
-
Tribuna
-
Josep Ballbè Urrit
- Vilanova i la Geltrú
- 04-08-2025 16:40
Verge de les Neus. Eix
Avui -en la seva diada, tal com fixa el calendari- molts lectors es preguntaran com és possible que això no s'escaigui en un dels mesos d'hivern
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La història es remunta al mandat del Papa Liberi (de l’any 352 al 366). Explica la llegenda que un matrimoni de Roma -gran, acabalat, noble i sense fills- pregà a la verge que els indiqués el destí del seu patrimoni per a garantir-ne un ús cristià. De sobte, una abundant nevada va deixar tothom embadalit. Seguidament la Verge se’ls aparegué dient-los que els indicaria on bastir un temple. El seu perfil va venir dibuixat i marcat, a terra, per una nevada miraculosa, tal dia com avui de l’any 358. La construcció va durar si fa no fa un any, malgrat que l’originària Basílica Santa Maria Maggiore desapareixia uns anys després. Fou l’any 434, que es va bastir, de bell nou. La devoció quedà circumscrita a l’àrea de Roma, ben bé fins a l’any 1000. Va ser a l’albada del segle XIV quan un deixeble del gran pintor Giotto plasmava -en un quadre- aquest fenomen natural inusual, que es conserva al seu interior. No sol ésser un nom que es posi massa als nadons, tot i la "moda" sovint dels monosil·làbics (considerant que, en català, s’hi escau rebé). Tal vegada hi entreveig una doble explicació: la que pot venir donada per l’agnosticisme social o pel nul lligam del mateix nom amb cap figura mediàtica dels “mass media”. La neu és símbol de puresa. No endebades l’adagi refereix allò del “blanc com un borralló de neu”. També recorda les obagues (“llevant, marinada fon la neu de l’obaga”). Sense oblidar certa equidistància amb allò que es proclama quan es deixa anar la dita “una bona nevada és una bona femada".
No esdevé fàcil trobar refranys sobre neu sense connotacions associades a l’hivern. Costa imaginar una nevada, a l’estiu. Més encara, en aquella època, quan el tema-canvi climàtic no havia sortit de la closca. Cenyint-ho a l'àmbit dels països catalans, fa 8 segles que Formentera i Eivissa hi tenen lligams: els conqueridors cristians catalans les posaren sota la seva protecció. Potser valdria la pena, doncs, fer per restablir algun nou vot de poble. La comanda s’orientaria al somni de salvar el planeta terra. Que la “Madonna” il·lumini els polítics per tal que n’encertin alguna, oi ?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!