Acció simbòlica i persistent: Cantar fins que el món escolti… i els dictadors s'aturin!

La guerra a Ucraïna, les tensions a l’Orient Mitjà (genocidi…) i la competència creixent entre grans potències nuclears situen el món en un escenari d’alt risc. A això cal sumar-hi la crisi climàtica, econòmica i ecològica, que no només agreuja conflictes sinó que amenaça la vida de milions de persones.

En aquest context, a Vilanova i la Geltrú fem les Cantades Populars pel Planeta i la Pau. Cada dijous, des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, un grup de persones es reuneix en espais públics per cantar plegades i llançar un missatge clar: Prou guerres! Volem Pau i Justícia per al Planeta. El gest és humil, però alhora persistent, i és precisament aquesta constància la que pot esdevenir poderosa.

Un acte puntual pot ser emotiu; un acte setmanal i sostingut en el temps esdevé un hàbit social i un símbol compartit. I quan aquest hàbit s’estén, apareix la massa crítica: aquell punt en què la suma de petites accions individuals desencadena un canvi qualitatiu en la percepció col·lectiva.

Imaginem per un moment aquest degoteig setmanal multiplicat per milers de pobles, barris i ciutats arreu del món. Milions de persones alhora, cada dijous, cantant per la pau i la vida. Pot semblar ingenu, però no ho és: el poder cultural i emocional d’una acció així pot condicionar l’opinió pública, donar cobertura a les ONG i moviments pacifistes, i acabar influint en les agendes polítiques.

Per arribar a aquesta massa crítica, el boca-orella és clau. Cada persona que envia un missatge, comparteix una foto o convida un amic, ja sigui en una conversa, per correu electrònic o per WhatsApp, ajuda a fer créixer la xarxa. La difusió personal, directa, té una força que cap algoritme pot substituir.

El que avui és una cantada en una plaça pot esdevenir demà una xarxa global. I si bé no aturarem d’un dia per l’altre la maquinària de guerra ni la fabricació d’armes, sí que podem erosionar la seva legitimitat i recordar que els pobles volen viure en pau.

Les Nacions Unides són avui incapaços d’arribar a un gran acord de desarmament i de treballar plegades per la millora de tothom al Planeta. Hem de ser les Persones Unides les que ho demanem. Un degoteig setmanal de milions de persones arreu del món pot ser la força que necessitem per aconseguir-ho. Només hi faltes tu.

En temps de gravetat i incertesa, la resposta ciutadana no pot ser la resignació, sinó l’acció simbòlica i persistent, capaç de sumar complicitats fins a fer impossible ignorar la veu de la gent.

A turuta.cat sempre publiquem on cantarem cada setmana. Si vols rebre els avisos, digue’ns-ho personalment un dijous i t’afegirem al grup de WhatsApp per estar al cas de les properes cantades.

Si t’animes a venir, ja ho saps: no cal saber música ni tenir bona veu, només ganes d’expressar públicament i amb força, en forma de cançons, que volem un món on el respecte a la Diversitat, la Sostenibilitat i unes relacions pacífiques entre tothom siguin la base del funcionament de la Humanitat.

Els de dalt de les piràmides, si volen mantenir el poder, no tindran més remei que convocar tots els presidents del Planeta i signar un GRAN ACORD DE PAU que sigui l’inici d’una Gran Reconversió: reconvertir les fàbriques d’armes en fàbriques d’eines per construir i els exèrcits en forces de reconstrucció d’un món que agonitza.

Deixem de ser espectadors i siguem actors. Cantar és una manera senzilla però poderosa d’expressar aquest desig col·lectiu de Pau i de canvi de model econòmic.