Després de 80 anys, no n’aprenem

Els dies 6 i 9 d´agost de 1945, Hiroshima i Nagasaki van ésser bombardejades amb bombes atòmiques/nuclears. Allò marcà el final de la 2ª guerra mundial, la submissió de Japó i “l’execució” d’unes 180.000 persones. Afegim-hi als volts d'uns 130.000 ferits i les fatals seqüeles posteriors de càncers, leucèmies i altres trastorns entre els supervivents.

Després d’aquell despropòsit atroç, tots ens vèiem amb cor d’atonyinar la classe política amb un fortíssim “never more”. Crèiem que el món en prendria nota. Que tothom es posaria les piles i faríem per bastir un món millor. No res més lluny de la realitat!.

Vladimir Putin, Benjamin Netanyahu, Antonio Guterres, Úrsula von der Leyen, Donald Trump, Mark Rutte, els jutges del Tribunal internacional de La Haia i tot un llarg estol de personatges abominables demostren la seva perfecta inutilitat i irresponsabilitat per aturar cap conflicte.

Lluny d’atiar la maquinària de l’entesa, tan sols es limiten a augmentar la tensió enviant més armes a la zona de marres. Per damunt de tot, els preocupa més salvar la producció de les empreses que fabriquen material militar.

Sentir declaracions tan desassenyades m'encén. Defensar el manteniment de llocs de treball en indústries del sector abans de tallar conflictes esfereïdors i repel·lents -en ple segle XXI- és com vomitar pólvora, odi, rancúnia i nul·litat de sentiments. Quina vergonya! No ens mereixem aquesta trepa de gent.

Llàstima que la dita llatina del “homo homini lupus” s’escaigui plenament en aquest entrellat!. Passo de tots ells. La història tindrà cura de situar-los al lloc que es mereixen.

Com deia en Groucho Marx: “que aturin el planeta, perquè me’n vull baixar”.

Encara un darrer estirabot: Déu no vulgui que atorguin el premi “Nobel de la Pau” al president Trump!. Els hauria de caure la cara de vergonya. Que se'n vagin tots ells a cagar a la via!.