Arriba el final de les vacances

Si consultem un professional entès en la matèria ens dirà que les vacances anuals estan estipulades en un mínim de 30 dies naturals, és a dir, 2,5 dies per mes treballat incloent els diumenges i festius. També ens recordarà que s’han de gaudir des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, amb la possibilitat de dividir-les en parts, sempre que una d’elles duri més de dues setmanes.

Però hem de tenir present que si s’està a l’atur, inscrit com a demandant d’ocupació i rebent la prestació o el subsidi, no es té el dret a les vacances pagades.

En general, les vacances s’han de gaudir dins de l’any natural, s’han de gaudir abans del 31 de desembre de cada any, el treballador o treballadora haurà perdut el dret a gaudir els dies pendents i  l’empresari tampoc haurà de compensar-lo per aquests dies no gaudits. En el cas de l’empresa familiar són molt difícils de compaginar si no es fa una aturada real i es tanquen portes.

Arriba el final de les vacances doncs, però encara hi ha temps per gaudir del bon temps i de l'aire lliure abans de tornar a la rutina del dia a dia.

En alguns casos apareix una síndrome que ens pot afectar els darrers dies de les vacances, quan comencem a ser conscients que aquests dies tan esperats durant tot l’any estan arribant a la seva fi. Una síndrome caracteritzada per una sensació de tristesa, apatia, fatiga, falta d’energia, irritabilitat i angoixa.

Una síndrome que no és pas una malaltia mental, es tracta d’un procés adaptatiu que pot ser més o menys costós per a la persona que el pateix. No acostuma a durar més de dues setmanes, de vegades els símptomes aguts duren més d’un mes i és aleshores quan cal consultar un psicòleg per un trastorn d’ansietat generalitzada o provocar un estrès crònic.

Hi ha diversos casos que fan que una persona tingui major probabilitat de desenvolupar aquesta síndrome, com ara les persones que davant de situacions que no són com voldrien, reaccionen amb impotència o les persones que tenen un entorn de feina molt negatiu.

N’hi ha de vulnerables a l’estrès o als canvis, també aquelles persones a qui no els agrada la feina que desenvolupen o les que tenen mala relació amb el seu cap immediat o les que se senten poc valorades o reconegudes a la feina, en alguns casos algunes persones que tenen les vacances molt llargues.

Cal sempre treballar en la prevenció. És molt important no tornar de les vacances el dia anterior al retorn a la feina, hem de dedicar els dies previs al retorn de les vacances a fer una adaptació gradual, a l’hora d’anar a dormir i de llevar-nos per exemple. La possibilitat d’incorporar-nos a la feina a mitja setmana (entre dimecres i divendres) de manera que en pocs dies vinguin de nou els dos dies de descans pot afavorir aquest retorn gradual.

Per cert, no hem de trencar completament amb el que fèiem a les vacances, podem anar a la platja al capvespre a fer un banyet. En tornar a la feina, dedicar-nos, en primer lloc, a les tasques més agradables i planificar alguna petita escapada el primer cap de setmana després de tornar a la normalitat.

En els temps que corren cal ser agraït de tenir un lloc de treball, evitem els pensaments negatius “no tothom és tan afortunat de tenir feina”.

Quadres de fatiga, apatia, dificultat per a concentrar-se, trastorns del son, nerviosisme i tristeses són els símptomes normals davant un canvi de rutina, és l’anomenat síndrome postvacacional.

Recordeu doncs, tornar a connectar de mica en mica, mirar el correu o fer una petita planificació de les activitats, anar a poc a poc, anar a pams.

Valorarem doncs la part positiva, retrobar-nos amb companys de feina amb qui tenim bona relació i pensar en els nous projectes. Entre tots i totes hem de crear hàbits saludables, deixar la rutina de l’estiu que no és tan sana com pensem, perquè anem a dormir tard, mengem pitjor i sovint acaben amb tres o quatre quilos de més.

Ens cal, doncs, planificar el nostre lleure i perquè no, començar projectes gratificants, és un bon moment per a pensar en nous reptes personals.

Aprofitar les rutines i els hàbits que a força de repetir-los acabem automatitzant sense pensar-hi, cal  practicar moltes vegades, trobar-los espai en el dia a dia. La paraula vacances deriva del llatí vacatio, que significa “estar lliure, descansar o estar desocupat”.

El terme vacances és sinònim de llibertat, enfront de l’obligació del treball. Significa desconnexió. Carregar les piles. Recobrar energies. Les vacances sempre s’ha dit que són sagrades. Encara que, per desgràcia, no tothom pot fer vacances, sigui per manca de feina, per malaltia o perquè han de tenir cura de familiars malalts.

Amb la crisi econòmica, per moltes famílies va essent més habitual usar les vacances per continuar treballant i percebent altres retribucions, alliberats de treballar per a l’empresa o activitat principal, dedicar-les a tenir ingressos d’un altre lloc.

No oblidem que les vacances són del treballador i les pot usar com consideri adient, per això els  empresaris tenen prohibit reduir-les o anul·lar-les i tampoc poden sancionar un empleat descomptant-li dies de descans.

Permeteu-me desitjar-vos un molt bon retorn a les vostres rutines habituals i pensar que “si tens una actitud positiva i t’esforces constantment, amb el temps superaràs els teus problemes i trobaràs que estàs preparat/da per a reptes majors”, Pat Riley.

Els nostres fills i filles, siguin infants o adolescents, compten els anys per cursos, per a ells i elles està a punt de començar un de nou. Les vacances doncs, queden enrere i hem de preparar-los i preparar-los per aquest nou camí.

Per això ens caldrà acomiadar l’estiu, podem fer un repàs a tot el que ens ha passat, les aventures que hem viscut, les experiències que hem acumulat i tot el que hem après durant l’estiu amb els nostres fills i filles. També ens hem de proposar celebrar la tornada a l’escola, parlar dels nous reptes que començaran aquest curs, amb els amics que es retrobaran, companys nous per descobrir i tot el que podran aprendre.

Plegats haurem de preparar tot el necessari per al nou curs, podem aprofitar per netejar i reorganitzar les habitacions i revisar la roba que podem aprofitar, regalar la que ja no farem servir, mentre ells i elles fan el mateix amb les joguines. Aprofitar per “fer neteja” del material escolar de l’any passat i realitzar un inventari d’allò que podem aprofitar, del que ens falta, també del que reciclarem.

Per tal de preparar el material escolar, podem fer una llista del material necessari per al nou curs amb els vostres fills i filles amb el que ja tenen i aprofitar el que es pugui del curs passat. Si podeu, elaboreu un pressupost amb ells i compareu els preus en diversos establiments, fent-los responsables de l’economia familiar.

És important que es responsabilitzin en els preparatius per tornar a l'escola, com folrar els llibres, escriure el seu nom al material nou, fer la motxilla... Hem d’aconseguir implicar-los en el seu procés escolar, amb els infants més grans i adolescents és bo que planifiquem les compres que farem i no deixar-ho tot pel darrer moment.

També podem repassar, parlar de les normes, horaris, extraescolars i altres aspectes que van funcionar bé el curs passat, aquells que no van ajudar, no cal que els tinguem en consideració. Com a pares, mares, mestres i educadors hem d’acollir, acompanyar les seves emocions.

L'inici de curs en provoca de molt diverses, hem de parlar en família de tot allò que ens i els preocupa i buscar plegats la manera d’ajudar-los a verbalitzar el que senten.

Pensar que cal un període d’adaptació. Els infants i adolescents amb els canvis bruscos es desestabilitzen més que si ho fan de manera progressiva, caldrà que una setmana abans de començar l’escola els anem preparant, formulant així un període d'adaptació, sobretot si l’infant inicia l'escolaritat. Hem de transmetre confiança i motivació per aconseguir una bona entrada a l'escola.

Si observem que el començament del curs els provoca alguna angoixa, podem sempre parlar amb el seu tutor o tutora per informar-lo, podran activar les mesures necessàries per facilitar la seva adaptació. Hem d’implicar els nostres fills i filles en la responsabilitat i el repte que comporta començar un curs nou.

Hem de treballar i anar canviant l’horari dels àpats, començar a controlar els temps de televisió, consoles, jocs, cal fer-ho a poc a poc. Recuperar hàbits i rutines, sobretot haurem de tornar a marcar l'horari i reprendre’l (per anar a dormir, per llevar-se, per als àpats...).

Sobretot haurem de treballar amb ells i elles de la responsabilitat, de la corresponsabilitat que tenim com a comunitat educativa.

Recordeu que sempre és recomanable recuperar els horaris i les obligacions que els infants tenen durant l’any, malgrat que per als infants tornar a l’escola no és un fet traumàtic, aquest els pot generar un cert trasbals.

Per als nens i les nenes que arriben a l’escola per primera vegada, el canvi és més important. Visitar les aules o conèixer als mestres i professors pot ajudar-los a reduir les inquietuds o les angoixes. En el cas dels que inicien el seu projecte a l’institut haurem de proposar de conèixer l’entorn, fet que també els dona seguretat. Penseu que aquesta situació també és nova per a tota la família, i per això cal que els adults els transmetem seguretat, que acompanyem els adolescents en tot aquest procés.

Molts nois i noies sortiran d’un entorn de seguretat, han viscut molts anys a la primària i l’angoixa que pot implicar-los el procés de canvi a la secundària l’haurem de treballar amb ells i elles, assumint aquest inici sempre en termes positius.

No patiu, som humans i podem sentir preocupació i tenir incertesa en aquests moments, però hem de transmetre als infants i joves la importància de tornar a l'escola i la il·lusió de retrobar-se amb els companys i companyes i els i les mestres després de tant de temps.

Bona preparació pel nou curs escolar, penseu que aquest i molts dels processos que ens tocarà viuré sempre els podeu fer acompanyats de molts professionals que vetllaran pels nostres infants i que resten pendents per resoldre qualsevol esdeveniment, preparats i formats per fer-ho.

Ara sí, ens toca ser ferms en les nostres conviccions, l’educació dels nostres infants no és qualsevol cosa i la nostra responsabilitat ens marca el camí a seguir.

“Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre” deia l’Albert Einstein.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)