de defectes craniofacials, un retard en el creixement i l’altre de possibles alteracions del sistema nerviós central, podem parlar doncs d’alteracions cognitives, conductuals, de socialització i d’aprenentatge.

Per fer un diagnòstic acurat els facultatius realitzen una recopilació de dades clíniques, una avaluació pediàtrica experta de la forma i mida dels trets facials, una avaluació psicològica neurocognitiva i una de conductual estandarditzada, seguint sempre uns criteris i protocols establerts arreu del món.

Les persones afectades per TEAF manifesten símptomes ja en la primera infància, però també es poden manifestar al llarg de la vida. Aquests es tradueixen en un conjunt de discapacitats secundàries, que afecten la salut mental, amb problemes a l’escola, en conflictes amb la justícia, conductes sexuals inapropiades, problemes d’abús i consum de substàncies tòxiques, dependència, institucionalització, que poden arribar a afectar a la feina ja en l’etapa adulta.

Malauradament, els educadors i educadores socials sabem que una exposició prenatal a l'alcohol és una causa previsible de dèficit cognitiu que pot provocar el trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, fins i tot en els països anomenats del Primer Món.

Aquesta problemàtica porta implícita tot un seguit de defectes físics, mentals, conductuals i cognitius provocats per aquests consums durant l’embaràs, per tant, al llarg de la vida intrauterina.

Observem que en la majoria dels casos es relaciona l’excés de consum d’alcohol més freqüentment amb els països de l’Europa de l’Est, afectant principalment la població femenina en risc d’exclusió social.

Són mares que es veuen afectades per processos de pèrdua o renúncia de la custòdia dels seus fills. La major part d'aquests infants són donats en adopció i concretament a Catalunya, hem vist augmentada la presència de nens i nenes amb alteracions neurocognitives i conductuals.

Podem afirmar, doncs, que el TEAF esdevé un problema de salut pública en el nostre país. A voltes som testimonis que molts professionals de salut relacionen aquests símptomes neuropsicològics amb l’abandonament patit i amb problemes d’adaptació d’aquests infants i adolescents.

Els educadors i educadores socials ens trobem davant d’infants i adolescents que presenten el Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal i que mostren generalment força dificultats en el compliment de normes i de les regles bàsiques de convivència.

Gràcies als estudis realitzats per terapeutes especialitzats sabem que aquesta incapacitat no ve d’una conducta voluntària, sinó que és la resposta provocada per una connectivitat cerebral deficient.

Observem, doncs, en l’infant i adolescent amb TEAF una incapacitat per recordar i fer una tasca senzilla a conseqüència d'una lesió cerebral relacionada amb la memòria a curt termini.

Per aquest motiu els infants i adolescents afectats pel TEAF han de treballar unes rutines que minvin els imprevistos per aconseguir que puguin aconseguir una autonomia en les seves tasques del dia a dia, a la llar i a l’escola.

Cal treballar de manera estructurada des de la família, que ha d’anar supervisant les feines aconseguint així que aquests infants i adolescents siguin conscients d’aquesta ajuda per guanyar confiança i capacitat en la realització de la vida quotidiana. S’han de crear espais de tranquil·litat a on l’infant pugui recórrer i aconseguir una disminució de l’estrès. Aquests espais li permeten retornar a la seva activitat amb major tranquil·litat, evitant sempre les situacions conflictives innecessàries per aprendre a regular i controlar les seves emocions.

Els adults hem d’evitar oferir-los massa alternatives, necessiten missatges curts, concrets, oferir poques opcions davant d’una activitat proposada. L’objectiu és que vagin agafant confiança i prenent decisions sense provocar un augment de l’estrès i una pèrdua del control. Cal doncs no banalitzar el consum de l’alcohol!

Sabem, com a conclusió, que caldrà evitar els sentiments de frustració, tenir un objectiu clar, promoure sentiments de capacitat i d’autoestima, orientant una intervenció amb les famílies que promoguin unes expectatives realistes.

Podem anomenar uns símptomes clars que estan directament relacionats amb l’exposició prenatal a l’alcohol, anomenats dèficits primaris, com el dèficit de memòria, les dificultats d’atenció i planificació, els problemes d’aprenentatge, els problemes visuals i espaials, les dificultats pel pensament abstracte i del pensament causa-efecte.

I també el dèficit en les habilitats socials, els problemes d’autoregulació emocional i la impulsivitat.

Finalment, després de consultar els especialistes sabem que el tractament del trastorn de l’espectre alcohòlic fetal és multidisciplinari, en el que és necessari un tractament combinat: per un costat psicològic i per un altre, de farmacològic.

Són necessaris uns abordatges psicològics amb tractaments basats en l’entrenament d’habilitats socials, l’autoregulació emocional i les pautes per les famílies que els ajudin una millor gestió dels conflictes.

Podem parlar també de professionals de suport com els educadors familiars, “l'Educador Familiar, és un educador social especialitzat en el suport i acompanyament a famílies, que treballa amb els membres de la família als seus entorns naturals: la llar, el parc, l'escola o allà on la família tingui necessitat de la seva intervenció. L'Educador Familiar treballa en coordinació amb els referents socials de les famílies, ja que les vivències familiars no són calaixos, són dinàmiques abastables des de diferents perspectives que poden treballar-se conjuntament amb major incidència.

Els Educadors Familiars creuen fermament que cada família és un petit univers, un tot, on cada membre, amb la seva presència i interacció genera dinàmiques úniques i irrepetibles. Des d’aquesta creença ferma treballem amb tots els membres de la família, de forma inclusiva i participativa i, tot i que la nostra intervenció se centra especialment en les filles i fills, acompanyem mares i pares en la reflexió i treball sobre les seves pautes educatives”,  https://educadorsfamiliars.com/.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)